4 àmbits, 15 objectius i 43 accions per incloure la perspectiva de gènere interseccional a l’Arxiu General

El passat 10 d’octubre, la Junta de Govern de la Diputació de Barcelona va aprovar el primer Pla transversal de gènere de l’Arxiu General (AGDB) amb una vigència de 4 anys.

Aquest projecte neix d’una reflexió interna de l’Oficina d’Arxiu i Gestió Documental (OAGD) sobre la necessitat de protocol·litzar totes aquelles accions que ja es duien a terme i que tenien com a objectiu difondre les aportacions de les dones a la societat a partir de la documentació conservada a l’AGDB. S’havien fet exposicions com les de #MiremElPassat amb ulls de Dona que reivindicaven la memòria de les dones a partir de fotografies de la primera meitat del segle XX; es tenia especial cura d’emprar llenguatge no sexista en les publicacions així com incorporar la perspectiva de gènere en la majoria d’accions a les xarxes socials. Hi havia, doncs, un conjunt de persones a l’AGDB que de manera tàcita treballaven cap a una mateixa direcció: afavorir la igualtat entre persones a partir de les seves tasques diàries a l’Arxiu.

L’any 2023, la direcció de l’OAGD  determina que cal fer un pas més enllà per incorporar la perspectiva de gènere de manera transversal a tots els processos, tècniques i polítiques d’arxiu i gestió documental i que no n’hi havia prou amb la implicació voluntària de la plantilla ni amb accions concretes en efemèrides específiques, sinó que calia sistematitzar totes aquestes accions per integrar-les a les línies estratègiques de l’arxiu. La iniciativa, rep el suport i l’impuls de la Secretaria General i això permet iniciar el projecte de diagnosi i disseny del Pla transversal de gènere de bracet de l’Àrea de Feminismes i Igualtat i de LaGroc, una consultora experta en gènere i Diversitat. Després de mesos de treball conjunt, de debat, dubtes i moltes reflexions es finalitza el document que presentem organitzat en 4 àmbits d’actuació, 15 objectius específics i 43 accions concretes a desenvolupar en els pròxims quatre anys.

En el primer àmbit, Canvis en la cultura organitzativa i transformació professional, es defineixen accions per augmentar la capacitació del personal de l’Arxiu en conceptes clau de gènere i en la utilització de llenguatge inclusiu i no sexista. Les formacions es van iniciar en paral·lel a la redacció del pla perquè en la diagnosi es va palesar la necessitat d’abordar aquesta acció de manera prioritària per garantir-ne una correcta implementació. La difusió del projecte, és un altre dels objectius que es concreten en comunicar el pla d’accions i posar-lo a disposició de la ciutadania i dels arxius que el vulguin utilitzar de model o base per a desenvolupar-ne un de propi. Una de les línies d’actuació que ens vam marcar per aquest primer àmbit és la d’establir diàleg amb diversos estaments amb capacitat de decisió. Hem definit una acció amb la Subdirecció General d’Arxius i Documents per promoure la inclusió de la perspectiva de gènere a la futura llei d’arxius i documents i en el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya. Volem iniciar debat amb la CNAATD per tal que s’analitzin les taules d’avaluació des d’un punt de vista de conservació inclusiva del patrimoni documental. També es posaran en marxa sessions de treball conjunt amb la Gerència de Serveis de Biblioteques de la Diputació de Barcelona per aconseguir millorar els instruments tècnics i els recursos de descripció i poder-los aplicar a la Biblioteca de Reserva i Centre de documentació de l’AGDB.

El segon àmbit del pla és la Revisió de tècniques, eines i processos. Inclou objectius com el de revisió i adequació dels instruments arxivístics i de gestió documental, els formularis i les eines de tramitació per incorporar el llenguatge inclusiu i no sexista des del moment de la creació  dels documents. La millora dels instruments de descripció és un altre dels aspectes destacats en el nostre full de ruta. A partir de la diagnosi del projecte i del debat amb el grup d’expertes (amb Remei Perpinyà Morera i Olimpia López Rodríguez), es va posar un semàfor vermell en aquest punt de la metodologia arxivística. És en la descripció on s’identifica un major biaix de gènere, perquè en la representació dels documents és on intervé de manera més clara la subjectivitat de les persones a conseqüència de les creences i valors en què han estat socialitzades. Apostem per introduir la perspectiva de gènere i el llenguatge inclusiu en la descripció arxivística per treure de l’anonimat realitats que fins aleshores havien estat ocultes rere l’ús de masculins plurals genèrics o rere expressions com “esposa de”. Per revertir aquesta situació s’han definit accions com la d’incloure la metadada gènere/sexe en les descripcions que així ho requereixin per poder recuperar de manera diferenciada la informació sobre els homes i les dones i que aquesta desagregació de les dades en faciliti la recerca. En la mateixa línia es treballarà per ampliar metadades per descriure els diferents agents que intervenen en un fons documental, creiem que d’aquesta manera es visibilitzaran rols tradicionalment feminitzats que no es recollien fins ara com per exemple el de persona custòdia. Per tal de crear i actualitzar els protocols de descripció s’ha iniciat un tractament documental pilot amb perspectiva de gènere interseccional amb el fons de la il·lustradora Lola Anglada i Sarriera. Aquesta prova de concepte permetrà passar de la teoria a la pràctica i observar com el canvi de prisma impacta en l’ordenació, la classificació i la descripció dels documents. 

El tercer àmbit del pla és el de Millora de l’accés a la informació d’arxiu i foment de la recerca. En aquesta esfera hem definit accions per potenciar l’obtenció de dades desagregades per gènere i edat de les persones usuàries de l’arxiu. Aquesta informació ens permetrà conèixer de manera més precisa el nostre públic per endegar accions que aconsegueixin una participació més equitativa del conjunt de la societat.  La recollida de dades desagregades també impactarà en la millora dels models de resposta a les persones usuàries podent-los adaptar a les diverses identitats de gènere. La diagnosi també va fer evident la necessitat de fer aflorar històries de dones i de col·lectius que tradicionalment han estat invisibilitats als arxius. En aquest sentit, s’han traçat accions com la de definir una política d’ingressos de fons i col·leccions més inclusiva i representativa del conjunt de la societat; o la d’implementar accions positives en els programes anuals de digitalitzacions i prioritzar documents que impactin en investigacions de gènere. Seguint aquesta mateixa direcció durant el 2025 s’endegaran projectes d’història oral per complementar el fons de la Casa de Maternitat, conservat a l’AGDB. Amb aquesta acció es pretén afavorir relats plurals dels fets a partir de les experiències vitals de les persones que hi van estar vinculades tant com a personal sanitari, mares gestants, criatures acollides o càrrecs directius de la institució. Per fomentar la recerca des d’una perspectiva de gènere interseccional, es duran a terme accions conjuntes amb l’Àrea de Feminismes i Igualtat com ajuts a la recerca i es definiran i difondran línies d’investigació a partir dels fons custodiats a l’AGDB, apostant per adaptar-los als diferents nivells educatius.

El darrer àmbit del Pla fa referència a la Revisió de les accions de difusió i comunicació. Les accions que hem definit per aquest eix van orientades a apropar els fons, col·leccions i serveis de l’AGDB a un públic ampli des d’una mirada de gènere interseccional. En aquest sentit, es potenciaran les visites temàtiques a l’Arxiu al voltant de fons i col·leccions que permetin reflexió i diàleg i donin visibilitat a col·lectius infrarepresentats. S’emprendran també accions específiques per atreure a públic més jove a partir de diversificar l’oferta per als centres educatius.  Entre les accions també podem destacar aquelles que impacten en el disseny i desenvolupament de les exposicions, totes elles amb perspectiva de gènere i no només aquelles de temàtica femenina. Per finalitzar aquest punt, volem constatar que s’ha vist com a oportunitat incorporar accions que incloguin aliances amb entitats, biblioteques i centres de documentació feministes i LGTBI per ampliar continguts i difusió.

El seguiment i l’avaluació del pla són imprescindibles per conèixer el grau de compliment dels objectius establerts i detectar-ne les desviacions o problemes que vagin sorgint per tal d’aplicar les mesures correctores més convenients. El seguiment s’executa mitjançant dues comissions. La primera d’elles és la Comissió de Seguiment anual del pla; inclou representació de la Secretaria General, l’àrea de Feminismes i Igualtat i l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona.  La segona és la Comissió Executiva, formada per personal de l’Arxiu amb el suport d’una experta en Feminismes i Igualtat. Aquesta comissió és l’encarregada del desplegament tècnic de cada una de les accions del pla.

Per poder avaluar el Pla s’han definit un total de 163 indicadors la informació dels quals es recull en una eina dissenyada per gestionar tota la informació quantitativa i qualitativa. Aquest recurs ens permet també tenir una visió global del compliment de cada un dels àmbits i portar un òptim control del calendari d’execució. 

Finalitzem, doncs un 2024 en què ha estat possible l’elaboració i l’aprovació del pla i el desenvolupament de les primeres accions. Iniciem, però, un 2025 amb molts reptes al davant i molta il·lusió d’aportar des de l’arxivística i la gestió documental accions per aconseguir una societat més justa per a tothom.