Arxieduca: el Col·legi Sant Josep de Reus i l’Arxiu Municipal de Reus

En aquest darrer article del 2025 de la nova secció de LaDaDa, batejada amb el nom d’ARXIEDUCA, anem fins a Reus, la capital del Baix Camp. A la Plaça del Mercadal s’hi respira molta història. És ple de façanes amb finestres i portes que t’inviten a descobrir el seu interior. És així, a través de la curiositat d’estirar un fil que podem teixir un relat que ens faci llum i pugui il·luminar a d’altres! Com els alumnes del Col·legi de Sant Josep de Reus, que de la mà del professor d’Història i Economia a Batxillerat emprenen un camí que els portarà a descobrir dos dels arxius de la ciutat on s’hi custodia la matèria primera per construir la Història: les fonts primàries. Consultant-les, verificant-les i contrastant-les amb les informacions que ens “bombardegen” cada dia, és possible construir-se un esperit crític.

“En altres àmbits es valora molt el producte fresc i de proximitat abans que el congelat i forani. Doncs a les classes també.”, Eliseu Bàrcena (professor)

Amb aquesta originalitat l’Eliseu aposta per dinamitzar la tasca docent i fer més propera una matèria que es prejutja com a àrida. Com? Procurant que l’alumnat prengui consciència que ells i les seves famílies són “objecte històric” i que si es recullen les seves vivències esdevenen una petja clau per a construir la Història. El testimoni familiar és el primer pas que els portarà fins a les fonts primàries de l’Arxiu Municipal de Reus i de l’Arxiu Comarcal del Baix Camp. I la que li cridarà més l’atenció a la Clàudia és el padró municipal.

El projecte Stolpersteine és una iniciativa impulsada pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a través del Memorial Democràtic i a l’any 2021 l’Ajuntament de Reus s’hi va sumar el 2023 i és liderat per l’Arxiu Municipal. La finalitat d’aquest projecte és recuperar la memòria dels reusencs deportats als camps nazis, a través dels documents que es preserven a l’arxiu (i als arxius) i també a través de recollir testimonis orals dels familiars que encara en tenen records (generant així documents sonors). És un acte de reconeixement ciutadà a altres ciutadans que van patir la derrota, l’exili i la mort en molts casos. La discreció de les llambordes (“Stolpersteine”), uns quadrats de 10x10cm que s’acostumen a col·locar davant de l’últim domicili conegut del deportat (gràcies a la consulta del padró municipal), fan del tot necessari que la presència d’aquests elements de memòria perdurin i què millor que els joves de la ciutat actuïn com a referents, difusors i guardians de la memòria. Al 2023 es van col·locar 12 llambordes i la primera d’aquest 2025 fou en memòria d’Enric Calabuig Buigas, treballador de la Serradora de Cal Rodón i un gran amant de la música, que fou assassinat al camp satèl·lit de Gusen el 9 de desembre de 1941. Des del Col·legi de Sant Josep i en les successives instal·lacions en el carrers de Reus, l’Eliseu explica que hi han participat activament els alumnes després d’haver treballat a les aules tots els fets històrics relacionats amb aquest tema (Guerra Civil, exili, Segona Guerra Mundial, les deportacions , el segon exili, la Memòria Històrica, la repressió i el feixisme…).

“Els alumnes passegen per la seva ciutat, Reus, veuen les llambordes que han col·locat i prenen consciència de les conseqüències del nazisme i de com es van viure a ‘casa seva’ “, Elisenda Cristià (arxivera)

Aquesta activitat de l’Arxiu Municipal, basada en un projecte pedagògic, està inclosa dins el programa ARE (Activitats i Recurs Educatius) que promou la regidoria d’Educació. S’ofereix al llarg del curs als centres docents. Moltes vegades son els propis docents de secundària interessats que s’adrecen directament a l’Arxiu per incloure-ho a nivell curricular. Una bona manera d’exemplificar amb casos reals i propers els continguts donats a l’aula.

“Abans d’aquesta activitat no sabia que persones reusenques havien estat en camps de concentració nazis” i “també m’ha permès aprofundir sobre la història del país i el que va significar el final de la Guerra Civil Espanyola per moltes persones que es van veure obligades a exiliar-se”, Clàudia Vázquez (alumna de batxillerat).

Segurament com d’altres companys de l’aula, la Clàudia pren consciència que sense aquestes fonts primàries “no seria tan fàcil reconstruir i estudiar la història des d’una visió crítica i aquesta patiria buits difícils d’omplir”.

Així ho constata també l’arxivera que dirigeix el municipal de Reus, l’Elisenda. Aquest projecte els aporta un atansament al territori i permet crear sinergies amb equipaments educatius de la ciutat i sobretot, del barri. “L’escola Sant Josep és una de les primeres que es va mostrar interessada en participar activament en el projecte Stolpersteine”. Així ho constatem amb l’Eliseu que quan li preguntem si n’ha parlat amb d’altres companys d’aquesta activitat ens explica que ho ha fet extensiu a tot el claustre de professorat i a companys docents d’altres centres educatius! Segur que aquest compartir experiències ha ajudat perquè l’Elisenda ens trasllada que “en aquest darrer any també hem comptat amb altres centres educatius com ara l’Institut Salvador Vilaseca, on es va iniciar l’activitat com a projecte pilot, l’Institut Domènech i Muntaner o l’Institut Josep Tapiró, a més de la intervenció en algun acte puntual de l’alumnat del Conservatori de Música de la Diputació a Reus”. Una autèntica directora d’orquestra que viu amb passió la seva feina i que la part divulgativa que es desprèn de l’eix 3 sobre Difusió i Comunicació en Educació i Recerca del Pla d’Arxius la tenen molt ben integrada en el seu ADN.

“Cal un ‘activisme arxivístic’ en el territori, ser propers a la nostra realitat, no desconnectar-nos. Cal establir sinergies amb els diferents actors: entitats, institucions, col·lectius i centres d’ensenyament, com a futurs usuaris, ciutadans del demà que faran ús dels arxius”, Elisenda Cristià (arxivera)

A banda d’aquest projecte també ofereixen diverses activitats didàctiques als centres educatius i en moltes ocasions s’organitzen juntament amb l’Arxiu Comarcal del Baix Camp. A tall d’exemple ho són l’activitat “Arxius i recerca: treballs de recerca amb fonts d’arxiu” o “Descobreix l’Arxiu de la mà del Pere, l’arxiver, i la Coia, l’arxivera”. Aquí us en deixem una notícia que explica aquest taller didàctic tant creatiu. Paral·lelament, aquest any també han aprofitat la celebració del centenari de l’escola del barri, l’escola Rubió i Ors, per dur una activitat didàctica amb l’alumnat i treballar la seva creació, la ubicació del primer edifici de l’escola, la recollida de la memòria d’antics professors i alumnat…

“Els xiquets i xiquetes de l’escola han fet arribar dibuixos basats en els plànols de l’expedient d’obres de quan es va construir i han pogut comprovar com, tant els plànols antics com els del nou edifici es conserven a l’Arxiu”, Elisenda Cristià (arxivera)

Passejar-se per Reus és omplir-se de memòria. El projecte de memòria democràtica on participa l’arxiu és clau. Les llambordes són el punt de partida al reconeixement ciutadà envers als ciutadans que van patir la derrota, l’exili i la mort en molts casos. Centres educatius i arxius construeixen ponts per no oblidar el camí fet i cultiven aquest elements perquè els joves de la ciutat actuïn com a referents, difusors i guardians de la memòria. La sensibilitat es respira per totes bandes: alumna, professor i arxivera. Quan els preguntem a tots tres i els hi agrada guardar records dels moments viscuts, s’entrellacen les seves respostes.

“La memòria és molt curta”, Clàudia Vázquez (alumna)

Cadascú, del seu petit tros, cultiva els seus records. La Clàudia li agrada guardar cartes, fotografies, entrades a museus o bitllets de metro, aquell material que reconstrueix els moments viscuts i la seva memòria. L’Elisenda mira de tenir cura de la documentació més important que estigui relacionada amb l’àmbit familiar, la dels avantpassats però també dels fills!

I és que guardar la documentació del recorregut vital ajuda a no oblidar la nostra identitat. Com bé ho explica l’Eliseu en termes de màrqueting, “en dona una personalitat, ens individualitza, és la nostra ‘marca’ i per construir-la és important saber quin ha estat el camí que ens ha portat fins el punt en el que estem”. El mateix que estan fent amb la seva ciutat.

Tots ells, arxivers, professorat i alumnat, han deixat petja als carrers de la capital del Baix Camp documentant-se amb les fonts primàries que hi ha preservades a l’arxiu (el padró municipal i els documents sonors en són una mostra).

#ARXIEDUCA!

ArxiEduca és una secció que promou el Grup de Treball d’Arxius i Educació de l’AAC.

Un agraïment especial al Col·legi Sant Josep de Reus (a l’alumna Cláudia Vázquez i al docent Eliseu Bàrcena) i a l’Arxiu Municipal de Reus (a l’arxivera Elisenda Cristià).