ArxiRuta: Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell (ACPU)

Amb aquest Arxiruta tornem a les terres de ponent, concretament a conèixer l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell, una comarca de nova creació, encara que tingui gairebé 40 anys. Parlem d’arxius i de l’arxiu amb el seu responsable, en Josep Jordana.

Presentació

L’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell (ACPU) es troba en el carrer del Tossal Blanc número 28 de Mollerussa. El director és en Josep Albert Jordana Sauret, la titularitat i gestió de l’equipament és de la Generalitat de Catalunya, gestionat coordinadament entre el Departament de Cultura, l’Ajuntament de Mollerussa i el Consell Comarcal del Pla d’Urgell.

Història

La data de creació de l’arxiu és el 13 de setembre de 2006, quan se signà el conveni de construcció de l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell (ACPU) de la Xarxa d’Arxius de la Generalitat de Catalunya i s’inaugurà el 22 de desembre del 2009. Amb anterioritat la documentació era guardada a les seus dels diferents òrgans productors.

Fons documentals

Actualment es custodien 75 fons documentals. Cal destacar que tot i la curta vida de l’ACPU ja custodia 15 fons municipals, dels 16 que configuren la comarca del Pla d’Urgell.

Els fons més rellevants són els fons de l’Ajuntament de Mollerussa i els fons de la Societat Canal d’Urgell, aquest últim desglossat entre diferents fons: Canal d’Urgell SA, ACUDAM/Canal d’Urgell i Sindicat General de Regs.

Hi ha un recorregut enorme per a la investigació, des de l’evolució del camp lleidatà i per extensió del català en els darrers segles; la tinença de terres i els conreus anteriors a l’aparició de l’aigua del Canal d’Urgell; els conflictes agraris que va implicar el Canal d’Urgell; aprofundir en el coneixement de la industrialització i mecanització del camp català de finals del segle XIX, amb iniciatives com el mateix Canal d’Urgell, el conreu de la remolatxa per a la indústria sucrera i la creació d’un ferrocarril de via estreta per al transport de mercaderies; i tota la documentació topogràfica, perfils i dibuixos tècnics emprats per a la construcció de la xarxa d’aigua del Canal d’Urgell i d’edificis o infraestructures complementàries, com són molins fariners, destil·leries, túnels, ponts, aqüeductes, cases dels vigilants del canal, salts d’aigua, mòduls de regs, entre d’altres.

M’agrada parlar de documents rellevants, destacables per la història de la nostra comarca i del Canal d’Urgell:

Dibuix del perfil longitudinal i secció transversal del túnel de Montclar de 1854. (aquesta és la gran obra del Canal d’Urgell, es tracta d’un dibuix tècnic del túnel amb el perfil longitudinal, les diferents seccions transversals i els pous de registre). Del Canal d’Urgell disposem de tots els plànols i actes d’expropiació de la xarxa de distribució i de reg.
Llibres d’Actes del Sindicat General de Regs (1862-1863).
Actes del Onsè perpetuo de tots fruits del Lloch de Miralcamp y del Terme de Bellfort (1587-1776).
Llibre de Valies i judicacions de Mollerussa de 1771.
Capbreu de las Jurisdiccions, delmes, cens, lluïsmes, i demés drets, del Palau d’Anglesola de 1717.

ACPU, Fons Societat Canal d’Urgell SA. Unitat documental 4024

Personal

El personal de l’arxiu està format per tres persones, dos tècnics superiors arxivers i un administratiu.

Edifici

La seu de l’ACPU està ubicada en un edifici de nova planta amb una estructura singular des del punt de vista arquitectònic. L’arxiu disposa de 6 dipòsits, un dels quals per a suports especials i un altre per a grans formats. Té una superfície útil de 1.042 m2, distribuïts en dues plantes, amb una capacitat per instal·lar 7.525 metres lineals de documentació.

L’arxiu disposa d’un sistema de control de la temperatura i la humitat, tots els dipòsits disposen d’aparells deshumidificadors i estan configurats per aprofitar la ventilació creuada de l’edifici.

Serveis

L’Arxiu ofereix serveis com la consulta presencial, amb una sala de consulta amb 12 punts de lectura, i en línia, a partir de la consulta telemàtica des dels portals Arxius en Línia i Xac Premsa. A més, disposa d’un servei de biblioteca auxiliar, reprografia, digitalització, assessorament a la recerca històrica i investigació, serveis didàctics a escoles, suport tècnic a les diferents administracions i entitats de la comarca.

El cost l’assumeix el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Tenim pàgina web, dins de la XAC i perfil a Instagram (@acplaurgell).

Gestió documental/projectes

Des de l’ACPU seguim les directrius marcades des del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya pel que fa a la implantació de l’Administració electrònica. L’ACPU participa en la gestió documental de totes les administracions públiques del territori, especialment de l’Ajuntament de Mollerussa.

Peculiaritats

Curiosament, el que diferencia l’ACPU de la resta d’Arxius Comarcals és la comarca on està ubicat. El Pla d’Urgell és una comarca que es crea l’any 1988.^[1] La creació d’aquesta va respondre a la voluntat de reunir un conjunt de municipis regats pel Canal d’Urgell que van considerar que, geogràficament, culturalment i històricament, formaven una unitat territorial definida.

La comarca és un punt de confluència de tres bisbats i tres partits judicials. La peculiaritat també ve marcada pel mateix fet anterior, disposem de documentació de la construcció i gestió del Canal d’Urgell que abraça, no només el Pla d’Urgell, sinó també comarques veïnes, com la Noguera, l’Urgell, les Garrigues i el Segrià. La configuració del Pla d’Urgell entorn del Canal d’Urgell, fa que aquest passi a ser un element patrimonial, singular i vertebrador de tota la comarca. Aquesta obra va comportar canvis paisatgístics, demogràfics i canvis profunds en dos aspectes que avui en dia encara són evidents; el primer és el predomini del sector primari sobre la resta i el segon en el motor del canvi social i econòmic que aquesta infraestructura va suposar per al territori. La infraestructura del Canal és la clau de volta per entendre la cosmovisió que tenen els urgellencs i urgellenques de la seva terra,… i el fons document del Canal d’Urgell es custodia a l’ACPU.

Visió Professió

L’arxivística està en un moment de gran transformació, impulsada per la digitalització i els canvis socials. Com a professionals, hem de ser cada cop més especialitzats i flexibles, integrant noves tecnologies i treballant amb altres disciplines de manera transversal. Les administracions han de proporcionar els recursos humans i materials necessaris per afrontar tota aquesta complexitat. La nostra feina ha de ser molt més visible.

Els arxius no només custodiem memòria; també som garants de transparència, de preservació del patrimoni i d’accés a la informació. Per això és essencial més inversions i més reconeixement institucional.

Som una professió vocacional i compromesa, però també necessitem un suport real per seguir avançant. Per la nostra banda, continuarem picant pedra, fent pedagogia i demostrant el valor que aportem a la societat.

Moltes gràcies!

^[1] Llei 5/1988, de 28 de març, de creació de les comarques del Pla de l’Estany, del Pla d’Urgell i de l’Alta Ribagorça. https://portaljuridic.gencat.cat/ca/document-del-pjur/?documentId=23086