Arxius “Intel·ligents”?: Aprofitant la IA per a l’excel·lència arxivística. Assistim al 6è Simposi Internacional de Interpares Trust AI.

El dia 21 de juny es va celebrar el 6è Simposi Internacional de Interpares Trust AI a Dubrovnik, Croàcia. L’AAC va ser-hi present tant a aquest Simposi com a la trobada els dies anteriors (del 18 al 20 de juny) on es va fer seguiment de l’estat de les investigacions i debat entre diferents grups de treball per tal de trobar les sinergies i línies d’investigació.

Els tres primers dies es dirigia als membres del projecte i l’AAC com soci de suport vam poder assistir i veure l’estat d’algunes de les línies de treball. La dinàmica és interessant: la presentació la fa algun dels investigadors dels estudis a persones que sovint no estan involucrades en aquelles línies de treball, però durant aquesta posada en comú és quan es detecten elements d’unió i aprofitament de recerques, una pràctica beneficiosa per totes les parts. És enriquidor veure la discussió dels diferents punts de vista relacionats amb l’aplicació de la intel·ligència artificial i els arxius.

La tarda del dimecres es va dedicar, entre altres temes, a parlar sobre els grafs com una eina de visualització de relacions entre objectes, conceptes, etc. amb un petit taller sobre l’eina Neo4j de grafs de coneixement. Va resultar interessant fer-lo quan aquell mateix mes des de l’AAC havíem publicat el graf de relacions entre professionals. Si des de la recerca es va treballant el potencial al nostre àmbit, relacionat amb les ontologies que tant vam veure al darrer Congrés de l’AAC, és possible que vagi permeant cap a solucions i eines que en un futur pròxim puguem aplicar. Així i tot, en la meva opinió personal, encara hem de madurar els inventaris i catàlegs actuals per poder aprofitar les funcionalitats que les relacions semàntiques ens ofereixen.

El dijous es va fer la visita a l’Arxiu de de Dubrovnik (Državni arhiv u Dubrovnikuen), un arxiu que recull el patrimoni documental de la República de Ragusa que va tenir tractes comercials (i, per tant, documentats i sovint poc amistosos) amb la resta de països mediterranis i del sud-est europeu, així com documents notarials i governamentals des del s. XIII. Voldria Destacar també la situació privilegiada de la seva ubicació al Palau Sponza (un edifici del s.XVI anomenat així, esponja, per ser el col·lector d’aigües pluvials), al costat d’una de les portes de la ciutat i que segurament el veiéssiu com escenari a la sèrie Joc de Trons. Allà ens van ensenyar el sistema d’escaneig MISHA (Multispectral Imaging System for Historical Artifacts), un sistema creat pel Rochester Institute of Technology que permet escanejar en les diferents ones de llum per detectar tintes, marques i dibuixos als documents que a ull nu poden passar desapercebuts. La màquina, aparentment senzilla, muntada sobre una caixa de cartó amb files de leds de diferents colors, és una solució enginyosa, transportable i econòmica que demostra, una vegada més, el profit de l’aliança arxius i recerca. 

El divendres va ser un dia dedicat al simposi públic “Smart Archives?: Harnessing AI for Achival Excelence”. Les presentacions es van poder seguir en directe per streaming fins a mitja tarda, moment en què a causa d’una sobrecàrrega al sistema elèctric en mig de l’onada de calor, va caure l’electricitat a Albània, Bòsnia, Croàcia i Montenegro. Van ser unes hores en què no va funcionar la llum, els aires condicionats, sistemes de pagament (tornada a l’efectiu), internet i, evidentment, ni projector ni retransmissió. Una cura d’humilitat. No és objecte d’aquest article la reflexió sobre la dependència elèctrica i els perills de sobrecarregar el consum amb eines d’alta demanda, i menys en un projecte sobre intel·ligència artificial. Això us ho deixo a vosaltres.

Va haver-hi presentacions sobre els bessons digitals reals, qüestionant la seva existència actualment, la necessitat de modelització de conceptes com privacitat i accés, com definir a la creació de conjunts de dades les limitacions d’ús per motius ètics, entre moltes altres. Interessant per la claredat i com està aterrat en un exemple, veure els resultats del projecte dels arxius de la ràdio de la UNESCO o la presentació de PergaNet sobre pergamins medievals. A Youtube podreu trobar alguna de les presentacions que es van registrar.

La conclusió de l’article sobre l’anterior simposi continua vigent: el privilegi de poder-nos acostar a la recerca internacional que després intentarem portar a l’àmbit català amb articles, ponències i recursos (o el cas del grup de treball de la traducció de terminologia, on podeu participar si esteu interessats). Però també la importància de les habilitats que fora de l’àmbit estrictament professional, que faciliten la cooperació, teixir complicitats i fer la feina conjunta més senzilla. Finalment, reivindicar la presència dels professionals a aquests fòrums, on sovint els tres agents (indústria, recerca i professionals) no comparteixen la visió dels seus problemes i les possibles solucions.