Cataloniae descriptio, el patrimoni cartogràfic de Catalunya.

La feliç coincidència de la sensibilitat dels gestors de l’Arxiu Comarcal del Maresme i els de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona ha donat com a fruit aquesta exposició, que romandrà oberta a tothom que vulgui saber dels seus orígens fins al 5 de desembre del 2025.

Un país reconeix en els seus mapes els límits, els veïns, els accidents geogràfics, etc., i fins i tot es podria dir que també es busca un reconeixement imprès de la pròpia existència com a poble, comarca o ciutat.

La mostra de quaranta mapes clau de la història de Catalunya, d’un total de seixanta-set –que forma la sèrie completa dels mapes antics impresos de Catalunya–, es pot veure amb tot detall a l’Arxiu Comarcal del Maresme, a la seva singular seu de Can Palauet de Mataró. La mostra exposada, que forma part de la col·lecció del professor Agustín Hernando, especialista internacional en cartografia històrica, té una extraordinària qualitat per haver vist la llum, literalment, en molt poques ocasions.

La cartografia va passar a ser d’un instrument militar a un complement del coneixement de la il·lustració cap els llibres de viatges, veritable inici del turisme.

Els mapes catalans comencen a inicis del XVII seran bàsicament els holandesos, en sentit ampli de la paraula, i els francesos, els que faran la major part dels treballs. Tanquen l’exposició els mapes dels inicis de la litografia aplicada a la cartografia, ja ben entrat el segle XIX.

Els quaranta mapes exposats estan disposats cronològicament i amb unes generoses cartel·les com a explicació de cadascun.

A la taula de la primera sala, s’hi poden contemplar cinc frontispicis dels principals noms relacionats amb les cosmografies com Mercator, Hondius, Ortelius, Blaeu o Janssenius, és a dir, les beceroles dels Atles. És un reconeixement a la relació entre el mapa i la bibliofília.

Aquesta mostra també incideix en la importància dels missatges, sovint amb missatges polítics, que contenen les cartel·les; i moltes estan ampliades per poder-les gaudir millor. Són el reflex del canvi dels gustos artístics, ja que n’hi ha de renaixentistes, manieristes, barroques, rococós i neoclàssiques i imperi.

La qualitat d’una exposició també es mesura per la qualitat del seu catàleg. En aquest cas, el catàleg és un llibre, un extraordinari llibre fruit del treball vital del seu autor, que és el professor Hernando. Un volum que serà el referent de la cartografia catalana. (300 pp i tots els mapes a altíssima resolució a quatre tintes més vernís). Publicat per Efadós, el llibre El Patrimoni cartogràfic de Catalunya, de 22 per 26 cm, s’ha editat en versió catalana i en versió castellana.

Un detall interessant sobre la cartel·la del mapa de Nicolas de Fer (Atlas Curieux, Paris, 1705) i la seva visió de Catalunya, que està ampliat en un mural, diu el següent, entre moltes altres coses:

“…Les Catalans Son Laborieux Braves et Spirituels aymant l’Independance et Souffrant avec peine la Domination de leurs voisins”.

També és molt interessant veure com era la Catalunya d’abans del Tractat dels Pirineus (1659), amb la pèrdua de part de la Cerdanya i el Rosselló, així com la importància que els francesos donaven a Mont Lluís i Perpinyà.

Per cloure i com a anècdota, explicaré el que ens va passar alguns membres de l’Associació de Bibliòfils de Barcelona a la secció de cartografia de la BNF (Bibliothèque National de France) a París.

Cada any l’ABB (Associació de Bibliòfils de Barcelona) fem un viatge a biblioteques de màxim prestigi d’arreu de món, en aquest cas, el prestigi es insuperable.

Doncs, la responsable d’aquesta secció de la Biblioteca Nacional de França ens va presentar, entre molts altres, el mapa de VRIENTS, CATALONIAE PRINCIPATUS NOVISSIMA ET ACCURATA DESCRIPTIO. Anvers, 1606 (37 x 47 cm), que és el primer mapa de Catalunya estampat en un plec que figura al Theatrum Orbis Terrarum, una antologia cartogràfica creada el 1570 pel flamenc Abraham Ortelius (1527-1598). Es tracta d’una imatge reduïda de la que està plasmada al mapa mural estampat per Jan Baptist Vrients (1552-1611) el 1606, comerciant d’estampes establert a la ciutat d’Anvers (Països Baixos).

Amb una cartel·la manierista, amb un disseny una mica grotesc, coronada amb dues figures nues i unes representacions heràldiques, la creu de Sant Jordi, el blasó de la ciutat de Barcelona i les armes de la Corona d’Aragó.

Mentre l’experta bibliotecària feia la presentació un dels assistents va demandar-li la data del mapa, la directora va respondre: “El Dr. Agustín Hernando el data a 1606 però no te data estampada, i jo li vaig dir: “El Dr. Hernando està aquí amb nosaltres, potser li podríem demandar que ens ho expliqués amb més detall”.

Aquesta anècdota demostra com de reconegut és fins i tot l’estranger l’especialista que ha curat els continguts de l’exposició de l’Arxiu Comarcal del Maresme i que alhora és l’autor dels textos del catàleg.