Conclusions de la XV JORNADA D’ESTUDI I DEBAT “Nous patrimonis, nous feudalismes: les servituds de la documentació digital” 

La XV Jornada d’Estudi i Debat es va celebrar el passat 15 de maig en el CaixaForum de Barcelona, sota el lema “Nous patrimonis, nous feudalismes: les servituds de la documentació digital”. Amb la Jornada d’enguany es pretenia posar en comú projectes i bones pràctiques en matèria de custòdia i preservació del patrimoni cultural digital, compartir preocupacions i problemàtiques comunes, i reflexionar conjuntament cap a on anem i quines haurien de ser les pròximes línies prioritàries d’actuació. 

Així doncs, l’objectiu general era compartir reflexions entorn del patrimoni cultural digital des d’un enfocament interdisciplinari, i amb una mirada tant retrospectiva com prospectiva. Junt amb aquest objectiu general, es van plantejar una sèrie d’objectius específics:

• Acostar i complementar els coneixements socials i humanístics amb els tecnològics.
• Reforçar els coneixements vinculats a estratègies i models tecnològics, i també en seguretat (seguretat de les dades i ciberseguretat).  
• Difondre estratègies i eines per donar resposta de forma pràctica a diferents casuístiques que s’hi puguin trobar els i les professionals de l’arxivística i la gestió de documents. 
• Impulsar l’intercanvi interdisciplinari de les bones pràctiques i tendències quant a l’emmagatzematge, preservació, accés i ús del patrimoni cultural digital.
• Connectar experiències i projectes provinents de diferents àmbits, com l’activisme, la comunitat acadèmica, la gestió documental i arxiu, els museus o les TIC. 
• Reflexionar de manera crítica sobre el futur del patrimoni cultural digital i les dependències i cooperacions que emergeixen en el context actual, des d’una perspectiva tecnològica, social i humanística.

Partint d’aquesta voluntat, i tenint com a escenari un context dominat per les Big Tech, es van plantejar tres línies de pensament i debat, l’element central de les quals va ser el patrimoni cultural digital:

D’acord amb aquests blocs temàtics, el programa científic es va desenvolupar a través de l’acte inaugural, dues ponències, dues taules rodones, un espai de debat i un taller pràctic; tot transitant des d’una visió més àmplia sobre el mercat de les dades i els monopolis i oligopolis actuals; sobre els models tecnològics per a conservar, compartir i accedir a les dades fins a aterrar al patrimoni cultural i la seva transformació digital, així com als diferents actors que hi participen en la digitalització, preservació i emmagatzematge d’aquest patrimoni.

A continuació, es presenten les principals conclusions extretes de les diferents ponències i taules rodones de la Jornada, agrupades seguint els tres eixos temàtics que van configurar el programa científic.

Eix 1. Què preservem?

Aquest bloc temàtic va girar entorn les especificats del patrimoni cultural digital i l’impacte que la transformació digital té, no només en relació amb el concepte de patrimoni, sinó també a nivell de processos, competències professionals i en la societat en general. 

1. Concepte de continuïtat del patrimoni cultural digital. Una característica clau de l’esfera digital és la concepció i representació del patrimoni cultural com un contínuum, independentment de la seva institució o disciplina d’origen (arxius, biblioteques, museus, jaciments arqueològics, etc.). Més concretament, s’emfatitza que hi hagi una continuïtat a l’hora d’explotar de manera transversal el patrimoni cultural digital de les diferents institucions. Amb això, s’aposta per trencar les barreres informacionals existents entre museus, arxius, biblioteques, etc., atenint-nos a les sinergies que hi ha entre aquestes institucions, les quals no són compartiments estancs.
   Contràriament al món físic, on el patrimoni cultural s’ha concebut de forma independent tot generant una multiplicitat de representacions a causa de les diferents vocacions de les institucions d’origen. En el món digital, s’advoca per  reconnectar aquestes representacions i narratives a fi d’oferir una explicació integral i holística del patrimoni. Això es trasllada en què els usuaris han de poder accedir i utilitzar aquest patrimoni com un contínuum, tot diluint-se les fronteres entre les institucions d’origen.
2. Estandardització i principis guia. Perquè el patrimoni cultural pugui ser explotat de manera holística es fa necessari representar els objectes digitals a través de metadades específiques. Així doncs, disposar de models i estàndards europeus o internacionals comuns resulta cabdal per a la preservació, la recuperació, l’accés i l’explotació transversal del patrimoni cultural digital. N’és un exemple el model de dades d’Europeana (Europeana Data Model – EDM).
   D’altra banda, és vital adoptar un conjunt de principis i bones pràctiques per a la gestió del patrimoni cultural digital com, per exemple, els principis FAIR que provenen del món acadèmic. 
3. Valor(s) del patrimoni cultural digital. El patrimoni cultural digital és un actiu intangible que disposa de valor. És important emfatitzar i concebre aquest valor des d’una perspectiva plural, ja que no només es redueix al valor econòmic que s’hi pugui generar. Addicionalment, existeixen altres valors, com per exemple, el valor de mercat o el valor intrínsec, vinculats a la quantitat, a la qualitat, l’accessibilitat o la reutilització d’aquest patrimoni. 
4. Memory twins i tecnologia 3D. La tendència de futur és anar cap a la tecnologia tridimensional. En el cas d’Europa destaquen dos projectes: d’una banda, el projecte EUreka3D que es va iniciar el gener de 2023 i que té una durada de dos anys; i, d’altra banda, el projecte EUreka3D-XR que començarà el 2025^[1].
   La investigació tridimensional presenta una sèrie de desafiaments en la digitalització d’objectes tangibles i la seva transformació en digital/memory twins; en la gestió i emmagatzematge d’objectes 3D en el núvol; o en la presentació i accés al patrimoni cultural 3D. 
   Durant la Jornada s’indica que en la digitalització tridimensional no només és important la gestió de les dades (objectes 3D) i les seves metadades, sinó també de les paradates. 
5. Impacte social de la transformació digital. La transformació digital del patrimoni cultural no es limita a produir una imatge digital del patrimoni físic (actius digitals); sinó que també genera canvis a nivell de capacitacions professionals (persones), optimització de processos (processos) i infraestructures digitals (tecnologia). En última instància, aquests canvis causen impacte en els actors que hi participen, però també en la societat en general, la qual es pot beneficiar de disposar de més i millors continguts culturals digitals^[2]. 

Eix 2. On i com ho preservem?

Aquest bloc temàtic es va iniciar parlant del context de l’economia digital i el mercat de les dades, per a posteriorment aterrar-ho al cas concret dels serveis i infraestructures tecnològiques per a conservar, compartir i accedir al patrimoni cultural digital. En aquest eix s’han tractat temes com els avantatges i desavantatges del model cloud, la seguretat i el control de la informació, el cost i l’optimització de recursos o l’adopció i desplegament de les estratègies tecnològiques. 

6. Especificitats dels mercats digitals. Els mercats digitals presenten una sèrie d’especificats tal com l’ús massiu de dades, l’existència d’efectes de xarxa, una elevada volatilitat i una tendència cap als processos de concentració empresarial.
   En comparació amb els mercats tradicionals, en els mercats digitals la competència és menor perquè hi ha grans empreses que dominen (les anomenades Big Tech) i a les pràctiques monopolístiques que s’hi generen^[3].
   Malgrat aquestes especificats, la qüestió entorn si es necessita una regulació pròpia dels mercats digitals que sigui diferent de la resta de mercats no està resolta, ja que hi ha diferents punts de vista al respecte. 
7. Amenaces i oportunitats dels monopolis tecnològics. Tampoc hi ha una resposta binària entorn de la qüestió si els monopolis tecnològics representen una amenaça per a prosperitat o una oportunitat. Per un costat, representen amenaces (menys innovació; preus més elevats; reducció de l’oferta; atac a la privacitat; reducció de competència; concentració de poder). Per l’altre, hi ha oportunitats (inversions en R+D; guanys en eficiència; inversió en infraestructures digitals comunes; globalització dels mercats; integració de serveis en plataformes úniques).
   Així doncs,sembla que hi ha tant amenaces com oportunitats; però el resultat final dependrà del rol de les autoritats de competència per proporcionar unes regles de joc que harmonitzin els interessos de tots els actors involucrats. 
8. Avaluació de l’estratègia tecnològica. Es reforça la idea que abans de qualsevol transició tecnològica cal avaluar el context de l’organització, analitzar els sistemes i aplicacions que es tenen, i respondre qüestions clau (quins processos de negoci suporten; quines aplicacions crítiques hi ha; quines dades hi ha; si existeixen dades subjectes a GDPR; etc.). D’acord amb això, es podran prendre decisions (per exemple, què pot migrar-se al cloud; què serà millor mantenir-ho on-premise) i optar per una estratègia adequada (cloud, on-premise, híbrid).
   S’identifica com un error habitual de la transició cap al núvol la falta d’una estratègia clara i, conseqüentment, agafar tot el que està on-premise i moure-ho al núvol (fer un copy paste), sense repensar prèviament les aplicacions tant en l’àmbit funcional com tecnològic. De fet, aquesta falta d’estratègia és una de les causes que motiva a les empreses optar per la repatriació de dades^[4]. 
9. Governança del cloud i FinOps. A l’hora de valorar què migrem i com migrem també cal incorporar la variable del cost. Per al cas concret del núvol, el consum és variable i es remarca la importància de planificar aquest cost. Per a fer-ho possible existeix consens en l’adopció de FinOps, que és una pràctica cultural i una disciplina de gestió financera en cloud, a fi de gestionar i optimitzar els costos en el núvol.    
10. Situació de la Ciberseguretat a Catalunya. Quan parlem de seguretat cal diferenciar entre Ciberseguretat i seguretat de la informació. 
    En relació amb la Ciberseguretat se subratlla que la situació de les entitats locals a Catalunya és heterogènia, a causa de factors com els recursos econòmics, els recursos humans o la consciència i la cultura en la matèria. Amb l’objectiu de pal·liar aquestes deficiències, des de l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya s’està treballant a oferir un model homogeni per a les entitats locals per, d’una banda, millorar la protecció davant les amenaces més habituals i, d’altra banda, oferir serveis bàsics i de compliment normatiu de l’Esquema Nacional de Seguretat (ENS). 
    Altrament, es destaca que les diferents entitats que donen servei a les entitats locals, cas de la Diputació de Barcelona, el Consorci Administració Oberta de Catalunya (AOC) i l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, treballen conjuntament en l’àmbit de seguretat. 
11. Avantatges tecnològics del cloud. Durant l’eix temàtic 2 s’ha debatut i reflexionat sobre els avantatges i desavantatges dels diferents models tecnològics, molt especialment del cloud.
    En relació amb la seguretat, es posa l’accent en què la transició al núvol facilita assolir un nivell de seguretat més àgil, ja que els proveïdors ofereixen guies per securitzar, per complir amb l’ENS, eines predefinides, etc. No obstant això, es remarca que no hi ha la seguretat per defecte. És a dir, cal talent que sàpiga configurar i administrar aquests sistemes, així com discernir quins són els requisits de seguretat que cal implementar. 
    Juntament amb la seguretat^[5], s’identifiquen altres motius per a la transició d’alguns serveis al núvol com, per exemple en el cas del Consorci AOC^[6], reforçar el nivell de servei cap a les administracions públiques (serveis més àgils, eficients i escalables) o la millora econòmica (és costós mantenir una estructura pròpia davant el creixement exponencial en l’ús dels serveis).
12. Gestió del canvi. Quan parlem d’estratègies i models tecnològics no només parlem de tecnologia. Es reforça la idea que la transició al cloud implica canvis en la forma de treballar i, per tant, té un impacte directe en les persones i en la cultura de l’organització. Per a fer aquesta transició, és necessari l’adopció d’una estratègia de gestió del canvi per a la capacitació i conscienciació del personal. 
13. Superar el vendor lock-in. Durant l’eix temàtic 2 s’ha reflexionat sobre els monopolis i com superar la dependència dels proveïdors tecnològics (vendor lock-in). Malgrat que s’han formulat algunes recomanacions, com per exemple usar aquells serveis més agnòstics que ofereix el cloud o treballar amb més d’un proveïdor a la vegada, s’afirma que establir condicions particulars a les Big Tech és complicat, ja que el seu model de negoci es basa a oferir el mateix per a tothom. Per a pal·liar-ho s’aconsella avaluar i tenir de manera preventiva alguns escenaris cap a on anar, a fi d’anticipar-se a les possibles situacions que s’hi puguin donar. 
14. Tendències de futur dels models tecnològics. Davant el context de les Big Tech és inevitable preguntar-se si calen models de servei públic i quins són els reptes i tendències de futur. Al respecte, s’identifiquen dues idees rectores:

• Per un costat, la tendència és anar cap a un model de col·laboració publicoprivada basat en solucions privades, però amb controls per part de les administracions públiques. Se subratlla la dificultat de les administracions públiques en estar a l’última en innovació tecnològica, la qual cosa fa necessari el suport privat. Així mateix, el paper de les administracions públiques ha de ser controlar i regular en quines condicions aquests proveïdors han de prestar serveis.
• Per l’altre, hi ha l’experiència que s’aporta des de l’àmbit de recerca. Quan es parla d’arxius o repositoris de dades el model és federat amb molts servidors o clústers i, a més, es tracta de solucions obertes que segueixen principis FAIR. En aquest sentit, es defensa que hi ha una multiplicitat d’opcions que no es redueixen a tenir el patrimoni cultural digital on-premise de forma obsoleta, o tenir-ho en cloud privat d’un gran proveïdor tecnològic. S’identifica com una possible línia de futur la col·laboració de les administracions públiques amb recerca.

Eix 3. Qui preserva?

Aquest bloc temàtic va centrar-se en què guardem i qui guarda. Més concretament, va versar sobre el paper del sector arxivístic, el sector museístic, la comunitat acadèmica i la iniciativa privada/social en la preservació del patrimoni cultural català i digital, quins projectes s’estan duent a terme i si existeixen possibilitats de sinèrgies entre aquests sectors.

15. Pla d’Arxius i patrimoni documental català. El Pla d’arxius i gestió documental Arxius 2030 contempla vuit objectius estratègics, d’entre els quals hi ha un específic sobre preservació, conservació, restauració i digitalització del patrimoni documental català. Es remarca que es tracta d’un instrument de la direcció d’arxius i que vol esdevenir palanca i motor per a la consecució de tots aquells aspectes més innovadors que es demana a la professió. 
16. Aportacions de la comunitat acadèmica i la iniciativa social. Es constata que des de la recerca i la comunitat acadèmica, així com des de la iniciativa privada i social, s’han desenvolupat iniciatives^[7] que poden aportar coneixements concrets i experiències i habilitats diverses en el camp de la preservació, l’emmagatzematge, la interoperativitat o la reutilització de les dades i la informació. En són un bon exemple l’aplicació dels principis FAIR i de la ciència oberta a altres àmbits i sectors diferents al món acadèmic i de la recerca. 
17. Cooperació i col·laboració entre diferents sectors i actors. Tot i que les responsabilitats en relació al patrimoni cultural digital estan repartides entre diferents institucions, es reforça la necessitat de crear sinèrgies i línies de treball consensuades entre tots els sectors i actors. Com per exemple, des del teixit arxivístic, el museístic, el camp de la investigació científica i acadèmica, les iniciatives privades i la societat en general. 
18. Perspectives plurals. “Tot allò que arxivem és polític”^[8]. Aquesta frase resumeix una de les idees que s’han repetit durant la Jornada en relació a la necessitat de donar espai a tots aquells fons i col·leccions que no formen part del discurs hegemònic. La inclusió d’aquelles narratives que solen quedar al marge mostra la diversitat social i plural de la història de Catalunya.
    Altrament hi ha una aposta per al foment d’aquells projectes que puguin fer dialogar la vessant institucional amb la comunitària.
19. Superar els biaixos en la representació. Una de les preocupacions que ha sortir en la Jornada és la referida als biaixos que s’han generat o s’hi generen en les descripcions. Per a superar-ho, es proposen una sèrie de recomanacions vinculades, d’una banda, al manteniment de la història de les metadades (origen, nova versió més inclusiva, etc.). I d’altra banda, a la generació de processos participatius i col·laboratius per al procés de revisió de les metadades, on s’incloguin no només a professionals de l’arxivística i la gestió de documents, sinó també a la comunitat en general.

Finalment, convé subratllar que l’actual context en el que s’emmarca la preservació, l’emmagatzematge, la compartició i l’explotació del patrimoni cultural digital exigeix d’una reflexió i treball col·laboratiu entre diferents disciplines i sectors, per tal de comprendre les dinàmiques econòmiques i político-socials que s’hi generen i els impactes que aquestes dinàmiques poden generar en el futur del patrimoni cultural digital, tal com s’ha evidenciat durant la XV Jornada d’Estudi i Debat 2024.

---

^[1] El projecte EUreka3D està enfocat al desenvolupament d’una infraestructura tecnològica en cloud, mentre que Eureka3D-XR se centrarà en l’usuari i en les contribucions i impacte de la digitalització tridimensional per a la societat.

^[2] En la ponència d’Antonella Fresa, titulada “Digital transformation of cultural heritage: challenges and opportunities, policies and good practices” s’emfatitza la idea de que la transformació digital del patrimoni cultural pot tenir un fort impacte social en termes d’educació, turisme, cultura, desenvolupament local i en les arts i la innovació.

^[3] Tal com se senyala en la ponència de Josep-Maria Arauzo-Carod, titulada “Els monopolis tecnològics al segle XXI: una amenaça per a la prosperitat o una oportunitat?”, n’és un exemple de pràctica monopolística la compra de start-up altament innovadores per part de les grans empreses. Aquesta estratègia, la finalitat de la qual és deixar en un calaix les idees d’aquestes start-up, comporta una sèrie d’efectes tal com aturar la innovació, bloquejar futurs competidors i reforçar la predominança de les grans empreses en el mercat.

^[4] La repatriació cloud o repatriació de dades és el procés de moure les dades o aplicacions que estan en cloud a un entorn on-premise.

^[5] En la taula rodona “Custodia i models tecnològics per al (futur) del patrimoni digital” es va confirmar que gràcies a la transició al núvol s’havia pogut certificar una aplicació cloud (DESA’L) en nivell alt de l’ENS.

^[6] En el marc del pla estratègic de transformació en el núvol dels serveis de l’AOC, recentment es va publicar la noticia de que el servei iArxiu estava ultimant els preparatius per a migrar de forma íntegra al núvol d’Amazon Web Services. Per a més informació: https://www.aoc.cat/es/blog/2024/migracio-diarxiu-cap-al-nuvol-damazon-web-services/ [Consulta: 30 de novembre de 2024]

^[7] En l’àmbit de la recerca destaca, sense caràcter limitatiu, l’impuls des del Barcelona Supercomputing Center – Centro Nacional de Supercomputación (BSC-CNS) d’un programa de ciències socials computacionals i humanitats digitals.

^[8] Aquesta frase va ser dita per Rocío Campanya en la taula rodona “Estratègia catalana del patrimoni digital”.