Conversem d’arxius amb Jesús Alturo i Tània Alaix

Jesús Alturo i Perucho és catedràtic de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), membre del Comité international de paléographie latine, fundador i director del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica  de la UAB, Creu de Sant Jordi 2021 i autor de gairebé 400 publicacions, recollides a Jesús Alturo i Perucho, filòleg, paleògraf, historiador de la cultura: breu biobibliografia de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2024).

Tània Alaix i Gimbert és doctora en Ciències de l’Antiguitat i de l’Edat Mitjana. Ha estat bibliotecària de la Biblioteca de Catalunya, i actualment és investigadora i membre del Seminari de Paleografia, Codicologia i Diplomàtica de la UAB. 

Ambdós investigadors col·laboren en tots llurs estudis, centrats particularment en la Història de la cultura en època medieval. Darrerament han publicat, entre altres obres, les Chartae Latinae Antiquiores Cataloniae en tres volums a l’editorial suïssa Urs Graf (2017-2018); «A new critical edition of the Vatican Planctus monialis and another unknown Planctus monialis from Obarra» (2019), El canonge Adanagell de Vic (ca. 860-925), llavor de noves semences a les Publicacions de l’Abadia de Montserrat (2021) o Lletres que parlen: viatge als orígens del català a Penguin (2023).

1.         Parlar d’arxius què us suggereix?

Per a nosaltres els arxius i les biblioteques són la nostra segona (o primera) residència. Sant Isidor de Sevilla considerava les biblioteques l’avantsala del Paradís. J. L. Borges va anar una mica més lluny i les va identificar amb el mateix Paradís. Però mentre en les biblioteques trobem les fonts secundàries, en els arxius accedim a les fonts primàries. Vol dir això que l’emoció de les petites o grans descobertes que s’hi poden fer són origen de la no minsa alegria de descobrir-hi novetats que després podrem compartir amb el reduït, però a poc a poc creixent i sempre selecte grup de persones interessades pel saber, sense altre millor premi que el d’assolir un nou coneixement.

2.         Creieu que els arxius són prou accessibles? Per què?

Tota la nostra vida de recerca gira entorn de la simpàtica i innocent activitat de despertar tresors adormits, però no morts, perquè les idees i els valors que transmeten els textos antics viuen en el taranà col·lectiu dels pobles i dominen la mentalitat individual de les persones, ni que sigui inconscientment. D’aquí que també tingui un cert interès esbrinar que pensem com pensem, sentim com sentim i vivim com vivim perquè som fruit d’un ADN no sols transmès per la genètica, sinó també pel pensament i les creences llegades per les lletres, la música, la pintura i àdhuc per l’oralitat de més difícil aprehensió a manca de més lloros com els de Humbold, però també transferida de boca a orella de generació en generació.

Els arxius, actualment, són majoritàriament accessibles pel que fa als horaris d’atenció al públic. Manca encara una major quantitat de catàlegs i d’inventaris detallats i complets que permetin moure-s’hi amb major facilitat enmig de l’immens bosc de documents de tota mena i del més variat interès. Ultra això, alguns creiem que les pastisseries, els arxius i les biblioteques haurien d’estar de guàrdia ininterrompudament les 24 hores del dia, com els hospitals i les farmàcies. A més, estem segurs que tots els arxivers i arxiveres s’avendrien ben de grat a fer també horaris nocturns i estarien encantats de renunciar altruísticament a les vacances. Car, quan una feina agrada (perquè no és una feina, sinó una vocació), el descans es troba simplement canviant momentàniament d’activitat, no aturant-la. 

Bromes a banda, hem tingut la sort de conèixer, visitar i consultar els principals arxius i biblioteques del nostre país i de l’estranger que custodien fons d’origen català. En tots ells, hi hem trobat sempre excel·lents professionals. Competents, atents i servicials. Particularment hem treballat en arxius eclesiàstics, els que solen conservar els còdexs i documents més antics, que són els del nostre interès no exclusiu, però sí prioritari. De Catalunya els hem consultat tots. Però també hem estat als principals de França, Vaticà, Itàlia, Portugal, Gran Bretanya, i d’Espanya els imprescindibles de Madrid, El Escorial, Toledo, Sevilla, Saragossa, Osca, Jaca…

3.         Creieu que, en general, els arxius fan una bona difusió? Se’ls coneix prou? Què en millorarieu?

Els arxivers i arxiveres fan una excel·lent tasca. Amagada i silent, però eficaç. Tanmateix, no es prou coneguda, ni reconeguda més enllà de la comunitat científica. El gran públic segurament ignora de manera generalitzada l’existència dels arxius i la seva necessitat. Amb tot, darrerament, ni que sigui a través de les noves xarxes socials, sembla que hi ha una més gran difusió de la imprescindible feina duta a terme pels arxivers i arxiveres (i, en sentit lat, també pels bibliotecaris i bibliotecàries), que fan pública amb importants exposicions, conferències i altres activitats divulgatives que, naturalment, cal continuar mantenint i vigoritzant.

4.         Què creieu que aporten els arxius a la societat i què més podrien aportar?

Els arxius mantenen viva la nostra memòria col·lectiva i ens permeten de conèixer-nos millor com a poble i com a persones individuals. Però, com hem dit abans, aquesta memòria està endormiscada fins que no la donem a conèixer. I per a donar-la a conèixer calen molts coneixements. L’erudit pare Sarmiento, suposem que cum mica salis, va escriure un dia: “Abad lo puede ser cualquiera, pero para ser archivero se precisan muchos conocimientos”.

Els arxivers i arxiveres, amb la seva formació, sempre exigent, han de posar a disposició de la societat la informació que custodien, assegurant-ne la conservació i la seva adequada catalogació. I tots els n’hem de sentir grat per una labor gens fàcil, però imprescindible.

5.         Què creieu que pot aportar a la vostra professió la documentació custodiada en arxius? 

Tot.

6.         La documentació que genera la vostra institució o fins hi tot un mateix constitueix un testimoni, una evidència de les activitats que es realitzen. En aquest sentit, i davant l’elevada producció de documents i dades es fa del tot necessari gestionar-la correctament (és a dir, és fa necessària una bona gestió documental). Actualment, la vostra institució, n’és conscient? Hi ha algun professional arxiver/gestor documental que en tingui cura? I en el cas del vostre propi arxiu, quin principis criteris creieu que són importants per gestionar-lo correctament?

La Universitat certament disposa del seu propi arxiu i del personal que se n’ocupa. Aquesta sort no la té el nostre arxiu-biblioteca particular, que ha envaït la casa sencera i vessa per les finestres del garatge. Aprofitant l’ocasió, algun voluntari o voluntària?

7.         En relació a la professió d’arxiver, quina creieu que és la tasca que realitzen actualment els arxivers-gestors de documentació? Creieu que ha anat canviant la professió als darrers temps?

Nosaltres, per la pròpia orientació de les nostres recerques, ens hem referit fins ara bàsicament als arxius històrics. Però la creació de documentació és constant, i la que genera la societat dels nostres dies també caldrà transmetre-la a les generacions futures. D’aquí que hagi aparegut recentment un nou tipus d’arxiver-a/gestor-a, un nou col·lectiu de professionals als quals s’ha girat una feina enorme. Començant per la decisió d’haver de triar què cal conservar o no. I en quin suport. El pergamí, el papir i àdhuc el paper s’han mostrat uns materials força segurs i resistents. Per bé que mai completament segurs, és clar. Però els suports digitals, que canvien de natura a passes accelerades, tenen el perill d’envellir molt poc temps després d’haver nascut. Al ritme que anem, gairebé podem dir, sense exageració, que ja naixen vells. Cal confiar en la prudent mirada i provada capacitat organitzadora dels actuals arxivers, que, com els antics, sempre estan ‘condemnats’ a ordenar el caos.

8.         Els arxius gestionen documents en diversos suports: des del pergamí als suports digitals, passant pel paper, suports plàstics (audiovisuals, sonors), vidre (primera fotografia) … La gestió dels documents electrònics suposa un gran repte en el món dels arxius (i de les organitzacions en general). Quin creieu que ha de ser el paper dels arxius en l’entorn electrònic i de dades cap al que avancem?

En l’anterior resposta ja hem avançat d’alguna manera la que correspon a la pregunta que ara ens formuleu.

9.         Heu donat o cedit mai documetació (ja sigui familiar, personal, d’empresa, d’associacions…) a algun arxiu? Quina va ser la vostra motivació al fer-ho?

Pel volum de la nostra documentació i per la seva pròpia naturalesa, amb gran abundància de notes inèdites preses en biblioteques i arxius molt nombrosos, d’estudis començats i de no pocs de gairebé acabats a falta sols de trobar un petit vagar per completar alguna citació o detall menor, naturalment hem pensat a fer-ne donació a una institució que en pugui treure algun profit cultural. Però quin ‘regal més enverinat’ no serà si algun arxiu o biblioteca accepta el nostre fons!

10.       Ens podrieu explicar alguna anècdota relacionada amb el món dels arxius i/o de la gestió documental?

Moltes, és clar. Alguna ja explicada, però les altres les guardem per a les memòries si mai tenim l’avinentesa de fer-les públiques. Penseu que els que tenim ja una certa edat, hem consultat còdexs i diplomes amb l’agradable companyia de coloms, potser missatgers del passat? Per cert, que si algú està interessat en els ocells colúmbids, particularment si ho fa mogut per un interès crematístic, que no deixi de llegir el següent llibre: Cría lucrativa de la palomas: breve y compendiada descripción de sus razas, cruzamientos, reproducción, alimentación, enfermedades y productos, Palomas mensajeras; Reglas para la construcción de palomares, por Alfonso Nogués, Ex-alumno de la Escuela Agrícola de Bérthonval. Ediciones Memphis, S. L. Administración: Librería Dalmau. Paseo de Gracia, núm. 80. Barcelona 1943.

L’autor d’aquesta obra, en la pròpia introducció, explica al detall el contingut del seu meritori llibre. Hi diu: «Comenzamos por dar una noticia zoológica de las palomas, con la descripción de las razas silvestres y de las razas llevadas al estado de domesticidad, su género de vida, sus costumbres, sus caracteres y variedades, un cuadro de cruzamientos con los resultados que pueden obtenerse; seguidamente nos ocupamos del establecimiento del palomar o habitación de las palomas, con todas las condiciones que debe reunir para mejor servicio a que está destinado; luego, indicamos la manera de poblar un palomar y la cría y reproducción de sus individuos; más adelante, la alimentación es objeto de nuestra atención, y por último, tratamos de diferentes enfermedades a que están sujetas las palomas, indicando, de paso, los remedios para combatirlas».

Aquest és un dels llibres que dignificará la biblioteca o arxiu que aculli els nostres llibres i papers en el moment de les «previsiones sucesoras». I hem de dir que si hem pogut gaudir de la lectura plaent d’aquest rigorós tractat sobre temàtica tan interessant i tan íntimament relacionada amb els nostres estudis (no debades els llibres i els documents són “palomas mensajeras” del pasat), ha estat gràcies a la munificència de l’amic i mestre de bibliotecaris i bibliotecàries, Amadeu Pons, que ens l’ha regalat sabedor dels nostres voraços gustos literaris i del nostre general interès per la història de la cultura. 

Per cert, creieu que un Premi Nobel de Literatura actual seria capaç de redactar amb la mateixa precisió i exactitud expressiva el sumari d’una obra pròpia, com ho fa aquest benemèrit «Ex-alumno de la Escuela Agrícola de Bérthonval», Alfonso Nogués, autor també de El gusano de seda? (I, dit sigui de passada, atès que aquest darrer engrescador llibre encara no l’hem llegit perquè no el tenim, sabeu d’ algú que el tingui i no sàpiga què fer-ne, més enllà d’una bona obra, com, per exemple, regalar-nos-lo?)

11.       Coneixeu o havieu sentit a parlar de l’Assocaiació d’Arxivers- Gestors de documents de Catalunya…

Aquesta és una associació molt necessària i lloable. Li desitgem llarga, fecunda i inesgotable vida.

Moltes gràcies per la teva atenció!