Desxifrant la llei de Texas sobre acords de no competència: una perspectiva arxivística

Arxivers a temps complet la DaDa, Atheist a temps parcial conegut com jo, tinc una estranya inclinació per l’ordre i l’organització. Sóc un ferm creient en gestionar el meu temps, compromisos, responsabilitats i correspondència. El meu amor per arxivar documents i organitzar rebuts antics i paperassa va de la mà amb la meva professió com a arxiver. Mantenir-se al dia amb els registres i la seva organització ha demostrat ser un tret útil també, ja que estic força familiaritzat amb les lleis i pràctiques que cobreixen documents escrits i públics. Els acords de no competència són una àrea prominent on el manteniment de registres és clau per al compliment i l’aplicació. Com la llei de Texas sobre acords de no competència dicta assignacions metòdiques a l’aplicació també, és essencial que el no competència estigui escrit i arxivat correctament.

Els acords de no competència imposen limitacions als empleats després de la finalització de la seva relació laboral o d’altre contracte. Els acords restrictius són comuns entre una empresa (o individu) i un empleat. Aquests acords són normalment el resultat d’un empresari que busca protegir els seus interessos en el seu negoci després de la finalització de l’ocupació. Un acord de no competència no sempre significa que l’empleat no pugui treballar. Més aviat, aquests acords es fan sovint en interès d’assegurar que l’empleat no estigui exposat a informació confidencial de manera que pugui competir injustament amb el negoci de l’empresari en el futur. Segons la llei de Texas sobre acords de no competència, els empresaris presenten habitualment l’acord com una condició d’ocupació, extensió de contracte o algun altre acord comercial o personal. Atès que la llei de Texas sobre acords de no competència dicta que l’acord ha de ser per escrit i signat per les parts presents, l’acord mateix dictarà en gran mesura els termes vinculants i els perímetres aplicables de l’acord. Com a tal, es requereixen una documentació adequada i registres complets perquè l’acord sigui aplicable. Els mecanismes de manteniment de registres i aplicació de l’acord han de complir plenament amb la llei de Texas sobre acords de no competència. A més, la documentació ha de satisfer completament les condicions d’aplicació de l’acord de no competència. Les conseqüències de mantenir una documentació deficient es van fent clares.

Fa temps que és una pràctica per a les agències públiques acceptar registres electrònics si compleixen els requisits adequats. Igualment, els tribunals de Texas han acceptat i s’han basat durant molt de temps en documents generats electrònicament en casos legals. No obstant això, el Tribunal Suprem de Texas va rebutjar recentment l’admissibilitat dels correus electrònics en dos casos recents, un que implicava una relació laboral amb GE Energy, i l’altre que implicava la finalització d’un metge. Pel que fa al cas de GE Energy, el Tribunal Suprem de Texas va sostenir que les impressions de correu electrònic simples no satisfan el requisit legal que els documents siguin “subscrits” per la persona que els va crear. En el cas de GE Energy, la persona que va enviar el missatge de correu electrònic va imprimir una còpia del correu electrònic i la va signar. El Tribunal Suprem de Texas encara va rebutjar el correu electrònic com a prova perquè hi havia una política explícita de l’empresa que tots els missatges de correu electrònic havien de ser preservats i impresos per un “Administrador de Polítiques”, la identitat del qual era un rol dins de l’organització més que un empleat específic. La decisió de GE Energy també va desautoritzar explícitament les impressions de correu electrònic com a prova a causa de la manca d’identificadors personals en les impressions. Mentrestant, en el tema de la finalització del metge amb Bigelow, el Tribunal Suprem de Texas va abordar l’aplicació de la Llei de Transaccions Electròniques. Segons aquesta llei, els documents electrònics poden admetre imperatius de signatura establerts en diverses lleis. No obstant això, el Tribunal Suprem de Texas va sostenir que la Llei de Transaccions Electròniques no s’aplicava a la Llei de Hospitals en aquest cas. Així, el metge havia estat acomiadat de manera injusta.

Sempre que tingueu una situació on hi hagi un acord escrit entre dues o més parts, la relació està vinculada per contracte si l’acord compleix amb els requisits legals adequats. En la mateixa línia, quan es presenten acords de no competència, la llei de Texas sobre acords de no competència estableix certs criteris vinculants que dictan l’aplicació i la validesa dels acords de no competència. El nucli d’aquestes obligacions i salvaguardes procedimentals és assegurar que els acords escrits estiguin degudament executats, així com mantenir les parts responsables de les seves accions i comportament sota el contracte. Si la paperassa i la documentació no es mantenen adequadament, això podria tenir un impacte directe sobre el requisit bàsic de la legalitat dels acords de no competència segons la llei de Texas sobre acords de no competència.

Per a més informació sobre acords legals i les seves implicacions, podeu visitar la pàgina de Wikipedia sobre contractes.