Editorial 169: èxit i revolució

Arribem a final del 2025 amb una maleta plena de deures fets i amb una satisfacció general pel que aquest ens ha portat. Mirem endavant, enfocant bé el retrovisor, però sense perdre de vista el pròxim destí i el camí que traça el navegador. El viatge no s’atura. Encetem un 2026 clau per al futur de l’arxivística catalana.  

Un congrés exitós de mirada cap al futur  

Els dies 27 a 30 d’octubre de 2025 va tenir lloc a Barcelona el Congrés Internacional d’Arxius  organitzat pel Consell Internacional d’Arxius (ICA) , com a promotor, i fins a 4 institucions públiques com a organitzadores: Generalitat de Catalunya, Ajuntament de Barcelona, Diputació de Barcelona i Ministeri de Cultura de l’Estat espanyol. I, a banda l’Associació, com a impulsora i organitzadora també del congrés.   

Aquest congrés, que totes i tots hem viscut intensament, començava abans de la pandèmia amb les seves primeres converses i possibilitats i acabava com a una tossuda realitat aquest octubre de 2025. En aquest punt, cal agrair a totes les persones que han fet possible aquest congrés, a tots els organitzadors i, en especial, a tot l’equip de l’Associació que hi ha deixat hores altruistes de feina. La valoració, en general, és molt positiva, i Barcelona s’ha situat, ja sense cap dubte, en el mapa dels millors congressos d’arxius del món.   

El congrés ens ha fet reflexionar sobre el futur de la professió, amb mirades al passat, a la memòria, però també amb visió estratègica de futur. Vam poder escoltar ponències sobre els nous usos dels arxius, transformació de processos clau de l’arxivística amb la inclusió de la IA, aprenentatges en tractament de desastres, migracions i estats en conflicte, així com vivències en la transformació de la formació i projectes innovadors en tots els àmbits de la nostra professió.  

El congrés ens va servir, també, per adonar-nos que ens trobem en temps líquids, en els quals la professió necessita adaptar-se. Afrontem un món en el qual el focus polític, tècnic i social recau en les dades, la unitat mínima d’informació. Aquest viratge ens interpel·la com a professionals experts a tractar informació dimensionada, informació en context, un tractament holístic de la informació en tot el seu contínuum, des del disseny dels sistemes al tractament històric del patrimoni documental. Som la professió que té més clar que la dada sense context no esdevé coneixement, i que sense aquest coneixement no podem comprendre passats ni crear futurs. Aquesta centralitat sobre la dada, però, també ens posa en perill per la incursió d’altres professionals que també en volen fer el centre neural. És lícit, però també ho és que ens posicionem igualment nosaltres, com a experts amb segles d’experiència en el tractament del context. No podem desaprofitar el canvi avui, hem de sacsejar les nostres bases, fer remoure pilars fins ara inamovibles i ser valents en enfocaments de futur que no tenen per què ser còmodes. En la incomoditat, de fet, sovint, regeix el canvi autèntic.  

Des de l’Associació, que justament aquest any hem fet 40 anys de trajectòria, amb una massa social de més de 900 associats/es, creiem que la professió afronta amb la maduresa, solvència i caràcter transgressor necessari aquest moment de canvi. Ens ho hem de creure i ens hem d’empoderar. El futur ens mira. Mirem-lo també nosaltres, sense por i amb la maleta plena d’experiències i contactes.   

Internacionalització  

El congrés era una de les fites que, no ens enganyem, totes i tots teníem al cap. Volíem demostrar que érem capaços d’organitzar un esdeveniment de gran magnitud i fer-ho amb el màxim de participació i èxit. En això vam abocar esforços i en això el Departament de Cultura i la Direcció General de Patrimoni, han centrat la major part de l’atenció, com era d’esperar. El congrés, també era a més un aparador i un punt d’inflexió. Un aparador per exposar experiències i per fer valdre els i les professionals dels arxius i tots els projectes que es feien al nostre país. I, creiem, que amb la gran participació catalana, en volum i qualitat, això es va aconseguir. Però també era un moment decisiu. El Congrés en si mateix era una acció del Pla d’Arxius, dins de l’estratègia per la internacionalització de l’arxivística catalana. Aquesta presència que hem tingut amb el congrés ha de servir perquè es doni suport a polítiques intenses per fer arribar la veu dels i les professionals dels arxius catalans, a les esferes dels grups i direccions arxivístiques mundials. La internacionalització de l’arxivística és un dels grans objectius estratègics del Pla. Aprofitem les sinergies creades.  

No volem excuses   

El Pla d’arxius arriba l’any vinent a l’equador. L’any 2026 acaba el primer pla estratègic d’accions. Aquest primer pla, de 3 anys, s’ha dotat de múscul pressupostari i de recursos per poder tirar endavant una estructura basada en vuit objectius estratègics de la visió Arxius 2030 a través de vint-i-cinc objectius específics que s’han d’assolir amb vuitanta accions o actuacions. Hem arribat al darrer any per complir amb aquests objectius. I no podem fer un pas enrere. El Govern va plasmar la voluntat dels i de les professionals en un Pla d’arxius que és en si mateix un compromís cap a ells i elles. Un compromís que es basa en la confiança, però que a més compta, en teoria, amb el pla pressupostari necessari per tirar-se endavant. No podríem, per tant, entendre incompliments o retards, que no impliquin reconèixer desviacions en la planificació o manca d’assignació de recursos -recursos que s’havien compromès-, i faltar, en conseqüència, a la confiança del col·lectiu. Els plans es fan per complir-los. 

No hi ha excuses. Afrontem un Pla ambiciós, però, com bé sabem des de la professió, sense voluntat expressa del Govern, els plans poden esdevenir paper mullat. Demanem, per això, que tot l’esforç que es fa a escala tècnica, es vegi ajudat també amb una estructura estable. El Pla necessita defugir de la temporalitat i establir-se dins de Cultura com un element capital dels anys vinents fins que quedi definida la governança del sistema. Demanem al Govern que sigui valent i conseqüent, i que accioni els engranatges necessaris per enfortir el Pla, tant en dimensionament de recursos com en l’establiment d’aliances internes que enderroquin murs que el puguin alentir. Som conscients que s’han aconseguit algunes fites amb èxit notable, com la constitució del Clúster d’arxius o l’impuls de projectes en recerca, que celebrem, però queden altres objectius i accions pendents i, algunes d’elles, ja fora de termini. És preocupant que de les 115 accions planificades per aquest període 2023-2026, només se n’hagin executat 11. És preocupant perquè encetem el darrer any i hi ha accions claus sense resoldre o, en alguns casos, ni tan sols iniciades. En especial, la redacció de la nova llei d’arxius. Recordem que en el pla estratègic ja es donava per elaborada el 2026.   

La llei que ens ha de revolucionar  

Ens aturem aquí, i ho fem amb una demanda ferma i clara: volem ja la nova llei d’arxius. No és en si una fita, sinó la conseqüència d’una anàlisi profunda del que volem que sigui el sistema arxivístic català dels anys vinents. Si l’anterior llei s’ha mantingut moderna i estable durant 25 anys -a excepció de la modificació del 2015- aquesta ha de néixer amb la fortalesa i la visió estratègica necessària per afrontar un futur tan prometedor com la seva antecessora. I ho ha de fer perquè sense una normativa alineada amb els objectius del Pla, les accions redactades no es podran complir. La llei en si és un repte majúscul, i tal com demanàvem pel Pla, la llei ha de dotar-se igualment, dins d’aquest redimensionament, amb una estructura que permeti dedicació màxima per al seu desenvolupament i gestió. No és una tasca més. No és un objectiu a sumar a les feines diàries dels recursos de la subdirecció. No. Estem parlant de la llei cabdal de l’arxivística catalana, estem parlant d’una llei que ha de resoldre deficiències del sistema actual, que ha de plantejar-se governances incòmodes, que ha de dimensionar arxius i funcions, i que ha de dotar-se d’un fort component jurídic i tècnic per néixer estable i madura.   

L’any 2026 s’iniciarà, n’estem convençuts, amb la consulta prèvia inicial, que sabem que el Departament ja té preparada. Ho sabem i ho celebrem. Però el que demanem és, passat el congrés, que tot l’esforç giri sobre la centralitat del Pla i la llei. És un moment històric, ens ho creiem realment? La revolució comença en la transformació dràstica d’estructures, sense por de fer tremolar pilars i sense apriorismes, per avançar cap a una definició del posicionament dels arxius i dels seus professionals en el futur. Afrontem realitats laborals públiques i, sobretot, privades, que no ens esperaran, no en tingueu cap dubte, perquè la velocitat social i tecnològica ens avança com un tsunami, i amenaça de destruir sistemes i estructures, i a deixar-nos de banda. No podem esperar i no podem badar. Els i les professionals de l’arxivística necessitem un marc de protecció, que ens permeti actuar i posicionar-nos, que ens doni raons per formar-nos i defensar el nostre coneixement davant d’altres professions, que ens permeti defensar estratègies sabent-nos sostinguts per un sistema sòlid i modern. No hi ha excuses. No podem esperar. La revolució ha començat.