El Fons de la Unió Esportiva Lleida.

El primer fons d’una entitat esportiva que ingressa a l’Arxiu Municipal de Lleida.

L’Arxiu Municipal de Lleida conserva la documentació generada i rebuda per l’Ajuntament de Lleida des de l’any 1149, moment en què Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, i Ermengol VI, comte d’Urgell, juntament amb els castlans i els templers conquerien les terres de Lleida que havien estat en mans dels musulmans els darrers quatre-cents anys. És en aquell precís moment que la ciutat de Lleida engegà una nova manera de governar, amb nous dirigents, amb noves normes, lleis i doctrines. Serà la Carta de Poblament, signada el gener de 1150, la que establirà les bases jurídiques, socials i econòmiques per atreure a ciutat a nous pobladors i suposarà l’inici de la Lleida que ha evolucionat fins als nostres dies. Aquest document és el document més antic que es conserva a l’arxiu i inicia una història de més de vuit-cents anys. És a partir d’aquí que la Paeria i la ciutat es transformarà i avançarà per adaptar-se a totes les vicissituds amb les quals es toparà al llarg dels segles i serà l’Arxiu Municipal el que aglutinarà la documentació que aquesta nova institució generà fins al segle XXI.

Però l’Arxiu Municipal no sols es nodreix de documentació municipal sinó que des de mitjan segle XX accepta, prèvia valoració, documentació de particulars. Moltes persones i institucions preocupades pel futur dels seus llegats consulta a l’Arxiu per poder fer donació de tots els seus documents i és aquest el que després de comprovar la seva vàlua històrica, i la relació amb la ciutat decideix acceptar-ho o no. Fins al dia d’avui l’Arxiu Municipal conserva una seixantena de fons particulars, entre els quals trobem fons musicals, fotogràfics, fílmics, comercials, institucionals i personals. Tots ells amb una relació estreta amb la ciutat de Lleida amb la finalitat que aquests puguin explicar la història de la nostra ciutat al llarg dels temps ja sigui a través de papers, fotografies, o pel·lícules. Perquè no tota la història de la ciutat es pot explicar solament amb la documentació que genera la institució, si fos així sols s’explicaria des d’un sol prisma, calen altres perspectives per poder narrar una història més quotidiana, més humana, menys administrativa i és a partir de la documentació de particulars que ara ho podem fer.

Curiosament, l’Arxiu de la Ciutat conservava documentació particular relacionada amb competicions, però cap fons específic d’una entitat esportiva. L’any 2004 vam rebre la donació de dues revistes esportives de la ciutat de Lleida, dues capçaleres que van enriquir l’hemeroteca municipal. Per una banda, la revista Gol (1950-2003) que informava sobre la jornada esportiva i, per altra banda, el setmanari esportiu Rumor (1964-1970) que no sols englobava el món del futbol sinó que relatava múltiples disciplines esportives com podien ser la natació, l’atletisme o l’hoquei. L’any 2016 també vam rebre una col·lecció relacionada amb el futbol, es tractaven concretament de 111 cartells que anunciaven tots els enfrontaments futbolístics a la ciutat de Lleida que es van disputar durant tot l’any 1924, a banda d’aquests dos fons específics mai havíem rebut cap fons d’un club o entitat esportiva de la ciutat que pogués explicar tota la seva trajectòria de principi a fi.

Va ser al març d’aquest  2026 que es va fer efectiva la donació de l’antiga Unió Esportiva Lleida, entitat nascuda després de la Guerra Civil, i que va ser el club de futbol més emblemàtic de la ciutat de Lleida fins a la seva desaparició el maig de 2011. Dit fons, era custodiat per l’hereu d’aquella entitat, l’actual Lleida Club de Futbol, que preocupats per les condicions en les quals es trobava en el mateix camp de joc, i amb l’ajuda del periodista Oriol Jové que posà els mitjans per fer una trobada conjunta, vam arribar a la conclusió que havíem de fer tot un gest per salvar aquell patrimoni documental.

Dos mesos de treball in situ en el Camp d’Esports de bona part de l’equip de professionals de l’Arxiu, calgueren per a valorar la documentació que calia conservar. Es netejaren i desinfectaren les capses i es va fer inventari de què hi havia. Vam intervenir en el 90% de la documentació i vam poder recuperar unes 500 capses amb documentació de 1939 fins al 2011. Dins trobarem documentació d’una vàlua excepcional, ja que no sols hi havia les actes de la seva fundació sinó que també hem rescatat, llistats de socis, fotografies, correspondència, documentació administrativa i vídeos entre altres. Actualment, podem dir que és el fons més voluminós que conservem a l’Arxiu de la Ciutat amb 65 metres lineals.

Història de la UE Lleida

La Unió Esportiva Lleida és l’entitat més important de la història de l’esport a la ciutat de Lleida i en el conjunt de la demarcació. Amb dues presències a Primera Divisió, les temporades 1950-51 i 1993-94, va representar el territori amb fites inoblidables com la victòria al Camp Nou contra el Futbol Club Barcelona o al Camp d’Esports contra el Reial Madrid.

Els orígens del club es remunten al 1939, quan els membres dels dos equips més importants de la ciutat d’abans de la Guerra Civil, el Lleida Sport Club i l’Associació Esportiva Lleida Calaveres van decidir unir les seves restes sota un mateix paraigua, anomenat Lérida Balompié. La posterior fusió amb el Club Deportivo Leridano, equip fundat el 1941 i auspiciat pel franquisme per fer ombra al club –bastió de l’oposició al règim–, va donar lloc a la denominació que va dur el club fins a la seva desaparició per problemes econòmics l’any 2011. A partir d’aquest any i fins a l’actualitat, el Lleida Esportiu –denominat Lleida CF des del 2024– va agafar el relleu de l’entitat i dels seus símbols.

La trajectòria de la Unió Esportiva Lleida va ser meteòrica. En els seus primers deu anys de vida va passar de competir a la sisena categoria del futbol estatal a fer-ho a la Primera Divisió, encadenant dos ascensos consecutius el 1949 a Segona i el 1950 a l’esmentada Primera Divisió. Als anys cinquanta, de fet, va tenir la seva primera època daurada perquè, malgrat que va descendir després de només un any a la màxima categoria –en la qual va acabar últim i amb un rècord que encara avui es manté vigent, el de la xifra més alta de gols encaixats en una única temporada–, va mantenir-se a Segona fins al 1957.

A partir d’aleshores, el Lleida va retornar a la tercera categoria del futbol estatal per estar-s’hi, a excepció de l’interval 1965-1968 –en què va tornar a Segona–, fins a mitjan dècada dels vuitanta. Va ser aleshores quan, amb una gran fornada de jugadors de la terra com Miguel Rubio o Antoni Palau, va començar la segona època daurada del club, que va tornar a la màxima categoria de la mà del tècnic José Manuel Esnal Mané l’estiu de 1993.

Malauradament, la segona estada a la màxima categoria va ser igual de curta que la primera, però pel record va deixar les victòries esmentades contra els dos clubs més importants de l’estat espanyol. L’any posterior al descens, el 1995, es va quedar a només un gol en l’eliminatòria d’ascens contra l’Sporting de Gijón de la que hagués estat la seva tercera presència entre els grans. Sense poder acabar de fructificar aquest retorn, el Lleida es va convertir en un equip de referència a Segona Divisió fins al canvi de segle, quan va tornar a caure a l’extinta Segona B, on va acabar la seva trajectòria després d’una última estada, molt breu (2004-2006) a la categoria de plata.

Dins la seva trajectòria, en la que va aixecar el títol de campió de Segona Divisió el 1993 i el de Segona B el 1990 i el 2004, va participar també en 41 edicions de la Copa del Rei i va ser finalista de la Copa Catalunya el 1999, al marge de ser l’equip que va guanyar en més ocasions el trofeu Nostra Catalunya (6). I més enllà del futbol, va tenir secció de voleibol i va ser pioner en la creació d’un equip femení a principis dels anys setanta.

La història de la Unió Esportiva Lleida ha anat lligada, des de gairebé sempre, al Camp d’Esports, un estadi aixecat fa més de cent anys i que actualment és el més antic de Catalunya i, en paral·lel, també el cinquè amb més capacitat del país. El club blau hi va començar a jugar els seus partits d’ençà de 1945. Només en els primers anys d’història l’equip jugava en un altre terreny de joc: el camp de la Carretera de Corbins, que era de sorra i tenia dues graderies de fusta.

Entre els jugadors més recordats que han vestit la samarreta del Lleida, a banda de Rubio i Palau, hi ha els internacionals Enric Gensana, Enric Ribelles, Estanislau Basora, Marià Gonzalvo, Tomás Hernández Moreno, Emilio Amavisca, Gustavo Matosas, Mauro Ravnic, Boban Babunski o Søren Andersen. I un dels trets més característics és el seu escut, únic al món pel que fa a la seva silueta, i que conté els elements distintius de la ciutat: la senyera amb la flor de lliri, la Seu Vella i els diferents graons del turó on està enclavada.

Tot i desaparèixer l’entitat l’any 2011, com ja hem explicat, gràcies a la voluntat d’unes persones podem dir que el fons restarà preservat a l’Arxiu Municipal de Lleida i quan aquest, una vegada estigui tot classificat i descrit es posarà a disposició d’investigadors i ciutadans perquè el puguin consultar.