Els expedients del Centre Penitenciari de Tarragona, documents essencials per a la memòria democràtica: Característiques i tractament arxivístic

Introducció

L’Arxiu Històric de Tarragona (AHT) ha portat a terme el tractament arxivístic de 24.735 expedients personals de presos procedents del Centre Penitenciari de Tarragona (CPT). Aquesta iniciativa, desenvolupada entre els anys 2021 i 2025, ha permès preservar i facilitar l’accés a una documentació essencial per a l’estudi de la repressió franquista, la memòria democràtica i la història del sistema penitenciari català.

1. Una font essencial per a l’estudi de la repressió i la memòria democràtica

El fons dels centres penitenciaris representen una font documental única per comprendre la repressió, el control social i les polítiques penals, especialment en períodes com la postguerra franquista. Aquesta documentació recull informació sobre la gestió penitenciària, la vida dels reclusos i el funcionament intern de les presons.
Pel que fa al fons del Centre Penitenciari de Tarragona (CPT), el volum del fons ingressat ocupa un total de 158 ml, tot i que el gruix de la documentació esta format per la sèrie d’expedients personals, que es complementen amb les fitxes dels interns i cobreixen un període comprès entre els anys 1939 i 1975. Aquest bloc documental permet conèixer les trajectòries individuals de moltes persones represaliades durant el franquisme. 

Juntament amb els expedients i les fitxes d’identificació dels reclusos, també va ingressar la documentació administrativa relacionada amb la gestió del centre penitenciari. Una part menor del fons correspon als centres penitenciaris dels partits judicials de Reus (1937–1967), Tortosa (1939–1953) i el Vendrell (1910–1951), així com documentació del convent de les Oblates, que funcionà com a centre de reclusió de dones. Tot aquest conjunt documental va ingressar de manera conjunta amb la documentació de les Juntes Provincial (1939–1967) i Local (1945–1966) de Llibertat Vigilada de Tarragona.
A inicis dels anys noranta del segle passat, la directora de l’AHT,  Josefina Cubells Llorens, conscient del valor d’aquest fons, va iniciar converses i va redactar un informe favorable per possibilitar-ne l’ingrés a l’arxiu. Tot i això, l’ingrés no es va fer efectiu fins a mitjans dels anys noranta, sota la direcció de Jordi Piqué i Padró.

2. Intervencions inicials

Abans de l’ingrés formal del fons del CPT a les dependències de l’Arxiu Històric de Tarragona, s’havien dut a terme algunes intervencions prèvies, però un cop ingressat, es va optar per aplicar-hi el quadre de classificació del Centre Penitenciari de Barcelona, elaborat per l’Arxiu Nacional de Catalunya, com a eina de referència per a la seva organització. Aquesta decisió va permetre dur a terme les tasques de classificació i ordenació del fons amb criteris tècnics. 

3. El projecte de tractament, digitalització i preservació digital

El programa Esteve Gelabert Bruniquer de preservació del patrimoni documental de Catalunya es va iniciar l’any 2006 amb l’objectiu de donar suport als arxius comarcals i a l’Arxiu Nacional de Catalunya en les tasques d’organització, conservació i preservació de la documentació històrica. Un dels primers projectes d’aquest pla a l’Arxiu Històric de Tarragona es va dur a terme entre 2008 i 2009, amb el tractament integral dels expedients de la demarcació de Tarragona del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques de Barcelona. Aquest fons havia ingressat a l’Arxiu l’any 2003, procedent de l’arxiu central de l’Audiència de Tarragona. L’any 2007 es va retirar temporalment de la consulta pública i es va iniciar un procés complet de tractament, que va incloure la desinfecció, el condicionament físic i, finalment, la digitalització total del conjunt. El resultat va ser el tractament de 160 unitats d’instal·lació, amb més de 8.000 expedients i la generació de 172.000 imatges digitals, que avui poden ser consultades en condicions òptimes.
En aquesta mateixa línia, i amb l’experiència positiva ja experimentada amb el fons del Tribunal de Responsabilitats Polítiques, l’any 2021 es va posar en marxa un projecte similar per a la sèrie d’expedients personals del Centre Penitenciari de Tarragona, que ha culminat el 2025 amb el tractament integral de més de 24.000 expedients i la seva preservació digital.
Un factor clau per a l’èxit del projecte ha estat el suport tècnic i econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que ha destinat recursos humans i materials específics per garantir el desenvolupament òptim de totes les fases del projecte, així com també al finançament del fons europeu de recuperació Next Generation, concretament dins del “Proyecto de descripción y digitalización de archivos estatales”, una iniciativa estatal que tenia com a finalitat prioritzar la descripció, digitalització i posterior difusió de fons i sèries documentals d’àmbit regional i provincial vinculats especialment a la memòria històrica i democràtica. Aquest programa també contemplava el tractament d’altres fons d’interès estatal, com ara la documentació cadastral, sobre la desamortització i altres col·leccions amb valor històric i patrimonial.
Dins d’aquest marc, l’Arxiu Històric de Tarragona va centrar les seves actuacions en la digitalització dels expedients personals dels centres penitenciaris de Tarragona, Tortosa, Reus, Montblanc i el Vendrell. Aquesta elecció responia a diversos criteris específics: 

Pertinència temàtica: Al tractar-se d’una tipologia documental directament vinculada als objectius del projecte en matèria de memòria històrica i democràtica, ja que els expedients personals contenen informació rellevant sobre la repressió política, les condicions de vida i les dinàmiques internes dels centres penitenciaris durant el període franquista. 

Valor complementari: Aquests expedients complementen la documentació del Tribunal Regional de Responsabilitats Polítiques una de les sèries documentals més consultades per a l’estudi de la repressió franquista. 

Estat de conservació i tractament físic: Aquesta documentació es trobava en un estat de conservació regular per l’excés d’elements metàl·lics incrustats als expedients que havien causat una elevada degradació al paper. El projecte es va dividir en diverses fases de tractament dutes a terme entre 2021 i 2025. En primer lloc, es va dur a terme una fase de preparació prèvia a la digitalització, que va incloure tasques de neteja física dels documents per garantir-ne la preservació i assegurar la qualitat de la futura digitalització. A continuació, es va procedir a la foliació, és a dir, la numeració i l’ordenació de les pàgines per facilitar-ne la consulta i la descripció. Posteriorment, es va informatitzar tots els expedients mitjançant l’ús del Gestor Integral d’Arxius Comarcals (GIAC), eina digital desenvolupada pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, destinada a la gestió, descripció, consulta i accés als fons documentals dels arxius comarcals del país.

Finalment, es va passar a la fase de digitalització pròpiament dita, amb la generació d’imatges digitals seguint els criteris establerts per la Guia de Digitalització del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de garantir la conservació i millorar l’accés al fons documental, seguint els estàndards de qualitat. En total, es van generar 270.000 imatges digitals que es conserven al Repositori Segur DIDAC (Dipòsit Digital d’Arxius de Catalunya) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya destinat a la preservació, garantint la integritat i accessibilitat futura dels documents digitalitzats. Aquest procés ha permès no només preservar físicament i digitalment aquesta documentació de gran valor històric, sinó també facilitar l’accés a aquesta per a investigadors, professionals i la ciutadania en general. El projecte, de gran abast, ha suposat un esforç coordinat entre institucions, en el que han participat tant empreses especialitzades en tractament i digitalització documental com també el personal de l’arxiu.

4. Un recurs clau per a investigadors i per a la ciutadania

El passat 29 d’abril, l’Arxiu Històric de Tarragona (AHT) va acollir la presentació pública d’aquest projecte, amb una xerrada a càrrec de la direcció de l’Arxiu, sota el títol “Els expedients del Centre Penitenciari de Tarragona, documents essencials per a la memòria democràtica: característiques i tractament arxivístic”. L’acte, emmarcat dins del programa de Memòria Democràtica de Tarragona,  «La lluita de la cultura democràtica contra l’adoctrinament totalitari» organitzat per  l’Ajuntament de Tarragona a través del Servei d’arxiu i Documentació Municipal, va permetre donar a conèixer tota la tasca de tractament arxivístic duta a terme durant els darrers anys. La documentació del fons penitenciari no només recull la gestió administrativa de les presons, sinó que conserva també la vivència personal dels interns en un context històric marcat per la repressió política i social. Es tracta, per tant, d’una eina imprescindible per a la recuperació i l’estudi de la memòria històrica, tant a Catalunya com a la resta de l’estat espanyol. L’Arxiu Històric de Tarragona (AHT) és, des de fa més de dues dècades, dipositari i gestor del fons documental del Centre Penitenciari de Tarragona. A més de garantir-ne la conservació, l’Arxiu ha treballat activament per a la seva difusió i interpretació, convertint aquesta documentació en una font clau per a la recerca sobre la repressió franquista al Camp de Tarragona i comarques pròximes.

Els resultats d’aquestes recerques s’han materialitzat en publicacions, exposicions i projectes de divulgació que han contribuït a acostar la memòria històrica al conjunt de la ciutadania. Entre els investigadors que han treballat amb aquest fons destaca Josep Recasens Llort, historiador i referent en l’estudi de la repressió franquista a les comarques tarragonines. Recasens va dedicar dècades al buidatge sistemàtic de la documentació del Centre Penitenciari i dels tribunals de responsabilitats polítiques, i és autor de més d’una vintena de llibres. Entre les seves obres més destacades hi ha: La repressió franquista al Baix Penedès (1938-1945) (2007), La repressió franquista al Tarragonès (2019), La repressió franquista al Baix Ebre (2022), La repressió franquista al Montsià (2022, edició digital). O altres iniciatives de divulgació, com l’exposició La repressió franquista a les terres de l’Ebre (2012), o la conferència,“Els expedients del Tribunal de Responsabilitats Polítiques dipositats a l’Arxiu Històric de Tarragona. Tractament arxivístic i estudi històric”, a càrrec de Josep Recasens Llort i Ricard Ibarra Ollé, director de l’AHT. Celebrada l’any 2019. Aquest enfocament ha permès reconèixer i valorar una documentació essencial per a la recerca històrica i per a la construcció d’una memòria democràtica col·lectiva al nostre territori.

El resultat final és fruit de diversos anys de treball intensiu i d’una inversió sostinguda de recursos econòmics i humans, que han fet possible el tractament exhaustiu d’una sèrie documental tan extensa com essencial.

El projecte evidencia la importància de la coordinació entre institucions, la professionalització del tractament arxivístic i la incorporació de noves tecnologies en la preservació del patrimoni documental. Alhora, reafirma el compromís de l’Arxiu Històric de Tarragona amb la defensa de la memòria històrica, la transparència i l’accés obert al patrimoni documental de la ciutat i del territori.

Referències

• 1.Piqué i Padró, Jordi. L’organització del fons penitenciari de Tarragona. Arxius, núm. XX, 2000.