Arriba Lligall 48: l’arxivística catalana al món.

“Coneixent passats, creant futurs.» El repte d’una professió que, sense trencar el vincle amb un passat que li dona sentit, mira sense complexos un futur tecnològicament disruptiu i políticament convuls. Un repte i un lema alhora: el lema del Congrés Internacional d’Arxius que té lloc enguany a Barcelona. Agafant, doncs, el repte que planteja el Congrés, n’hem volgut adoptar el lema com a inspirador d’aquest Lligall.  

Però la coincidència és doble. Enguany, també, l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (AAC-GD) ha celebrat el quarantè aniversari, i ho ha fet amb una jornada al mateix lloc on es va celebrar el primer Congrés d’Arxivística de Catalunya, a Ribes de Freser. Una jornada en la qual, novament prenent com inspiració el lema del Congrés, es va recordar el passat amb la voluntat de projectar la professió cap al futur.

No podem dubtar, doncs, que la nostra professió es troba actualment en una cruïlla, en què el camí que prengui pot determinar el seu futur. I per aquest motiu es fa més necessari que mai reflexionar sobre l’estat de la professió, recordar com hem arribat on som ara i explorar què espera el món de nosaltres. I per fer-ho, no podem donar veu només a la mateixa professió, sinó també a totes les persones a qui servim, o amb qui col·laborem en el dia a dia. És, doncs, això el que hem intentat amb aquest Lligall, centrat en la professió al nostre país: saber com ens veiem, com ens veuen des d’altres disciplines i territoris, i què s’espera de nosaltres en aquest futur de límits tan difusos.

Dues entrevistes grupals condensen aquest objectiu. En primer lloc, s’ha volgut recollir el debat que va tenir lloc en la taula rodona de la jornada de Ribes de Freser, en el qual un arxiver i una arxivera de trajectòria consolidada, Lluís-Esteve Casellas i Blanca Martínez, i una arxivera i un arxiver que ara la inicien, Eva Torrent i Adrià Font, van debatre sobre els reptes de futur de la professió a casa nostra i en general. La taula es va estructurar en quatre blocs de debat, cadascun amb un lema i vàries preguntes. El primer bloc portava per lema “Documents vs dades”, el segon bloc “Evolució professional i nínxols professionals”, el tercer bloc aprofundia en aquesta evolució professional, plantejant el tema de la “Formació i especialització”, i el quart bloc dirigia la vista cap un segment sovint poc present a causa de la febre tecnològica, els arxius històrics, sota el lema “Arxius històrics del futur”. En aquest text es recull el resultat d’aquesta taula rodona.

En segon lloc, s’ha volgut escoltar les veus de quatre arxivers de renom l’Estat espanyol, Luis Hernández, Irune Zumalde, Noemí Belmonte i Francisco Fernández, que van compartir amb nosaltres la seva visió sobre com ha evolucionat l’arxivística a Catalunya, sens dubte un referent per a tot l’Estat, i com veuen la seva projecció cap al futur. L’entrevista, signada per la Pilar Campos, ofereix doncs una panoràmica breu sobre l’evolució i la situació actual de l’arxivística i la gestió documental a Catalunya, vista des de la perspectiva de quatre professionals que desenvolupen la seva tasca fora del territori català. Es recullen les seves reflexions sobre els reptes, les pràctiques i les perspectives del sector arxivístic català i espanyol. 

En el dossier central hem recollit també les visions d’altres col·lectius estretament vinculats amb els arxius i la gestió documental. Roger Cots ens comparteix la visió des de l’àmbit jurídic, analitzant la importància de la funció que els arxius exerceixen en l’Administració pública, tant com a garant de la legalitat com també en el paper de motor del funcionament administratiu, clau de l’eficiència en el servei públic. 

Ramon Alberch i Martí Calvo analitzen a continuació quina ha estat la presència de l’arxivística catalana en l’escena professional internacional, quin paper hi ha tingut, i fins a quin punt ha pogut influir en nombroses iniciatives a escala mundial.

Adrià Molina i Josep Lladós ens aporten la visió des del món de la ciència i la recerca, on l’arxivística i la gestió documental han exercit un paper d’importància creixent lligat a la gestió de conjunts d’informació cada cop més massius, i com a base de l’entrenament de la intel·ligència artificial. Mercè Aymerich ens posa en relleu a continuació el paper cabdal de l’arxivística en la regulació i el foment de l’accés a la informació pública, i en destaca el paper clau que ha tingut com a motor de la transparència administrativa. I finalment, Aniol Maria i David Masgrau ens endinsen en el paper creixent que els arxius socials han tingut a Catalunya, i com els principis arxivístics s’han fet progressivament presents en la gestió dels fons generats per les xarxes socials i la participació ciutadana.

En l’apartat d’experiències trobem, gràcies a en Lluís Cermeno, un article que feia anys que esperàvem, i que és al mateix temps una història d’èxit: l’evolució del sistema de gestió documental de la Generalitat de Catalunya. Una aposta primerenca i sistèmica que, sostinguda en el temps, s’ha guanyat la confiança dels successius governs de Catalunya, i ha permès posicionar els arxius i els arxivers en la primera línia de l’Administració electrònica i, actualment, del govern de les dades.

Tanquen l’apartat d’experiències Núria Carreras i Yolanda Corredera, que van compartir amb nosaltres un projecte d’Arxivers sense Fronteres orientat a preservar la memòria dels pobles condemnats pels conflictes a la migració i l’exili, un repte arxivístic que malauradament és d’absoluta actualitat.

Completa aquest Lligall l’article de Janina Martí derivat del seu treball de màster, en què reflexiona sobre les dificultats en l’accés a la documentació de la Guerra Civil i el franquisme a l’Estat espanyol, com a paradigma de les herències de limitació de l’accés a la documentació, contra les quals la nostra professió encara ha de seguir lluitant.

Esperem, doncs, que aquest Lligall contribueixi a conèixer un xic més el passat de la nostra professió, i sobretot ens ajudi a mirar el futur amb confiança en la capacitat de l’arxivística de contribuir a la construcció d’un món millor.

Que tingueu bona lectura!