Es publica la  Guia per a la Descripció de Documents Musicals (GUIDMUS)

El passat desembre de 2024 des de la Subdirecció General d’Arxius de la Generalitat de Catalunya, i sota l’impuls del projecte IFMUC, veia a la llum una nova guia especialitzada en tractament de documents musicals, una edició que aplega  el resultat d’anys d’experiència en tractament de fons musicals per part de Josep Maria Gregori, Marta Grassot i Carles Badal.

1.    D’on venim

L’Inventari dels Fons Musicals de Catalunya (IFMuC) és un projecte endegat el 2001 dins del Departament d’Art i Musicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), sota la direcció de Josep Maria Gregori i Cifré. Aquesta iniciativa donava continuïtat a la tasca de recuperació del patrimoni musical català que anteriorment havien desenvolupat el Centre de Documentació Musical (CDM) de la UAB i l’Institut de Musicologia Josep Ricart i Matas (IDIM), també vinculat a la UAB i creat en col·laboració amb la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi (RACBA) sota la supervisió de Francesc Bonastre i Bertran. 

El CDM va ser fundat el 1973 dins del Departament d’Art de la UAB gràcies a la iniciativa dels professors Francesc Bonastre i Antonio Martín Moreno. Acompanyats d’un grup d’estudiants, van constituir un equip de recerca dedicat a la catalogació i estudi dels fons musicals catalans. L’IDIM prengué el relleu d’aquesta tasca l’any 1980 esdevenint una institució capdavantera al país i distingint-se com l’únic centre dedicat exclusivament a la musicologia catalana fins a la seva clausura el 2016.

L’IFMuC, hereu i continuador d’aquesta història, es va crear amb la finalitat de catalogar els fons musicals de Catalunya i garantir l’accés lliure a la informació sobre els seus continguts. Al llarg de més de vint anys, l’IFMuC ha desenvolupat una metodologia de descripció per a documents musicals que ha permès sistematitzar el procés de catalogació. Fins a la data, a través de l’IFMuC s’han inventariat nombrosos fons musicals, més d’una trentena dels quals tenen el seu catàleg en paper i una versió digital incorporada a la base de dades de consulta en línia pròpia del projecte.^[1] La feina feta fins avui, doncs, avala la necessitat de consolidar aquest sistema com un referent en l’àmbit de la descripció de documents musicals.

2.    Objectius

El 2007 amb la publicació de la Norma de descripció arxivística de Catalunya (NODAC), l’arxivística catalana feia un important salt endavant en la normalització del tractament d’arxius i la descripció de documents. Tanmateix, el contingut de la Norma no donava una solució per a la descripció d’uns documents tan específics com els musicals, les partitures, un aspecte que des de llavors havia quedat orfe i sense solució específica.

Des de llavors, l’arxivística no ha tingut cap referent en la descripció d’aquesta tipologia documental, a excepció del projecte IFMUC, que en els últims 20 anys ha estat pioner i referent indiscutible en la descripció dels documents musicals dels arxius catalans, tasca que culmina ara amb la publicació d’aquesta guia.

Així doncs, amb la voluntat d’omplir aquesta mancança, aquest nou instrument permet donar una visió de quin hauria de ser, segons el nostre criteri, el tractament dels documents musicals per a la seva descripció arxivística. La metodologia de descripció que la guia presenta parteix de la norma de descripció d’arxius catalans amb una similitud de camps que, d’una banda, s’han adaptat a l’especificitat dels documents musicals i, de l’altra, s’han creat segons la necessitat a partir de criteris musicològics. 

Així, la combinació de la ciència musicològica i l’arxivística,  ha permès trobar en els últims anys una fórmula òptima per a la descripció dels documents musicals, que combina tant els coneixements musicals com els arxivístics creant d’aquesta manera una metodologia adaptada a la descripció de partitures, des del segle XV fins a l’actualitat. 

Com s’explicarà, la guia presenta una redacció en diferents nivells per tal que qualsevol arxiver/a o documentalista –amb o sense coneixements musicals–, pugui abordar aquesta tasca especialitzada i evitar així l’oblit del tractament d’aquests tipus de fons i col·leccions. La documentació musical, que presenta un alt grau d’especificitat, cal que sigui coneguda i descrita sense témer-ne aquestes peculiaritats. La voluntat final de la present guia és que tant els fons i col·leccions musicals existents arreu i sense tractar, com aquells que puguin localitzar-se de nou, disposin d’una eina útil per tal que puguin rebre el tractament correcte i se’n pugui facilitar l’accés com la resta de col·leccions i fons d’arxiu.

3.    Metodologia

La guia que presentem ha estat concebuda i estructurada en tres nivells, seguint una disposició que ofereix eines adaptades a diferents escenaris de descripció de documents musicals. En el primer nivell, es té en compte la necessitat dels centres que custodien fons musicals, però no disposen de personal amb formació específica en l’àmbit musical. Per a ells, s’ofereix un model de descripció que inclou dades estrictament essencials i amb una vinculació estreta amb la NODAC.  

El segon nivell és dirigit a aquells centres o arxius que compten amb professionals amb coneixements musicals. En aquest cas, la Guia proporciona criteris per a una descripció més detallada i precisa en l’àmbit musical. Aquest nivell aprofundeix en la descripció del document en funció de les seves característiques físiques i en relació amb el format musical de la partitura, així com en el tractament de documents miscel·lanis i l’ampliació del contingut del camp de notes. 

Finalment, el tercer nivell s’adreça a institucions o arxius que poden comptar amb la col·laboració de musicòlegs especialitzats en patrimoni musical. Per a aquests casos, s’ofereix una descripció aprofundida de caràcter musicològic i un enfocament més exhaustiu en els aspectes musicals dels documents. Aquest nivell amplia els formats de partitura i fa una proposta per a la descripció dels documents en l’àmbit musical –com la tonalitat, el compàs o la seva forma i estructura– així com la descripció de concordances i altres anotacions d’interès musicològic.

L’elecció i aplicació d’aquests nivells queda en mans de cada institució o del personal arxiver i documentalista. A més, la inclusió en la Guia que presentem d’una “Taula de descripció per nivells” ofereix una referència detallada sobre la distribució dels epígrafs de descripció, així com el seu grau d’obligatorietat o recomanació segons planteja la mateixa NODAC, que ha estat l’eina de referència per establir el mètode que aquí presentem.

4.    Models i exemples

La GUIDMUS és un manual de referència desenvolupat a partir de l’experiència duta a terme al llarg de més de dues dècades pels seus autors. Més enllà de la mateixa descripció, la guia també proposa alguns casos pràctics d’aplicació que, en definitiva, han esdevingut el model referent per a la presa de decisions metodològiques. En aquest àmbit, la guia presenta una sèrie d’annexos finals que la complementen i poden servir de suport a l’usuari. Un primer annex descriu el tractament de fons i col·leccions musicals segons el model metodològic desenvolupat per l’IFMuC. Aquest model ha estat l’eix vertebrador d’aquesta guia i s’ha aplicat, fonamentalment, a col·leccions musicals tancades i constituïdes, fonamentalment, de partitures manuscrites o impreses. 

El següent Annex ha estat dedicat al tractament d’aquells fons documentals amb presència de diverses tipologies de documents, com partitures, programes de concerts o fotografies. Per aquesta tipologia de fons, s’ha posat com a referència el model de tractament del Centre de Documentació de l’Orfeó Català (CEDOC), uns dels centres de documentació musical referents pel que fa a descripció de documents musicals, el qual  custodia una part important del patrimoni musical de Catalunya procedent de compositors, intèrprets i d’altres personalitats del món musical. En aquest annex s’ha especificat com tractar un fons amb tipologies documentals molt diverses, i com donar-li  un sentit unitari,  sense disgregar-lo, i alhora a crear una classificació a partir de possibles sèries documentals.

En altres annexos complementaris hem inclòs enllaços a diversos instruments propis del món documental que faciliten la descripció d’aquest tipus de documents ja siguin vocabularis controlats, com el que es va crear a través de l’AEDOM o  catàlegs d’autoritats. La guia fa també esment de la normativa de descripció de documents sonors tot i que tan sols a mode indicatiu, ja que es tracta d’una metodologia ja desenvolupada per altres projectes com la International Association of Sound and Audiovisual Archives (IASA). Finalment, la guia també mostra la seva pròpia normativa pel que fa a abreviatures musicals per a la descripció de les veus i instruments, aportació que considerem que agilitzarà la metodologia descriptiva.

5.    Conclusions

Amb la publicació d’aquesta Guia per a la Descripció de Documents Musicals (GUIDMUS), es posa a disposició dels professionals una eina que, considerem, omple un buit històric en l’arxivística catalana. Fins ara, no ha existit un model específic per a la descripció de documents musicals, una necessitat que la GUIDMUS cobreix amb una metodologia estructurada i adaptada a diferents nivells d’especialització i sense perdre de vista el model de descripció de fons musicals de la NODAC.

Som conscients que la integració d’aquest model pot generar reticències en aquells arxius que ja tenen sistemes consolidats de descripció documental. La GUIDMUS no pretén substituir metodologies existents, sinó aportar un marc de referència per aquelles institucions que el necessitin i que pugui ser adaptat segons les seves necessitats.

Amb tot, confiem que l’existència d’aquest instrument, serveixi de guia a tots aquells arxivers, documentalistes i altres professionals que afrontin la classificació i catalogació d’un fons documental d’aquestes característiques. Així mateix, esperem que aquesta guia sigui un punt de referència i una eina més en la salvaguarda del patrimoni musical de Catalunya.

---

^[1] Vegeu: http://ifmuc.uab.cat