Fem arxiu, construïm ciutat. Història de l’Arxiu Municipal de Barcelona (1249-2025)

En l’avinentesa de la celebració a Barcelona del Congrés Internacional d’Arxius (27-30 d’octubre del 2025) l’Ajuntament de Barcelona mitjançant la Direcció de Serveis Editorials i la Direcció del Sistema Municipal d’Arxius hi ha volgut contribuir amb l’edició en tres llengües (català, castellà i anglès) d’una història de l’Arxiu de la Ciutat, per tal de fer avinent la rellevància i antiguitat d’un patrimoni documental que atresora gairebé vuit-cents anys d’història. El mateix títol del llibre ja fa palès l’objectiu bàsic de la publicació: remarcar que d’ençà de la constitució del municipi de Barcelona pel rei Jaume I mitjançant un privilegi del 1249 fins l’actualitat, els documents conservats són el reflex i el  mirall de l’evolució de la ciutat. O dit d’altra manera, qualsevol fet transcendent esdevingut durant aquests vuit segles –des de l’evolució i transformació urbanística, els canvis socials, els transports, el desenvolupament econòmic, les migracions, el batec de la cultura fins la mateixa vida quotidiana- ha deixat la seva empremta en un llegat que permet documentar i entendre la ciutat amb tota la seva integritat però també amb la seva complexitat. És un llibre que ens parla d’arxius, però també de com aquests reflecteixen l’evolució històrica de la ciutat. Val a dir que el llibre compta amb un suggerent pròleg intitulat  “L’arxiu i la veritat” signat per l’escriptor i periodista Vicenç Villatoro.  

Estructurat en nou capítols, arrenca amb la configuració del govern municipal, per passar a descriure’ns la consolidació de l’arxiu a l’època medieval, de com el creixement de la ciutat i la diversificació de les seves competències permet la creació d’un fons extraordinari en volum i, sobretot, en qualitat, i també al·ludeix a la notòria crisi que pateix com a institució –en paral·lel a la ciutat- en el primer terç del segle XVIII per l’impacte de la guerra de Successió i la volguda minimització per part del govern borbònic de les competències de la ciutat que suposen també un lamentable abandó de l’arxiu i una radical infradotació pel que fa als recursos humans.  

Es remarca també els esforços per al redreç de l’arxiu en els anys 1821, 1834 i 1848, amb actuacions molt ben documentades i que mostren els sistemes de classificació i ordenació imperants a l’època i la seva plena consolidació com un equipament abocat a la recerca i al suport a l’administració; alhora es fa un especial esment a l’obra d’Agustí Duran i Sanpere que durant quaranta anys (1917-1957) dirigirà l’Arxiu Històric de la Ciutat. Amb la reforma del 1917 que comporta la creació de l’Arxiu Històric segregant els documents històrics de l’antic arxiu municipal unificat i que esdevé una fractura que tardarà exactament setanta anys en soldar-se, es produeix també el fet positiu d’un Arxiu de la Ciutat situat en un edifici emblemàtic –la Casa de l’Ardiaca- i l’inici d’una política de captació de fons privats i de difusió de la història de la ciutat certament notabilíssima. 

Clouen el llibre dos capítols dedicats d’una banda a la creació del Sistema Municipal d’Arxius a partir del Projecte d’Ordenació d’Arxius de l’any 1987 i la seva consolidació en el període 2006 a 2025 en erigir-se la Direcció del Sistema i el desplegament dels plans estratègics. Finalment, el llibre aporta una cronologia històrica dels fets més rellevants referits a l’arxiu, un índex dels arxivers/eres que hi han treballat i una bibliografia exhaustiva. Complementa aquest volum l’edició d’un fulletó també en les tres llengües esmentades on es presenten deu temes amb voluntat divulgativa que són tractats amb més detall en el llibre però que pel seu caràcter novedós i fins i tot curiós poden servir per a un ús més pedagògic de la informació recopilada. 

Així, entre d’altres temes, trobem informació sobre la guarda dels documents més preuats en llocs sagrats, concretament als convents de Santa Caterina (1269) i de Sant Francesc (1369) on es custodiaven en sengles caixes de fusta els privilegis i pergamins més importants, també es remarca l’excepcional vàlua dels vuit volums dels llibres verd i vermell de privilegis (segles XIII-XVII), el fet que el comandament de l’arxiu era confiat en els anys fundacionals a juristes amb un profund coneixement dels documents, palesant així la importància que donaven a la seguretat jurídica de la institució. També es fa breu referència a un furt “literari” fet pel clergue Pere Joan Comes l’any 1583 en copiar privadament documents de l’arxiu, al reclam d‘un arxiver que demana tornar a tenir gats a l’arxiu per controlar la plaga de rates i altres temes com palesar la importància de l’arxiu de la Taula de Canvi, a la curiositat d’ençà del 1718 que s’aboleix la plaça d’Arxiver Major i en el seu lloc es pretén que l’arxiu sigui gestionat pels regidors en torns mensuals –amb el resultat catastròfic que era de preveure- i també un esment a la conservació dels fons documentals dels grans esdeveniments, com és el cas de les exposicions universals dels anys 1888 i 1929 o la cita olímpica del 1992.