ICA Barcelona 2025: coneixent passats, creant futurs

Barcelona, capital mundial dels arxius

Entre el 27 i el 30 d’octubre de 2025, el Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB) es va convertir en el gran punt de trobada de la comunitat internacional d’arxius i gestió documental. Sota el paraigua del Consell Internacional d’Arxius (ICA), el Congrés Internacional d’Arxius ICA Barcelona 2025 va aplegar més de 2.000 professionals de 110 països, convertint la ciutat en una autèntica capital mundial dels arxius durant quatre dies intensos de sessions, debats i activitats paral·leles.

El congrés, que se celebra cada quatre anys, va tenir per lema «coneixent passats, creant futurs». El títol sintetitzava bé l’esperit d’una trobada que volia mirar cap enrere per entendre millor els passats que custodien els arxius, però també projectar-se cap al futur en un moment marcat per la transformació digital, les crisis globals i les creixents demandes de transparència.

Catalunya hi va tenir un paper central, no només com a territori amfitrió sinó també com a actor institucional: el congrés va ser possible gràcies a l’aliança entre l’ICA, la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona, el Ministeri de Cultura i l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (AAC-GD). Aquesta coproducció va situar el nostre país al mapa com a referent en polítiques públiques d’arxius i gestió documental.

Un programa extens i divers

El programa professional va incloure 372 propostes acceptades en formats molt diversos, com ara comunicacions, taules rodones, tallers, CoLabs, cartells i sessions d’experts, que reflectien l’amplitud del treball arxivístic arreu del món. Les persones assistents podien construir la seva pròpia agenda a partir d’una plataforma interactiva que permetia filtrar per temes, tipus de sessió i ponents.

Els continguts es van articular al voltant de cinc subtemes: gestionant els records/preservant identitats; conflicte, desastre i desplaçament; documents i drets; digital i accessible; el futur dels arxius. Les sessions combinaven experiències arrelades al territori amb projectes globals i recerques acadèmiques, posant en diàleg realitats i escales molt diverses.

Les grans conferències plenàries

Un dels punts forts del congrés van ser les conferències plenàries, que van ajudar a marcar el to de cada jornada. Entre les veus destacades cal esmentar Mercè Crosas, amb la ponència «Arxius preparats per a la IA: Comprendre el passat amb les eines del futur». Crosas va plantejar què vol dir que un arxiu estigui preparat per a la intel·ligència artificial, quines condicions de qualitat i interoperabilitat són necessàries i com es poden aplicar els principis de ciència oberta per facilitar que els fons documentals alimentin models d’IA de manera ètica i responsable.

També va tenir un fort impacte la conferència d’Alan Cobley, centrada en la decolonialitat, les reparacions i els nous paradigmes per als arxius del Carib en el segle XXI. Cobley va subratllar com el llegat del colonialisme continua condicionant què es conserva i quines memòries queden als marges, i va defensar la necessitat de revaloritzar formes indígenes de registre i incorporar-les als sistemes arxivístics contemporanis. La tecnologia digital i la intel·ligència artificial, va dir, poden ser tant una oportunitat com un risc si no es governen des d’una mirada crítica.

La taula plenària «Futurs arxivístics: Arxius i arxivers per al proper quart de segle» va reunir veus de diferents continents, entre les quals Emma de Ramon, Francesc Giménez i Estelle Obe, per imaginar com serà la professió d’aquí a vint-i-cinc anys. Es van discutir qüestions com el lideratge en temps d’incertesa, la necessitat de professionals híbrids capaços de moure’s entre tecnologia, dret i gestió del canvi, i la importància de reforçar les aliances entre arxius, universitats, moviments socials i administracions públiques.

Drets humans, conflictes i memòries en disputa

Un dels eixos més potents del congrés va ser la relació entre arxius, drets humans i memòria. Diverses sessions es van centrar en la documentació de violacions de drets en contextos de conflicte o crisi humanitària, en l’accés als arxius policials i judicials, i en els processos de comissions de la veritat i mecanismes de justícia transicional.

Es van presentar experiències d’arxius de països que han viscut dictadures, guerres o violència sistèmica i que han hagut de construir marcs legals i tècnics per garantir que la documentació no desaparegui, no sigui manipulada i pugui servir tant per a la recerca històrica com per a la reparació de les víctimes. Aquestes intervencions van evidenciar fins a quin punt els arxius són infraestructures democràtiques essencials i no només dipòsits passius de memòria.

En paral·lel, es van abordar les tensions entre accés a la informació i protecció de dades personals, especialment en entorns digitals. La necessitat d’actualitzar marcs normatius, polítiques d’anonimització i criteris de descripció va aparèixer com una preocupació compartida.

Transformació digital i intel·ligència artificial

La dimensió tecnològica va travessar bona part del congrés. A més de la ponència de Crosas, nombroses comunicacions van presentar projectes de preservació digital a gran escala, implementació de repositoris confiables i automatització de processos de classificació i descripció, així com l’ús experimental de models d’IA per reconèixer text, veu o imatge en fons massius.

Moltes intervencions coincidien a assenyalar que l’objectiu no és substituir la feina professional, sinó alliberar temps per a tasques de més valor afegit i, sobretot, garantir la sostenibilitat a llarg termini dels fons digitals. Es van discutir estàndards, sistemes de monitoratge de formats i polítiques de migració que permetin evitar el risc d’«obsolescència silenciosa» de la informació.

La intel·ligència artificial es va abordar tant des de la seva potència com a eina per descriure i fer accessibles fons molt voluminosos, com des dels riscos d’opacitat, biaix i pèrdua de context. Van tenir molta presència els debats sobre transparència algorítmica i la necessitat que els arxius conservin també els rastres d’aquests processos per garantir-ne la rendició de comptes.

Accessibilitat, comunitats i arxius oberts

Un altre fil conductor important va ser l’accessibilitat, entesa en un sentit ampli: física, cognitiva, lingüística i tecnològica. En coherència amb el lema de la Setmana Internacional dels Arxius 2025, #ElsArxiusSónAccessibles: Arxius per a tothom, diverses sessions van presentar estratègies per fer més inclusius els espais, serveis i llenguatges dels arxius.

S’hi van compartir iniciatives per cocrear descripcions amb comunitats, incorporar llenguatges no hegemònics, generar recursos educatius per a públics nous i repensar les interfícies digitals des del punt de vista de l’accessibilitat universal. Els arxius comunitaris, indígenes i feministes van tenir un espai destacat, mostrant com la gestió documental també pot ser una eina d’empoderament col·lectiu i de reconeixement.

Governança, polítiques públiques i professió

El congrés també va ser un espai per debatre models de governança i polítiques públiques d’arxius. Es van presentar estratègies nacionals i regionals de gestió documental, marcs de cooperació entre administracions i iniciatives de finançament per reforçar els sistemes arxivístics, especialment als països on les infraestructures són més fràgils.

En paral·lel, hi va haver sessions específiques sobre la professió: nous rols emergents, competències digitals, programes de formació i iniciatives per atraure perfils joves al sector. L’ICA va aprofitar el congrés per visibilitzar el programa de borses de viatge i el Programa de Nous Professionals, que faciliten l’accés de professionals d’economies en desenvolupament i de persones al començament de la seva carrera.

El reconeixement de trajectòries destacades també va tenir un moment protagonista amb l’entrega dels títols d’ICA Fellow, que posen en valor aportacions extraordinàries en els àmbits de la gestió documental i la preservació. En aquesta edició, els ICA Fellows 2025 van ser Avril Belfon, Emma de Ramón i Didier Grange, tres trajectòries que exemplifiquen l’impacte que pot tenir el lideratge professional a l’hora de fer avançar el sector i d’inspirar la comunitat arxivística.

La ciutat i el país, protagonistes

Més enllà del programa estrictament acadèmic, ICA Barcelona 2025 va desplegar un ric programa cultural que va permetre conèixer de prop el patrimoni documental català. Les visites guiades als arxius municipals, nacionals, universitaris o d’empreses i entitats,  van mostrar la diversitat d’institucions del país i van servir per explicar projectes concrets de preservació i difusió.

L’exposició «Barcelona: l’Arxiu que som. Els documents de la història de la ciutat», al Saló del Tinell, va ser un dels punts forts del programa paral·lel. L’exhibició aprofitava el context del congrés per presentar al públic internacional peces emblemàtiques com el Llibre Verd de Barcelona i per reflexionar sobre el paper de la documentació municipal en la construcció de la memòria urbana.

La dimensió més social del congrés va culminar amb el sopar de gala al Museu Marítim de Barcelona, on 700 participants van poder compartir taula en un entorn patrimonial singular. Aquest tipus d’espais informals, juntament amb les pauses de cafè i els àpats al CCIB, van ser claus per teixir complicitats, enfortir xarxes professionals i generar nous projectes que, probablement, continuaran més enllà de Barcelona.

Un abans i un després per a la comunitat arxivística

Des de la perspectiva catalana, el congrés ha estat un punt d’inflexió. D’una banda, ha permès mostrar la solidesa del nostre sistema d’arxius, el nivell de professionalització assolit i la capacitat de treball conjunt entre Generalitat, administracions locals, universitats i associacionisme professional. De l’altra, ha servit per confrontar la nostra manera de fer amb experiències d’arreu i identificar àmbits on encara hi ha camí per recórrer.

Moltes de les discussions que es van plantejar al CCIB tindran efectes a mitjà i llarg termini: des de la necessitat d’apostar decididament per la preservació digital i la preparació per a l’ús d’IA, fins al compromís d’incorporar la perspectiva de drets humans i decolonial en la definició de polítiques d’accés, descripció i difusió. També queda palesa la necessitat de continuar treballant perquè la diversitat de veus present al congrés es tradueixi en una diversitat real als equips i als lideratges.

En definitiva, l’ ICA Barcelona 2025 ha estat molt més que un congrés: un laboratori on s’ha experimentat, s’han compartit dubtes i s’han imaginat futurs possibles per a la professió. El llegat d’aquests quatre dies intensos no es mesurarà només en les actes, sinó en les aliances, els projectes i les transformacions que, a partir d’ara, es desplegaran en arxius d’arreu del món. I, en aquest mapa global, Barcelona i Catalunya hi quedaran inscrites com un dels nodes des d’on es va contribuir a «conèixer els passats» per poder «crear futurs».