Interseccionalitat i arxius. Un programa i quatre projectes. 

5 novembre, 2026 - Joaquim Daban, Xavier Orri, Jordi Padilla, arxivers de l'Arxiu Municipal de Lloret de Mar.

El Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar impulsa el programa Interseccionalitat i arxius per recuperar i visibilitzar la memòria de col·lectius tradicionalment invisibilitzats. A través de quatre projectes dedicats a les dones, les persones migrades, el col·lectiu LGTBIQ+ i les persones amb diversitat funcional, es reivindica la funció social dels arxius i el seu paper en la construcció d’una memòria col·lectiva més plural, inclusiva i representativa.

Imatge gràfica del programa “Interseccionalitat i arxius”. 

La funció social dels arxius 

Al llarg dels segles, la pràctica arxivística s’ha articulat al voltant de dues funcions tradicionals de caràcter fonamentalment passiu: la funció administrativa (garant de la legalitat, la transparència i els drets de la ciutadania) i la funció cultural (suport a la recerca històrica i a la preservació del patrimoni). Tanmateix, les transformacions socials del segle XXI demanen un canvi de paradigma cap a una funció social activa, en la qual l’arxiu no espera la ciutadania, sinó que surt a buscar-la per interpel·lar-la, per reivindicar les seves diverses identitats i per democratitzar la construcció de la memòria col·lectiva.  

A partir d’aquest enfocament, des del Servei d’Arxiu Municipal de Lloret de Mar (SAMLM) hem impulsat diverses iniciatives per aconseguir que els veïns i veïnes del nostre municipi s’acostin a les nostres instal·lacions, coneguin els nostres serveis i els utilitzin amb naturalitat. El nostre objectiu prioritari ha estat que el SAMLM deixi de ser percebut com “l’arxiu de l’Ajuntament i dels erudits locals” i es transformi en un “arxiu de proximitat”, un “arxiu de la comunitat”, obert a tota la ciutadania.  

És per això que, fa més de divuit anys, vam crear el Grup d’Amics de l’Arxiu com a experiència de participació ciutadana, que ens ha generat beneficis recíprocs: d’una banda, aquest grup ens ajuda a identificar i descriure de manera precisa els fons fotogràfics i documentals; de l’altra, fomenta vincles emocionals entre els seus membres, estimulant la comunicació, el record i l’anàlisi crítica de les imatges. 

En els darrers anys, també hem impulsat altres projectes amb aquesta mateixa finalitat social, com les visites guiades i pedagògiques, la campanya Arxivem el moment, la dinamització de les xarxes socials per divulgar el patrimoni documental o altres iniciatives sorgides durant el confinament per la COVID-19, com L’escrivà del segle XXI i La mirada ampliada. 

Seguint aquesta mateixa línia, poc abans del 2021 vam decidir impulsar aquesta nova proposta: “Interseccionalitat i arxius”, un marc de treball que agrupa diversos projectes pensats per continuar aprofundint en aquesta funció social dels arxius. 

Descripció i contextualització del programa 

El concepte d’interseccionalitat defineix la desigualtat social com un fenomen multidimensional1. Aquesta perspectiva planteja que les diverses formes de discriminació (racisme, sexisme, xenofòbia, etc.) no actuen de manera aïllada, sinó interconnectada. Així, l’anàlisi de les diferents identitats i categories socials –com el gènere, l’ètnia, la classe, l’edat o la diversitat funcional- permet comprendre com s’entrecreuen les opressions i com condicionen de manera complexa les experiències de les persones.  

Des del SAMLM, hem constatat com, tradicionalment, la majoria dels arxius han prioritzat la documentació de grans personalitats, institucions i empreses rellevants, mentre s’ignora sovint la memòria de les minories socials i els moviments col·lectius (dones, col·lectiu LGTBIQ+, persones migrants o amb diversitat funcional). Davant d’aquesta realitat, els arxius tenim el compromís ètic de preservar un patrimoni plural i representatiu de tota la comunitat. Per tal de fer-ho efectiu, hem articulat el programa Interseccionalitat i arxius, a través de quatre eixos de treball: 

  • La dona i la perspectiva de gènere. 
  • La maleta. Documents i relats de la migració. 
  • Els colors dels documents. Les minories sexuals, afectives i de gènere en la documentació d’arxiu. 
  • Arxius sense barreres: visibilitzant la diversitat funcional. 

Aquest programa s’ha configurat a través de quatre objectius principals2: 

  • Identificació i recuperació: la cerca i incorporació de fons documentals vinculats a col·lectius tradicionalment silenciats en els arxius. 
  • Tractament inclusiu: l’adequació de la gestió dels fons i documents a la realitat d’aquests col·lectius de forma inclusiva i respectuosa. 
  • Anàlisi interseccional: l’estudi dels diferents condicionants i contextos creuats que intervenen en cada cas. 
  • Descripció reparativa: l’ús d’un llenguatge inclusiu i no discriminatori en la descripció i recuperació de la informació, mitjançant l’aplicació de projectes de Descripció Arxivística Inclusiva i Reparativa. 

A través d’aquestes estratègies, el nostre propòsit és consolidar l’arxiu com un espai obert, verdaderament inclusiu i compromès amb la representativitat de tota la comunitat.  

Definició dels quatre projectes 

El 8 de març de 2021 es va presentar el primer projecte “La dona i la perspectiva de gènere en els arxius”3. Aquesta iniciativa té com a objectiu corregir la històrica infrarepresentació de les dones en la documentació d’arxiu, que només representen el 25% dels fons personals del SAMLM i no passen del 10% del volum documental real. D’aquesta manera, es busca visibilitzar el paper de les dones en la història local, habitualment silenciat a la documentació oficial.  

Retrat d’Alba Reixach, dona represaliada durant el franquisme. Procedència: SAMLM. Fons Xifra – Beneito. 316.026.009 

El projecte s’articula en cinc eixos d’actuació principals:  

  • Fons documentals vinculats a la dona: engloba el procés d’identificació i anàlisi de les presències i absències en la documentació  per tal de promoure la captació de fons privats de dones. 
  • Retrats de dones: es proposa l’elaboració de biografies de dones lloretenques ja traspassades que van ser pioneres en l’àmbit social, polític o econòmic. 
  • Dones amb veu pròpia: s’estructura un projecte d’història oral (amb més de vint entrevistes realitzades en col·laboració amb la Regidoria d’Igualtat, Benestar i Família i l’Associació de  dones L’Aurora) per tal de recollir testimonis viscuts, identificar situacions d’interseccionalitat i difondre microrrelats a la web i a les xarxes socials del SAMLM. 
  • Empoderament femení: incorpora la selecció i producció d’enregistraments audiovisuals a partir dels relats orals, en col·laboració amb Nova Ràdio Lloret. 
  • Les nostres experiències: es recull i es fa difusió de les activitats, jornades i iniciatives divulgatives impulsades directament des del SAMLM en aquest àmbit.  

Aquest treball afavoreix el reconeixement de la contribució de les dones en la construcció de la nostra societat, visibilitza el seu compromís cívic i promou estudis més rigorosos sobre l’evolució i les iniciatives impulsades per les dones o per col·lectius vinculats al feminisme. 

El segon projecte, “La maleta. Documents i relats de la migració”4, es va dissenyar i implantar l’any 2022 amb la voluntat de donar resposta a la realitat multicultural de Lloret de Mar –amb un mosaic de més de 100 nacionalitats– i de reconèixer el fenomen migratori com un valor clau de la memòria col·lectiva. Aquesta iniciativa té com a objectiu recuperar, conservar i difondre el patrimoni documental i les vivències de les persones migrades que han contribuït a construir el municipi. 

El projecte s’articula en quatre grans àmbits d’actuació:  

  • Fons documentals sobre la migració: on s’identifiquen els fons conservats a l’arxiu (segles XIX i XX) que permeten estudiar el fenomen migratori, alhora que es promou la incorporació de nous fons  vinculats a entitats i col·lectius de migrants. 
  • Migrants d’anada i tornada: s’elaboren biografies de persones migrades traspassades, des dels lloretencs que van emigrar a Amèrica a finals del segle XIX fins als membres de diferents comunitats (com la gitana, punjabi o sikh) establertes més recentment a la nostra població.  
  • Migrants amb veu pròpia: s’impulsa un projecte d’història oral (amb una trentena d’entrevistes realitzades en col·laboració amb Serveis Socials i entitats locals) per recollir relats de diferents onades migratòries (des dels anys quaranta fins a l’actualitat) que permeten analitzar situacions d’interseccionalitat (dona migrant amb pocs recursos, home migrant ben posicionat, home migrant homosexual, etc.). A partir d’aquestes entrevistes s’elaboren microrelats divulgatius que es publiquen a la web i a la xarxa social del SAMLM.   
  • La maleta del migrant: inclou l’enregistrament audiovisual de les entrevistes més rellevants en col·laboració amb Nova Ràdio Lloret.  

Aquesta iniciativa facilita el ple reconeixement de les persones migrades en la cohesió de la nostra societat, posa en valor el seu compromís cívic i impulsa noves recerques sobre les dinàmiques migratòries locals. 

Gravació de l’entrevista entre persones migrades en el marc del projecte La maleta. Procedència: SAMLM 

El tercer projecte, “Els colors dels documents. Les minories sexuals, afectives i de gènere en la documentació d’arxiu”5, es va impulsar entre els anys 2023 i 2024 amb l’objectiu d’identificar i recuperar la memòria del col·lectiu LGTBIQ+. Davant la dificultat endèmica per localitzar fons documentals d’aquest col·lectiu a causa de la repressió històrica, aquesta iniciativa aprofita la singularitat de Lloret de Mar com a destinació turística liberal per recuperar testimonis directes i fons de gran valor, com el cedit pel promotor de locals d’oci nocturn Josep Valls. 

El projecte s’ha articulat a través dels eixos i recursos següents:  

  • Recerca i història oral: es fa una anàlisi de fons de l’arxiu (fotografies, diaris personals o correspondència) per identificar-hi la presència de persones del col·lectiu LGTBIQ+. Així mateix, es procura la realització de quinze entrevistes de testimonis clau i s’elaboren microhistòries per tal que siguin publicades a la pàgina web i al butlletí Sesmond del SAMLM. 
  • Productes creatius i expositius: s’impulsa l’elaboració del queerzine “Walk on the Wild Side in Lloret” (en col·laboració amb la Universitat de Bergen) per llançar una mirada queer sobre la documentació d’arxiu; es coorganitza l’exposició “Nosaltres no tenim por, nosaltres som” a Ultramort (2025), orientada a recuperar i revisar la memòria de la dissidència afectiva a les comarques gironines;  i es programa la mostra “Libérate. Seixanta anys d’història LGTBIQ+ a Lloret”, presentada l’estiu del 2026 al Museu del Mar de Lloret per testimoniar la trajectòria històrica de la comunitat LGTBIQ+ a Lloret. 
  • Estudi sobre el sexili: es promou la investigació “Sexili i transformacions de les sexualitats dissidents a la Costa Brava Sud durant la dictadura franquista” (amb la Fundació Pedro Zerolo, la UdG i l’Associació de Lloret PLURALS-LGTBIQ+) per tal d’analitzar la magnitud del fenomen del sexili a la Costa Brava Sud i conèixer els motius de la mobilitat vers el litoral turístic. Una segona fase inclou l’anàlisi d’expedients judicials de persones de Lloret processades per homosexualitat, conservats a l’Arxiu Central del Tribunal de Justícia de Catalunya.  
  • Treball en xarxa internacional: s’incentiva la participació activa al Grup de Treball d’Arxius i Arxivistes de la Diversitat Afectiva, Sexual i de Gènere (ICA-SAGDAA-WG) del Consell Internacional d’Arxius (amb la proclamació de la Declaració sobre Arxius i Arxivers LGTBIQ+ el 2025) i la col·laboració amb la Secció de Diversitat Sexual i de Gènere de la Societat Americana d’Arxivística (SAA-DSGS). 
Plafó dedicat al sexili en l’exposició “Nosaltres no tenim por, nosaltres som” (2025). Procedència: SAMLM

Aquest projecte afavoreix la reparació històrica i la visibilització de les minories sexuals i de gènere, promovent el reconeixement de la diversitat com a part fonamental del patrimoni documental del municipi i impulsant noves línies de recerca sobre la memòria LGTBIQ+ en l’àmbit arxivístic. 

Finalment, el quart projecte “Arxius sense barreres: visibilitzant la diversitat funcional”6, es troba en fase d’elaboració i està previst presentar-lo a principis del 2027. A través d’aquesta proposta es pretén revertir la invisibilització d’aquest col·lectiu en l’àmbit arxivístic mitjançant un doble objectiu:  d’una banda, millorar l’accessibilitat presencial i virtual a la documentació; i de l’altra, reivindicar la presència de les persones amb diversitat funcional als fons arxivístics i la seva participació activa com a usuàries, cedents o professionals. 

El projecte s’està estructurant a partir de les línies de treball següents:  

  • Col·laboració amb entitats locals: es promouen aliances estratègiques amb associacions com Som Capaços i Aspronis Selva Marítima per assessorar-les en la gestió documental i, si ho consideren oportú, acollir el seu fons documental per tal de garantir-ne la conservació.  
  • Millora de l’accessibilitat digital: es redissenya la pàgina web del SAMLM (en col·laboració amb els Serveis de Sistemes Informàtics de l’Ajuntament) per facilitar l’accés a persones amb diversitat funcional sensorial (visual i auditiva) 
  • Tractament documental i adaptació de recursos: s’analitza els fons de l’arxiu i es fomenta l’adaptació a les bones pràctiques internacionals, com les guies de la Societat Americana d’Arxivística i els recursos del Laboratori de Discapacitat en els Arxius (Disability Archives Lab). 

Mitjançant aquest  projecte s’afavoreix la inclusió i la participació de les persones amb diversitat funcional en el patrimoni documental, es garanteix l’accés universal als serveis de l’arxiu i es reconeix el seu paper actiu com a part integrant de la memòria col·lectiva. 

Captura del portal web de la Society of American Archivists (SAA), secció Accessibility and Disability Section. 

Reflexions finals i perspectives de futur. 

Com es pot constatar, el desplegament del programa “Interseccionalitat i arxius” es duu a terme de manera progressiva i per fases, atès que requereix una gran dedicació que cal compaginar amb la gestió diària del SAMLM (com ara l’atenció a consultes, el tractament d’ingressos o la gestió de l’administració electrònica). Alhora, cal tenir present que, tot i que l’arxiu estructura i lidera aquest programa, el seu èxit es fonamenta en la col·laboració interdisciplinària amb altres àrees municipals, el teixit associatiu local i la mateixa ciutadania. Aquesta complicitat és indispensable per consolidar un treball pacient i en xarxa que visibilitzi la memòria silenciada de les dones, les persones migrades, els col·lectius LGTBIQ+ i les persones amb diversitat funcional. 

Evidentment, aquests projectes no solament tenen com a objectiu recuperar fons documentals rellevants, sinó també implicar directament les comunitats en la construcció d’un relat històric inclusiu, permetent que els membres dels col·lectius tradicionalment invisibilitzats esdevinguin agents actius en la preservació de la seva pròpia memòria. D’aquesta manera, els arxius es transformen en espais segurs per a la investigació, la reflexió i la recuperació d’històries individuals i col·lectives, afavorint un diàleg entre identitats diverses i garantint que la pluralitat sigui plenament reconeguda i respectada en la documentació històrica. 

En definitiva, aquesta línia d’actuació evidencia que la funció social de l’arxiu és un motor essencial per bastir una memòria comunitària realment plural, justa i compromesa amb el present.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *


The reCAPTCHA verification period has expired. Please reload the page.