Jornada al Monestir de Poblet sobre Memòria i Arxius a la diàspora catalana

El dissabte 15 de novembre de 2025, el Monestir de Poblet es va convertir en l’epicentre d’un diàleg profund sobre la identitat, el patrimoni i la memòria de la catalanitat a l’exterior. La jornada “Cultura, Memòria, Arxius: El paper dels Casals Catalans a la diàspora catalana”, organitzada per la Generalitat de Catalunya, Arxivers sense fronteres i l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià del Monestir de Poblet, va reunir experts, responsables d’arxius, representants del món associatiu i públic i ciutadania interessats en la preservació dels testimonis culturals de les comunitats catalanes arreu del món. El resultat fou un èxit de participació i de contingut, fet que confirma la vigència i la importància d’aquest àmbit d’estudi i d’actuació patrimonial.

La trobada pretenia fer visibles els esforços que els Casals Catalans han realitzat i continuen realitzant per mantenir viva la cultura catalana més enllà del territori, alhora que volia posar en relleu la necessitat de preservar la documentació, les memòries i els relats que aquestes entitats han generat al llarg de dècades, i en alguns casos més d’un segle, d’activitat.

Inauguració institucional: una aposta compartida pel patrimoni i la identitat

La jornada va començar amb una inauguració institucional que va posar de manifest el suport de les principals institucions vinculades al patrimoni documental i cultural del país. Les paraules del P. Abat de Poblet, Rafel Barruè, van donar la benvinguda als assistents i van remarcar la dimensió històrica i simbòlica d’acollir un debat sobre memòria i exili en un monestir que, al llarg dels segles, ha estat un espai de custòdia del saber, de la paraula escrita i de la identitat col·lectiva.

Tot seguit, el Sr. Ricard Ibarra, director dels Serveis Territorials de Cultura a Tarragona de la Generalitat de Catalunya, va posar èmfasi en la responsabilitat pública de preservar el patrimoni documental del país, subratllant que la tasca dels arxius i de les entitats a la diàspora és clau per entendre un país que durant dècades ha vist com milers de persones emigraven, s’exiliaven o buscaven noves oportunitats fora del territori.

El president del Consell Comarcal de la Conca de Barberà i alcalde de Vimbodí i Poblet, Joan Canela, va destacar la importància del treball col·laboratiu entre administracions locals, entitats i institucions culturals, remarcant la transcendència de celebrar aquesta jornada a Poblet, espai que simbolitza continuïtat i arrelament.

Finalment, la directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, Núria Gavarró, va subratllar el compromís de l’arxiu amb la preservació de la memòria de l’exili i de les institucions catalanes, destacant el valor de Poblet com a seu d’un fons documental únic vinculat a la presidència de la Generalitat a l’exili.

Amb aquesta inauguració es va establir un marc clar: la memòria de la diàspora catalana és un element essencial del patrimoni nacional, i els Casals Catalans en són pilars fonamentals.

Aproximació històrica als Casals Catalans: la conferència del Dr. Josep M. Figueres

El primer bloc de contingut acadèmic el va oferir el Dr. Josep M. Figueres Artigues amb la conferència “Aproximació a la història dels Casals Catalans”. El Dr. Figueres va oferir una visió panoràmica, clara i rigorosa sobre la gènesi i l’evolució d’aquestes entitats nascudes arreu del món, especialment a partir de la segona meitat del segle XIX i el primer terç del segle XX.

Va destacar que els Casals Catalans no són únicament espais de trobada, sinó centres culturals, polítics i socials que han actuat com a altaveus de la catalanitat en contextos molt diversos. Va subratllar que molts d’aquests espais es van convertir en puntals durant l’exili republicà, mantenint viva la llengua, la cultura i una certa estructura institucional en temps d’adversitat.

La conferència va permetre als assistents entendre la magnitud i la complexitat d’aquest teixit associatiu internacional, que avui continua actiu en continents com Amèrica i Europa. Figueres va referir-se també al repte de preservar la documentació generada per aquests Casals, sovint dispersa, vulnerable o en risc de desaparició.

Patrimoni, identitat i cooperació internacional: l’experiència d’Arxivers sense fronteres amb els Casals Catalans

La segona ponència, a càrrec de Núria Carreras, presidenta d’Arxivers sense Fronteres (AsF), va aportar una perspectiva sobre la cooperació internacional en l’àmbit de la preservació documental. Sota el títol “Patrimoni, identitat i cooperació: l’experiència d’Arxivers sense Fronteres amb els Casals Catalans”, Carreras va exposar diversos projectes desenvolupats en diferents països.

Va explicar com AsF, una entitat que treballa per preservar arxius en risc arreu del món, ha col·laborat amb Casals Catalans per assegurar la protecció, organització i difusió de fons documentals que sovint es troben en condicions precàries. Aquesta tasca va remarcar, permet donar continuïtat a la memòria de comunitats que, tot i estar lluny geogràficament, mantenen un vincle emocional intens amb Catalunya.

Carreras va compartir experiències concretes que van emocionar el públic: històries de recuperació de documents, processos de digitalització i accions de formació arxivística impulsades amb voluntariat especialitzat. Tot plegat va il·lustrar la importància de la cooperació i del compromís per assegurar que la memòria de la diàspora no s’esborri.

El Casal Català de Brussel·les (1930): un exemple de resiliència al cor d’Europa

La tercera conferència, impartida pel Dr. Jordi Bohigas i Maynegre, va estar dedicada a un cas emblemàtic: El Casal Català de Brussel·les. Bohigas va explicar l’evolució històrica d’aquest casal, fundat en un moment de grans transformacions polítiques i socials a Europa.

El Casal de Brussel·les és un dels exemples més antics i alhora més influents de la diàspora catalana. Al llarg de la seva trajectòria, ha estat un punt de trobada per a militants, exiliats, professionals i estudiants, i ha mantingut una activitat constant fins avui. El Dr. Bohigas va explicar com l’entitat va sobreviure guerres, canvis polítics, transformacions migratòries i reptes logístics, consolidant-se com una peça clau de la presència catalana internacional.

La conferència va combinar rigor històric i anècdotes que van captivar el públic, revelant el vessant humà i comunitari que defineix aquests espais de catalanitat global.

L’Arxiu del President Tarradellas: testimoni viu de l’exili i la restitució institucional

Després d’una pausa, la jornada es va reprendre amb la intervenció de Núria Gavarró, directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià, amb la conferència “L’Arxiu del President Tarradellas: testimoni de l’exili i la restitució institucional”. Aquesta comunicació va permetre als assistents comprendre el valor excepcional del fons documental del President Josep Tarradellas, conservat al Monestir de Poblet.

Gavarró va explicar com els documents vinculats a Tarradellas no només constitueixen un llegat polític, sinó també un testimoni profundament humà de l’exili, la persistència institucional i els esforços per mantenir viva la Generalitat durant els anys de dictadura. L’arxiu, va assenyalar, és una peça fonamental per entendre la història contemporània de Catalunya i ofereix una connexió directa entre el passat i el present institucional del país.

La seva intervenció va reforçar la idea que la memòria de l’exili és part inseparable de la memòria col·lectiva catalana, i que iniciatives com la jornada sobre els Casals Catalans contribueixen a enfortir aquest coneixement.

Taula debat: Els Casals Catalans, memòria i preservació: experiències i reptes.

La jornada va concloure amb una taula rodona moderada per Ariadna Morente, vocal de Projectes d’Arxivers sense Fronteres i on hi van participar tots els ponents de la jornada. Sota el títol “Els Casals Catalans, memòria i preservació: experiències i reptes”, els ponents van dialogar sobre els principals desafiaments a què s’enfronta la diàspora catalana i sobre la necessitat d’impulsar estratègies coordinades de preservació documental.

Es van abordar temes com el paper que poden jugar actualment els Casals Catalans en la construcció de la identitat i la memòria col·lectiva catalana i es va reflexionar sobre els elements claus que han permès la continuïtat d’aquests Casals, com el Casal Català de Brussel·les, i com aquesta llarga trajectòria es reflecteix en la documentació i en la memòria col·lectiva que han generat. Així mateix, es va plantejar com garantir que la documentació que generen els Casals Catalans, sovint dispersa i en risc de pèrdua, sigui reconeguda, preservada i protegida com a patrimoni cultural de Catalunya.

Pel que fa a l’experiència d’AsF, es van analitzar els principals reptes per treballar amb arxius creats en contextos d’exili o diàspora, tant des de la perspectiva tècnica com humana, així com els obstacles en la identificació i el tractament arxivístic dels seus fons. També es va debatre sobre com fer que aquests arxius siguin accessibles, atractius i útils per al conjunt de la ciutadania, tant des de la perspectiva catalana com de la societat o comunitat receptora.

En aquest sentit, es van identificar estratègies i bones pràctiques per implicar la comunitat en la preservació i transmissió del patrimoni documental generat pels Casals Catalans. Finalment, es va posar en valor el paper que poden jugar els fons dels Casals Catalans en la recerca històrica contemporània i en la comprensió de la identitat catalana en un context global.

El públic va participar activament, aportant preguntes i reflexions que van enriquir el debat i demostrant l’interès creixent per aquest camp patrimonial.

Conclusió: una jornada que obre camins

La jornada celebrada al Monestir de Poblet no va ser només un espai d’intercanvi acadèmic, sinó també un acte de reconeixement de la tasca dels Casals Catalans, la dels arxivers que preserven la memòria, i la de les institucions que donen suport a aquesta feina.

L’esdeveniment va reafirmar que la cultura catalana és un patrimoni viu i global, format per testimonis, documents, comunitats i històries que s’estenen molt més enllà del territori català i que preservar aquesta memòria no és només una tasca tècnica, sinó un deure col·lectiu.

Amb un públic entregat, ponències d’alt nivell i un entorn simbòlic incomparable, la jornada “Cultura, Memòria i Arxius: El paper dels Casals Catalans a la diàspora catalana” va esdevenir un punt de trobada memorable i un estímul per continuar treballant en la recuperació i difusió del patrimoni de la diàspora catalana.