L’Arxiu Nacional d’Andorra: 50 anys preservant la memòria del país
3 novembre, 2025 - Lidia Arbués Guirao, Cap de l’Àrea d’Arxius i Gestió de Documents Govern d’Andorra
Des de la seva creació, l’Arxiu Nacional ha treballat per recuperar, conservar i difondre la documentació, ampliant els seus fons, impulsant la gestió arxivística al Govern i adaptant-se als nous reptes tecnològics per garantir l’accés al patrimoni documental.

Al desembre d’aquest any es compleixen cinquanta anys de la creació de l’Arxiu Nacional. El 22 de desembre de l’any 1975, el Consell General, aleshores la institució central del govern del país, ja que el Govern d’Andorra no es va crear fins a 1981, el va crear amb el nom d’Arxius Nacionals d’Andorra.
Una de les característiques més destacades de l’Arxiu Nacional és que va començar sense documents. El seu objectiu inicial era recuperar la documentació produïda a Andorra i sobre Andorra, incloent-hi la que es conservava a d’altres països, especialment França i Espanya, a causa dels vincles històrics amb aquests dos estats. La recuperació de documents tenia com a finalitat afavorir la recerca i l’ensenyament de la història d’Andorra.
La creació de l’Arxiu es va planificar en tres fases:
- Recuperació: L’objectiu era obtenir documents d’institucions i particulars andorrans, així com fons documentals sobre Andorra procedents d’arxius internacionals. En aquest primer moment, la documentació no es conservava en el seu suport original, sinó que es feien reproduccions en microfilm.
- Seguretat: En aquesta fase, es duplicaven els microfilms per garantir la seguretat dels fons. Així, es disposava d’una còpia per a la consulta pública i una còpia de seguretat. A més, també es microfilmaven els documents d’Andorra per garantir la seva conservació.
- Conservació: Finalment, es va començar a recuperar i conservar els documents originals, no només les còpies en microfilm. Això va comportar la necessitat de construir un edifici amb les condicions adequades per a la preservació i seguretat dels documents.
Els primers fons documentals van arribar des de França. Entre 1974 i 1980, es van obtenir microfilms dels Arxius Nacionals de França, la Biblioteca Nacional de França i altres arxius francesos rellevants que conservaven documentació sobre Andorra. Posteriorment, es va ampliar la recerca a Espanya, i entre les dècades de 1980 i 1990 es van recuperar documents de fons com l’Arxiu General de l’Administració d’Espanya i altres institucions espanyoles.
A nivell nacional, els tècnics de l’Arxiu es van desplaçar a les institucions i als comuns per fer la microfilmació de la documentació andorrana, atès que no hi havia un espai físic adequat per conservar els originals.
Amb els anys, l’Arxiu ha anat ampliant els seus fons amb documents de famílies, institucions eclesiàstiques i notarials, així com d’altres associacions. Actualment, custodia 352 fons documentals, amb uns 922 metres lineals de documentació, que inclou documentació textual, fotogràfica i audiovisual, amb una cronologia que abasta des de l’any 1055 fins a finals del s. XX. El document més antic que custodia l’Arxiu Nacional és l’Acta de consagració de l’església de Sant Serni de Nagol, feta per feta per Guillem Guifré, bisbe de la Seu d’Urgell, l’any 1055 (APSJ; 76).

Entre els fons més destacats, es poden esmentar els que han estat declarats Béns d’Interès Cultural (BIC), que són quatre:
- Fons del Tribunal de Corts (TC): Conté 23.359 documents judicials i notarials datats entre 1307 i 1988.
- Fons Fèlix Peig (FP): Format per 60.000 negatius fotogràfics i 31 documents cinematogràfics (1953-1985).
- Fons Josep Alsina Martí (FAM): Consta de 20.194 documents fotogràfics i 98 documents cinematogràfics (1935-1986).
- Fons de l’Arxiu de les Set Claus (ASC): Amb 5.754 documents textuals produïts per l’antic Consell General (1176-1978).
Des de la seva creació, l’Arxiu Nacional ha treballat per preservar i difondre la documentació, per afavorir la recerca i l’ensenyament de la història d’Andorra. L’any 1985 va començar a disposar de les seves primeres instal·lacions pròpies, als baixos de l’edifici Prada Casadet d’Andorra la Vella, que segueix sent la seva seu actual. Els espais s’han anat ampliant al llarg del temps per poder albergar documents originals i comptar amb les instal·lacions necessàries.
Actualment, l’Arxiu disposa de dos dipòsits: un per a documents en paper i pergamí, i un altre per a documentació audiovisual i fotogràfica. Ambdós estan equipats amb armaris compactes i sistemes de seguretat, climatització i control d’humitat per garantir la conservació. L’Arxiu també compta amb un taller de restauració i zones de treball per a la digitalització i el tractament d’imatges.
A més, l’Arxiu Nacional ofereix assessorament a altres institucions i particulars per a la conservació de la documentació patrimonial. Des de 2004, també proporciona anualment ajuts econòmics per subvencionar el treballs de conservació i tractament de béns documentals que es troben en mans de particulars o institucions.
Pel que fa a l’accés a la documentació, l’Arxiu compta actualment amb més de 1800 usuaris registrats; en aquest aspecte, la digitalització ha facilitat l’accés a la documentació. A partir de 2004, l’Arxiu va començar a digitalitzar documents, bàsicament fotogràfics i audiovisuals; des del 2013 es realitzen campanyes anuals de digitalització de documentació en tots els suports. Actualment, l’Arxiu custodia uns 457.000 documents digitalitzats. Des de 2015, disposa d’una plataforma en línia, l’Arxiu en línia[1], que permet consultar més de 80.000 documents digitalitzats, incloent-hi textos, fotografies i materials audiovisuals. A més, té un catàleg discogràfic en línia[2] amb uns 30.000 registres, procedents d’enregistraments i discografia de l’antiga Ràdio Andorra.
Des de la seva creació, l’Arxiu Nacional ha cercat altres formes de difondre la documentació que custodia, mitjançant publicacions, exposicions, tallers, visites guiades, entre d’altres.
De publicacions, en podríem destacar la col·lecció de diplomataris de la Vall d’Andorra[3] edicions en paper de documentació històrica referent a Andorra, tant d’aspectes crucials de la seva política institucional, com de la més destacada d’aspectes judicials, socials i econòmics, distribuïda en volums per diferents segles, des del XV en endavant, tot i que hi havia volums dedicats als segles anteriors, des del segle IX, però realitzats sense la participació de l’Arxiu Nacional. Aquesta col·lecció encara continua; actualment, s’està abordant el s. XVI.
En una altra línia molt diferent, destaquem també la publicació Territoris de la memòria. 70 anys de cinema d’Andorra[4], una col·lecció de CDs amb documents audiovisuals recollits en una campanya de recuperació de patrimoni fílmic que va tenir lloc en els primers anys del 2000.
Pel que fa a les exposicions, al llarg dels anys se n’han organitzat diverses amb l’objectiu de donar a conèixer els fons documentals que conserva l’Arxiu, per exemple:
- 1993.“Els que signen la història. Exposició de la evolució política i institucional d’Andorra”.
- 1998. Exposició “Manual Digest. 250è aniversari”.
- 1999. Exposició “De la realitat a la subjectivitat. El fons fotogràfic de les cases Rossell i Areny-Plandolit (1840 – 1940).
- 1999. Exposició cartogràfica “Andorra entre coordenades”.
- 2002. “El fotògraf no oficial”. Exposició del fons Fèlix Peig.
- 2005. Exposició “La mirada del metge: fotografies de Joaquim de Riba Camarlot (1856-1925).
- 2005. “La sensibilitat d’una mirada”. Exposició del fons Josep Alsina Martí.
- 2019. Exposició “Andorra: l’estel i la muntanya. Isabelle Sandy” (1884-1975).
En aquest sentit, la digitalització de la documentació ha permès ampliar progressivament l’abast de la difusió mitjançant exposicions en línia, fet que facilita arribar a públics diversos. Actualment, l’Arxiu disposa de catorze exposicions virtuals, totes accessibles a través de la seva pàgina web[5].

Una altra funció clau de l’Arxiu és el foment de la recerca històrica. Des de l’any 2000, atorga ajuts econòmics per a projectes de recerca a través dels Ajuts de recerca Cebrià Baraut. Per exemple, es pot citar l’atorgat a l’investigador Pau Castell Granados, l’any 2015, per a la realització de la pàgina web Andorra, terra de bruixes[6], que recull informació sobre els processos de bruixeria a Andorra a l’època moderna, que es poden trobar entre la documentació judicial del fons del Tribunal de Corts. Alguns dels treballs de recerca que han rebut l’ajut són consultables al web de l’Arxiu Nacional[7].
L’Arxiu Nacional, més enllà de conservar i fer accessibles els documents patrimonials del país, ha tingut un paper fonamental en la creació del sistema d’arxius del Govern d’Andorra. Inicialment, l’Arxiu va començar assessorant les unitats administratives del Govern sobre com organitzar i tractar la documentació que produïen, per garantir que en el futur aquesta arribés a l’Arxiu de manera ordenada i sistemàtica. Això va comportar la implantació de metodologies arxivístiques (quadres de classificació, descripció documental, calendaris de conservació) i la incorporació de professionals especialitzats que ajudessin els departaments en la gestió dels seus documents.
Aquest paper de referent en gestió documental es va oficialitzar amb l’aprovació del Reglament d’organització i funcionament del Sistema d’Arxius i de l’Àrea d’Arxius del Govern d’Andorra[8], de 2005, que va definir l’estructura arxivística governamental. Es va crear una Àrea d’Arxius per coordinar tant l’Arxiu Nacional com els arxius de gestió de les diferents oficines. Finalment, la creació de la Unitat de Gestió Documental, dependent de l’Àrea d’Arxius i Gestió de Documents, va permetre establir una col·laboració estable amb l’Arxiu Nacional. Totes dues estructures treballen de manera coordinada en les diferents fases del cicle de vida de la documentació administrativa: la Unitat dona suport en la gestió i organització de la documentació activa, i l’Arxiu Nacional conserva la documentació històrica.
Després de 50 anys, l’Arxiu Nacional segueix amb la seva missió de conservar, tractar i difondre la documentació per afavorir la recerca i el coneixement de la història d’Andorra. Per poder continuar complint els seus objectius, s’estan duent a terme diversos projectes per adaptar-se a les noves demandes de la societat i als reptes tecnològics. Alguns dels projectes més importants inclouen:
- Llei d’Arxius i Patrimoni Documental: S’està a punt de presentar una llei que regularà la col·laboració entre els arxius del país per garantir la preservació i el tractament adequat dels documents.
- Nova ubicació de l’Arxiu Nacional: Es preveu traslladar l’Arxiu a les dependències actuals del Ministeri de Cultura a l’Hotel Rosaleda, per poder ampliar l’espai per al dipòsit de documents i millorar l’atenció als usuaris.
- Recuperació de documents: L’Arxiu continua treballant per obtenir còpies digitals de documents procedents d’arxius internacionals, com els arxius francesos i l’Arxiu General de l’Administració d’Espanya.
- Preservació digital: L’Arxiu conserva més de 2.400.000 arxius digitals, que ocupen 33 terabytes d’espai. Es treballa en una plataforma per garantir la preservació de la documentació digital.
- Noves tecnologies en l’accés a la documentació: L’Arxiu està treballant en un projecte basat en tecnologies d’intel·ligència artificial per facilitar l’accés a documents notarials antics, que daten des del segle XIV.
Al llarg de cinquanta anys, l’Arxiu Nacional d’Andorra ha esdevingut un pilar essencial en la preservació i difusió de la memòria del país, adaptant-se als reptes tecnològics per garantir-ne l’accés per a les generacions futures.
[1] Veure: https://www.arxiuenlinia.ad/fotoweb/ (consulta: octubre 2025)
[2] Veure: https://a94038uk.eos-intl.eu/A94038UK/OPAC_ANA/Index.aspx (consulta: octubre 2015)
[3] – Diplomatari de la Vall d’Andorra. Segle XIX. E. López i J. Peruga. Arxiu Històric Nacional. Ministeri d´Afers Socials i Cultura. Andorra, 1994. Vol. II.
– Diplomatari de la Vall d’Andorra. Segle XV. S. Vela. Arxiu Històric Nacional. Ministeri de Turisme i Cultura. Andorra la Vella, 2002. Vol. IV.
– Diplomatari de la Vall d’Andorra. Segle XVII. D. Bascompte. Arxiu Històric Nacional. Ministeri de Cultura. Andorra, 1997. Vol. III (VI).
– Diplomatari de la Vall d’Andorra. Segle XVIII. J. Buyreu. Arxiu Nacional d’Andorra. Ministeri de Cultura. Andorra la Vella, 2012. Vol. V.
[4] Territoris de la memòria. 70 anys de cinema d’Andorra. Arxiu Nacional d’Andorra, Diari d’Andorra (Premsa Andorrana, S.A.) i FEDA. Andorra, 2005.
[5] Veure: https://www.govern.ad/ca/tematiques/cultura-i-esports/espais-publicacions-i-concursos/exposicions (consulta: octubre 2025)
[6] Veure: http://terradebruixes.cultura.ad/index.php (consulta: octubre 2025)
[7] Veure: https://www.govern.ad/ca/tematiques/ajuts-i-subvencions/cultura/ajut-de-recerca-cebria-baraut (consulta: octubre 2015)
[8] Decret del 6-4-2005 pel qual s’aprova el Reglament de l’organització i el funcionament del Sistema d’Arxius i de l’Àrea d’Arxius del Govern d’Andorra
Deixa un comentari