Món laboral 2025: l’estudi sobre la situació i el mercat laboral dels i de les professionals de l’arxivística i la gestió de documents a Catalunya.

L’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (AAC) ha encetat el 2026 amb la presentació de l’informe de món laboral 2025, projecte en el qual ha estat treballant el darrer any i mig. Ens enfrontàvem a un mercat laboral amb grans canvis respecte a l’informe anterior, dut a terme el 2014. Temes com la governança de la dada o l’aparició de la Intel·ligència Artificial Generativa han entrat amb força al nostre sector; també ho ha fet nova normativa, com la Llei 19/2014, de transparència i accés; la Llei 39/2015, del procediment administratiu comú de les administracions públiques; i la Llei 40/2015, de règim jurídic del sector públic. Tampoc ens oblidem de la pandèmia viscuda durant la COVID-19. Tots ells són aspectes que, d’una manera o altra, han condicionat el sector arxivístic i, amb ell, el món laboral dels i de les professionals del nostre àmbit.

El nou estudi, conseqüentment, havia de ser diferent dels dos anteriors (1995 i 2014) i havia de tenir en compte aspectes qualitatius dels nostres socis i sòcies, perquè també ens interessava conèixer la percepció i l’opinió que tenien sobre el futur de la nostra professió.

Aquest motiu ens va dur a enviar una enquesta als nostres associats i associades. De les 905 persones associades en el moment de l’enviament, es van obtenir 176 respostes, gairebé un 20 % del total. Malgrat no comptar amb una participació elevada, l’enquesta permet obtenir una visió global sobre l’estat de la situació dels nostres associats i associades.

Així mateix, també volíem tenir en compte totes les ofertes de feina públiques i privades publicades al 2024, no només les recollides a la nostra borsa de treball, ja que té uns filtres de qualitat elevats (p. e. incloure el tipus de contracte i el rang salarial), sinó buscar també de manera més exhaustiva què hi havia al mercat en global i què s’oferia. Això, traslladat al sector privat i per tal de maximitzar l’esforç i la recollida de dades, va fer que l’estudi d’aquest àmbit fos a escala de l’estat espanyol i no només de Catalunya. Per tant, per la ingesta de dades ens vam nodrir de tres fonts. En primer lloc, de l’esmentada enquesta enviada als socis i sòcies. En segon lloc, del Cercador d’Informació i Documentació Oficials (CIDO) de la Diputació de Barcelona, on es recullen les ofertes de places de les administracions públiques, tant de funcionaris com de personal laboral, relacionades amb l’arxivística i la gestió documental. I, finalment, per les ofertes privades es van analitzar aquelles publicades a LinkedIn i Infojobs per avaluar les demandes del mercat privat, les competències requerides i les retribucions ofertes, en cas d’estar publicades. Trobareu els panells Power BI dinàmics i l’informe final a la web de l’AAC, sota l’apartat Món Laboral, però compartim amb vosaltres un breu extracte de l’informe, i us animem a consultar les dades i l’informe sencers i fer-nos arribar els vostres comentaris i reflexions.

Sector públic: estable i millorable

En el sector públic, s’ha analitzat un total de 121 ofertes, de les quals 96 (79 %) corresponen a l’àmbit autonòmic i 19 al municipal (16 %, una xifra realment baixa). El 5 % restant es divideix en 4 a l’àmbit estatal i 2 al provincial. El 71% (82) de les ofertes públiques són per tècnic superior d’arxiu, majoritàriament en escala A, A1 i A2 (sumen el 65 %) i com a funcionari (86 % de les 82 ofertes). El sector públic està consolidat, especialment a l’àmbit autonòmic, però aquí cal observar que el 57 % de les ofertes tenien una relació de funcionari interí i, si sumem el laboral temporal (13 %), dona un total de 70 %.  

Sector privat: precari

Quant al sector privat, es van identificar un total de 105 ofertes de treball corresponents a empreses privades. L’avaluació i tria d’aquestes ofertes no va ser senzilla, i sovint la selecció no es va basar només en la formació requerida sinó en el tipus de tasques a realitzar. Si algú ha fet servir Infojobs o LinkedIn per buscar feina, haurà pogut comprovar fàcilment que moltes ofertes no tenen una descripció detallada ni ofereixen dades que per nosaltres eren molt significatives, com el rang salarial, fet que va complicar l’anàlisi. La disparitat en el nom de lloc de treball no va ajudar, ja que tant ens podíem trobar amb un Consultor Funcional de Negoci com amb un Cap de Projecte, però la descripció del qual corresponia a un professional de l’arxivística. Fet aquest apunt, i un cop ja explicat que es va decidir fer l’anàlisi a escala estatal, 28 (27 %) corresponien a Catalunya. Podem dividir els llocs de treball en dos grans grups: Gestió Documental (amb noms de casuística diversa, però sempre al voltant del terme “documentació”), amb el 60 %, i Document Controller, amb el 36 %.

La major concentració d’ofertes de feina en aquest àmbit va ser principalment a Madrid (40 en total, un 38 %), seguit de Barcelona (28, un 26 %). En ambdós casos, la majoria d’ofertes són per Gestió Documental o derivats, però destaca a Madrid l’alta sol·licitud de Document Controller (16) respecte a Catalunya, on només se’n demanen 4. De fet, i com a curiositat, si traiem aquesta denominació, el nombre de sol·licituds s’iguala (24 en ambdues comunitats). També cal remarcar que de les 34 ofertes de Document Controller, 13 són a Euskadi, amb una concentració molt elevada d’aquest perfil en aquesta comunitat autònoma. Les ofertes restants es dispersen per la resta de l’Estat (31, 29 %, de les quals 13 són les ja esmentades per Document Controller), i 6 (5 %) eren en remot.

Només 30 (un 28 %) del total de 105 ofertes analitzades inclouen el rang salarial, que oscil·la des dels 64.000 euros (per un Cap de Gestió Documental, a Madrid) fins als 15.500 en dues ofertes (ambdues a Corunya). Si ens centrem a Catalunya, on només 10 ofertes (totes a Barcelona excepte una a Tarragona) inclouen el salari, veurem que la més ben pagada és per un Documentalista a Barcelona, amb 38.694,60 euros, i la pitjor és també a  Barcelona, amb un salari brut de 16.000 euros per un Tècnic d’arxiu en Gestió Documental. La mitjana de les ofertes de feina privades a Catalunya es troba al voltant dels 24.000 euros bruts anuals.

El context: els socis i les sòcies de l’AAC

Aquestes dades relatives al salari cal posar-les en el context dels socis i sòcies de l’AAC, dades que es van obtenir mitjançant la resposta a l’enquesta. El 80 % de les persones que van respondre l’enquesta treballen per l’administració pública. El grup majoritari (38 socis, un 22 %) és el del rang 30.000-40.000 euros. Destaca i sorprèn el segon grup més nombrós, amb 29 socis (17 %), tots del sector públic, que superen els 50.000 euros anuals: cal entendre que és un grup que majoritàriament ha contestat l’enquesta, però no que sigui el grup majoritari dins l’AAC; a continuació, 18 socis es troben en la franja de 40.000-50.000 euros (10 %). En els trams inferiors, 17 socis (un 10 %) perceben entre 10.000 i 20.000 euros; 16 socis (9 %), entre 20.000 i 30.000 euros, i només 5 socis (2 %) tenen ingressos inferiors als 10.000 euros. Un aspecte crític és que 52 socis (30 %) no han informat sobre la seva retribució, cosa que limita la fiabilitat global de l’anàlisi.

En conclusió, i a raó de les respostes rebudes, el salari presenta una mitjana de 38.520 euros. L’anàlisi mostra una distribució amb una clara concentració en els trams mitjans, tot i que hi ha una dispersió significativa cap als extrems. També mostra una diferència retributiva significativa entre el sector públic (41.988 euros) i el privat (21.675 euros). Aquest apartat indica l’existència d’un segment amb salaris elevats, però insistim que només en un sector, el públic. Així mateix, al sector privat la mitjana és gairebé la meitat que al sector públic.

Altres dades recollides importants són les relatives a l’edat i gènere, amb una mitjana de 47 anys (49 anys les dones i 44 els homes). La distribució de franges d’edat per sectors, amb concentració dels rangs inferiors al sector privat, ens fa pensar en un traspàs del sector privat cap al públic, o bé per falta de trajectòria professional, o bé perquè el sector públic es considera sector menys precari i més estable.

Què farà l’AAC?

Comparant les dades a les de 2014, no hi ha canvis destacats. Hi ha poc soci o sòcia del sector privat, per desconeixement d’aquest perfil i per la precarietat del sector, i per tant una de les principals accions de l’AAC consisteix en la creació d’un grup de treball del sector privat, amb l’objectiu de concretar accions per a la promoció i la difusió d’aquest perfil a l’empresa, compartir experiències i propostes. Volem animar especialment els socis i sòcies que treballen al sector privat a participar activament en aquest nou Grup de Treball, només cal que us poseu en contacte amb nosaltres a l’adreça electrònica general de l’AAC.

Tot i que la situació del sector privat és preocupant, no ens podem oblidar del públic, on també hi ha marge de millora. Caldrà fer accions de conscienciació a les administracions públiques i establir propostes de clàusules en contractació que tinguin en compte salaris mínims qualificats per als tècnics professionals de l’arxivística que es valorin per paràmetres o estàndards. Així mateix, també caldrà fer altres accions, com ara dur a terme un estudi del marc competencial i de les funcions que es demanen a les ofertes d’aquest sector i analitzar com encaixen dins les relacions de lloc de treball les noves funcions que van desenvolupant els professionals dels arxius. Per descomptat, continuem treballant en els criteris d’accés al món laboral públic, i a les formacions requerides com a requisits, que deriven en incidències en l’accés provocat per la manca d’un grau o màster habilitant.

Malgrat les dificultats detectades i els reptes evidents que afronta el col·lectiu, el futur de la professió arxivística s’albira com una oportunitat real de creixement i consolidació. Les dades mostren un col·lectiu altament qualificat, amb capacitat d’adaptació i una clara consciència del valor que aporta a les organitzacions. Si sabem reforçar la formació, fer visible el nostre impacte i treballar de manera col·lectiva per millorar les condicions laborals, la professió no només té futur, sinó que pot esdevenir un actor clau en la gestió de la informació i el coneixement de la societat actual.