Primer Congrés Nacional d’Arxius

Aquest interessant esdeveniment ha arribat uns anys més tard del que seria desitjable per al sector professional. Per posar un exemple, el Congrés d’Arxivística de Catalunya organitzat per l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (AAC) ha celebrat 19 edicions des de l’any 1987.

Possiblement, aquesta demora en l’organització del Congrés ha comportat que el programa sigui molt extens i ple de continguts i experiències, en forma de ponències, taules i tallers, entre la sala principal del Baluarte i les dues sales paral·leles. En algun moment anar d’una sala a l’altra era quelcom semblant a una gimcana.

El lema del Congrés ha estat “Una experiència col·laborativa”, ja que l’organització ha considerat que era una oportunitat perquè la comunitat arxivística profunditzés en el coneixement de metodologies, plantejaments, iniciatives i projectes líders que aportessin a les assistents idees i debats.

Pel que fa al nombre de participants, no hi ha una xifra exacta, ja que tal com van enunciar els mateixos organitzadors en la clausura, uns dies abans del congrés acceptaven peticions d’assistència. El que sabem del cert és que vam assistir-hi més de 400 persones.

La participació en les ponències ha estat molt diversa. A continuació faré quatre pinzellades de la diversitat d’administracions i arxius que han presentat diferents continguts en el Congrés, segurament no hi són totes però ens permetran fer-nos una idea de la dimensió. En l’àmbit estatal, la mateixa Subdirecció General dels Arxius Estatals, l’Arxiu de la Corona d’Aragó i l’Arxiu de Simancas; en l’àmbit autonòmic, els governs d’Andalusia, Canàries, Catalunya, Euskadi, Madrid i Navarra i els arxius regionals d’Alacant, Gipuzkoa, Madrid, Múrcia, Navarra i Osca; en l’àmbit local, la Diputació d’Albacete i de Barcelona, els arxius comarcals del Baix Llobregat i el Maresme i els ajuntaments d’Alcobendas, Barcelona, Burgos, Gijón, Sant Cugat del Vallès i Saragossa. Pel que fa a les universitats, CAU, CRUE, UAB, UB, UC i UdL. En l’àmbit associatiu, ANABAD, FESABID, FEMP, AEFP, CSIC, SEDIC i les associacions de professionals de l’arxivística d’Andalusia (AAA), Catalunya (AAC), Illes Balears (ABADIB), Castella i Lleó (ACAL), ANABAD Cantabria, a més de l’associació d’arxius sonors (AEDOM) i l’associació d’àmbit internacional i cooperatiu Arxivers Sense Fronteres (ASF). També han estat representats diversos grups de treball com la Mesa de Trabajo de Archivos de la Administración Local (MTAAL) i la Comisión de Normas Españolas de Descripción Archivística (CNEDA). Els arxius eclesiàstics han estat representats per l’Associació d’Arxivers de l’Església, l’Arxidiocesà de Tarragona, el diocesà de Lleida i l’Àmbit Cultural de les Benedictines. Finalment, afegir arxius d’àmbit concret com el del Museu de la Ceràmica de València, el Museu d’Altamira, l’Arxiu Basc de la Música o l’Arxiu de RTVE.

La sessió del dia 23 s’ha centrat a compartir aquelles experiències col·laboratives generades des de les diferents associacions o col·lectius professionals. La sessió del dia 24 s’ha desplegat sobre 4 eixos transversals (multilingüisme, participació ciutadana, innovació i cooperació). La sessió del dia 25 ha servit per a remarcar les conclusions i establir reptes comuns i fulls de ruta compartits.

El dimecres 23 la major part de ponències han estat relacionades amb la col·laboració, lema del Congrés. Aquí trobem experiències com el programa de l’Arxiu de la Música i les Arts Escèniques de Navarra, els 30 anys d’experiència de la Conferència d’Arxius de les Universitats Espanyoles (CAU/CRUE), les col·laboracions en l’àmbit de la documentació musical de l’AEDOM, les comunitats de pràctica de l’AAA, les experiències i desafiaments de FESABID, el projecte de col·laboració arxivística entre Navarra i els Pirineus Atlàntics, el projecte “Archiveros ciudadanos” de l’Arxiu General de la Regió de Múrcia, el projecte “Xarxes” de transcripció de padrons d’habitants mitjançant la visió per computador i la participació ciutadana de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya, el projecte Lluís Lladó o els 25 anys de col·laboració de la Xarxa del CSIC, l’experiència de l’AHP d’Alacant, la xarxa Archimus dels arxius dels museus de l’Estat, la col·laboració professional des d’ANABAD Cantàbria, una petita associació professional, la Plataforma de Gestió d’Instruments Tècnics de la Generalitat de Catalunya, el projecte innovador del Consell d’Arxius de la Comunitat de Madrid, els 25 anys de cooperació internacional d’ASF, la gestió dels arxius municipals de Castella i Lleó o les Illes Balears, els projectes de bones pràctiques de l’Associació d’Arxivers de l’Església, la col·laboració publicoprivada per a l’estudi del monacat femení i els resultats de 35 anys de la Mesa de Trabajo de Archivos de la Administración Local, iniciada per la recent traspassada Antonia Heredia, impulsora de la Mesa i de reconeguda trajectòria en l’arxivística espanyola.

El mateix dimecres han tingut lloc ponències sobre l’avaluació. La Comunitat Valora, el GAC Valid de les Illes Balears i el peritatge arxivístic de l’Arxiu Regional de la Comunitat de Madrid en són alguns exemples.

La transparència també ha tingut el seu protagonisme en la jornada inaugural. Començant per la inclusió de la gestió documental en la transparència de l’AEFP, l’experiència de dades obertes i transparència dels Arxius de les Illes Balears i l’interessant decàleg sobre accés publicat recentment per la Mesa de Trabajo de Archivos de la Administración Local.

Part dels continguts han anat relacionats amb l’administració electrònica i els sistemes de gestió documental actuals. Aquí destaquen el model de Castella i la Manxa, el projecte de digitalització substitutiva del Govern de les Canàries, el sistema Sedipualba de la Diputació provincial d’Albacete, l’aplicació de la Intel·ligència Artificial (IA) en el projecte Fem Esport, Fem Arxiu, el Servei d’Administració Electrònica, Gestió Documental i Patrimoni Documental de la UB, el projecte @rchiva de la Junta d’Andalusia o el projecte de governança de la dada del Consorci d’Educació de Barcelona.

D’altres ponències remarcables han estat el Pla d’Arxius i Gestió Documental de Catalunya, el model editorial d’ACAL, el Pla transversal de gènere de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona o els arxivers virtuals Archibaldo i Archibalda.

La jornada va acabar amb dues taules rodones: l’aplicació de la IA en entorns multilingües i avantatges i dificultats dels projectes col·laboratius, i dos tallers: dades obertes i estudis i formació arxivística. Deixeu-me comentar que en aquest últim taller-debat diversos col·lectius arxivístics van reclamar disposar d’una formació específica obligatòria per a exercir, ha estat un debat interessant en què l’ESAGED ha mostrat la complexitat del camí a recórrer.

El dijous 24 hem tingut una altra dosi d’experiències col·laboratives, la comissió d’arxius de l’AGE, la relació entre arxius i museus sobre els béns confiscats durant la Guerra Civil, el Sistema d’Arxius d’Aragó (DARA), el projecte de polítiques públiques i de gènere en l’àmbit dels arxius iberoamericans i la taula rodona que ha tractat els reptes col·laboratius dels òrgans col·legiats.

La participació també ha estat present durant la jornada del dijous començant amb els engranatges per part d’un psicòleg i sociòleg, el camí dels arxius estatals per a una estratègia nacional de participació en els arxius, la proximitat de les estratègies de participació locals i un taller de participació ciutadana.

En l’àmbit de cooperació, s’han explicat els projectes internacionals finançats per la Unió Europea i una taula rodona de xarxes i programes internacionals de cooperació, integració i capacitació.

Pel que fa a la implantació de l’administració electrònica, s’ha mostrat l’experiència de l’Ajuntament d’Alcobendas i també la implantació de l’ISO 30300 a l’Arxiu de la Universitat de Lleida, amb l’exemple destacable d’utilització d’IA per al reconeixement de textos manuscrits dels fons patrimonials.

Però el protagonisme de la sessió del dijous se l’ha emportat el multilingüisme, en un estat plurinacional amb realitats i territoris molt diferents, s’ha volgut donar èmfasi en les diferents llengües de l’Estat. Ponències de la Subdirecció General dels Arxius Estatals, l’Arxiu de la Corona d’Aragó (que custodia els documents més antics de diverses llengües europees), l’Archiu Generau d’Aran i els Arxius General i Històric Provincial de Gipuzkoa.

Amb relació als tallers, a més del de participació ciutadana també ha tingut lloc el d’edició a Wikipedia i el de l’Arxiu de RTVE. Personalment, crec que ha estat un dels millors continguts del Congrés, una interessant activitat participativa on s’ha mostrat el programa d’IA utilitzat per a transcriure, descriure i indexar els vídeos de la Corporació, una eina que està en creixement i que també s’utilitza per al reconeixement de rostres en els fons patrimonials. Durant el taller s’han compartit 10 llicències perquè el públic pogués experimentar amb l’eina.

El matí del divendres 25 ha estat per a les conclusions del Congrés. S’han remarcat molts aspectes rellevants i fonamentals: la importància d’una adequada legislació, tenir en compte la realitat de cada territori, la col·laboració publicoprivada, afrontar els reptes de la professió, el “tancament de l’arxiu en paper” i la conservació a llarg termini de l’arxiu electrònic, moltes qüestions que poden semblar un tòpic, però que estan a l’ordre del dia.

El Primer Congreso Nacional de Archivos ha reunit quasi mig miler de persones, ha servit per a  compartir les experiències de les diferents administracions i entitats, ha suposat la transferència de coneixement entre generacions i també ha tingut molts fòrums i debats informals durant les pauses per esmorzar i dinar. Ens han emplaçat a retrobar-nos en una segona edició, tot i que encara no hi ha seu assignada. També ha servit per a la presentació del Congrés Internacional de l’ICA que tindrà lloc l’octubre de 2025 a Barcelona.

El Congrés ha tingut dos protagonistes clars. El primer l’Antonia Heredia una gran persona i professional que ha obert camí a la professió i en la que s’han emmirallat tants i tants professionals de l’arxivística espanyola, el sector no ha dubtat en homenatjar-la recordant la seva tasca en diverses ponències i passant un vídeo just abans de la clausura. L’altre protagonista no gaudia de tanta humanitat, l’Archibaldo-Archibalda és el doble avatar conversacional de l’Archivo General de Navarra que durant aquests dies ha estat present al Congrés i que, mitjançant la IA, ha intentat respondre les preguntes dels assistents amb força encert.