Taula rodona: Dades obertes en temps d’intel·ligència artificial

El passat 29 de setembre de 2025 es va celebrar la jornada “Dades obertes en temps d’intel·ligència artificial“, organitzada per la Iniciativa Barcelona Open Data per commemorar el Dia Internacional del Dret d’Accés a la Informació Pública i el 9è aniversari d’Iniciativa Barcelona Open Data.

L’acte girà entorn de com garantir que la intel·ligència artificial (IA), es fonamenti en dades públiques i privades obertes, representatives i inclusives. Afegint-hi també els perills si no es fa amb un esperit crític, ja que aquesta disrupció tecnològica podria portar a prendre decisions nocives que afecten directament la ciutadania, i per tant és imprescindible comptar amb una gran diversitat de perspectives i expertesa en representativitat social.

Els eixos temàtics de l’acte giraren al voltant de la reflexió sobre diversos reptes i oportunitats. Per exemple, com crear sistemes justos i equitatius, per evitar la reproducció de biaixos, garantint l’equitat i incorporant la perspectiva de gènere. També es va centrar en com garantir el dret d’accés per tal que la ciutadania i la societat civil pugui accedir i reutilitzar dades obertes de forma automatitzada. Per altra banda, es va tenir en compte com supervisar la qualitat de les dades per tal de cobrir la necessitat de dades públiques siguin de qualitat, desagregades i amb una visió inclusiva. I, finalment, com defensar una qualitat democràtica que es basi en les dades obertes i la transparència, que contribueixin a enfortir aquesta democràcia en un moment d’auge de la desinformació.

La taula rodona, que va ser l’activitat central de la jornada, fou presentada i moderada per Lourdes Muñoz, fundadora d’Iniciativa Barcelona Open Data i presidenta de Dones en Xarxa, la qual va reunir un panell de cinc persones expertes en l’àmbit acadèmic, l’administració pública i la recerca tecnològica. Els ponents de la taula rodona foren: Sara Aguilar, Ismael Peña-López, Simona Giardina, Esteve Almirall i Ascen Moro Cordero.

• Sara Aguilar, directora de Serveis de la Presidència de la Diputació de Barcelona, va començar parlant de la visió des de l’administració local, explicant com l’estudi dels biaixos en els conjunts de dades respecte del gènere i la privacitat s’han de contemplar també des de la visió dels municipis més petits per no personalitzar algunes dades crítiques que poden acabar assenyalant col·lectius o persones.
• Ascen Moro Cordero, responsable del Departament de Govern Obert i Coordinadora de l’Àrea de Presidència a l’Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, va aportar la seva experiència en l’àmbit municipal i va centrar el seu discurs sobretot en l’obertura de dades i la implementació de polítiques de govern obert, explicant com les intel·ligències artificials poden ajudar en aquesta feina minuciosa de gestió de les dades.
• Ismael Peña-López, professor d’Estudis de Dret i Ciència Política de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i director de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya (EAPC) va exposar la seva perspectiva acadèmica sobre els drets digitals, l’impacte de les intel·ligències artificials i el marc normatiu necessari per a l’ús ètic de les dades obertes.
• Esteve Almirall, catedràtic d’Innovació a ESADE i director del Center for Innovation in Cities, com a expert en la intersecció entre la intel·ligència artificial, la innovació oberta i les ciutats intel·ligents, va tractar el paper de les dades obertes en la millora de l’eficiència i la participació ciutadana en l’àmbit urbà.
• Simona Giardina, responsable de coordinació científica per a la gestió de dades al Departament de Ciències de la Vida del Barcelona Supercomputing Center (BSC-CNC) va compartir la seva experiència des del centre de supercomputació, destacant la importància de la gestió i la qualitat de les grans quantitats de dades obertes per a la recerca científica i el desenvolupament d’aplicacions d’IA complexes, centrant-se en les dades mèdiques i de la salut, i en el biaix de gènere, d’edat i racista que ha patit la investigació i la recollida de dades actuals.

Un cop exposats els arguments inicials, l’acte va continuar amb un interessant debat entre els ponents. Al llarg de la conversa es va parlar de com les intel·ligències artificials ens ajudaran en el govern de les dades i també en la seva avaluació. Sara Aguilar posà d’exemple com es podien tractar els plecs de contractació perquè tinguin una mirada més inclusiva i evitar discriminacions, tot usant la IA com a eina per fer-ho possible. Ismael Peña López i la seva habilitat per utilitzar les metàfores ens va portar a pensar com les dades les podríem veure com la benzina, afegint la idea que les intel·ligències artificials són com plans de mobilitat. Passant així d’aquella metàfora antiga que ens deia que les dades eren el petroli, a passar a definir les dades com un combustible que per si sol no ens pot portar enlloc si no li donem uns vehicles i un model de mobilitat que ajudi a construir el viatge. Ascen Moro Cordero va parlar de com un millor govern de les dades suposaria també millorar la transparència en l’evolució de projectes i comprovar-ne la resolució, a detectar embuts i a controlar que es taponin, creant eines que facin aquestes dades útils, dins d’espais de dades interoperables, i que siguin un bé públic digital i un patrimoni digital tal com dicta l’ONU. Esteve Almirall, en canvi, va remarcar que hem de ser conscients de no caure en una sobre burocratització i legislacions draconianes, però alhora evitar quedar-nos en què tan sols la tecnologia per si sola pot ser l’únic que puguem tenir en compte, posant d’exemple la relació entre Europa, Estats Units i Xina respecte de legislacions, normatives i projectes tecnològics.

Les cinc ponents van estar d’acord amb el fet que l’administració havia de continuar obrint dades i després pensar en les restriccions i usos prohibits. Per exemple es feu molt d’èmfasi en els biaixos en la recollida i exposició de les dades i en la privacitat, posant exemples com la concessió d’ajudes o la protecció de víctimes de violència de gènere per tal de no estigmatitzar les persones més necessitades. Es va assenyalar l’experiència de Suïssa en la generació d’un algoritme públic, basat en els valors ètics i de seguretat garantida. Alhora es va assenyalar com les intel·ligències artificials permeten també una endreça més ràpida de la informació, sempre que es disposi de dades de qualitat. Finalment, es va indicar que no només era important la construcció de conjunts de dades públics, sinó que més encara la relació entre ells. Aquí es pot veure la importància del context i de la relació entre processos, que tan bé coneixem i defensem des de l’arxivística.

El debat va concloure centrant-se en la importància de fixar-se en els grans acords i anuncis en l’àmbit internacional, com que l’OCDE ha publicat 200 casos d’ús de les dades i les intel·ligències artificials, o que s’ha aprovat un Pacte Digital Mundial que pot servir com a marc i paraigües a tenir en compte pel govern de les dades. I també es va anomenar l’existència del “Manifest en defensa de l’algorisme” com a eina per controlar els usos de les intel·ligències artificials.

La conclusió de l’acte va anar a càrrec de Magda Lorente, cap de l’Oficina de Suport i Assistència Municipal en Serveis Digitals i Orientació a la Dada de la Diputació de Barcelona, la qual feu un resum de la taula rodona i recapitulà les principals idees exposades. Lorente destacà especialment la interrelació crítica entre transparència de les dades i el desenvolupament ètic de les intel·ligències artificials, posant especial èmfasi en la necessitat de dades de qualitat com a fonament perquè després les eines algorítmiques ens portin a decisions les més justes possibles.

Des de la visió arxivística, com a conclusió de la jornada, vam observar amb expectativa positiva que es comenci a veure la intel·ligència artificial com una eina a favor d’una millor informació i que es valorés les dades de qualitat, per tant, d’una millor gestió des del disseny dels sistemes d’informació i de la documentació que s’hi genera. Per exemple, com les intel·ligències artificials ens permetran elaborar resums més entenedors amb llenguatge planer de documents o com ens facilitaran ser més concrets en l’avaluació de les dades. També va ser engrescador veure com es tenen en compte els sistemes d’informació de l’administració tant pública com privada, i la feina pendent en avançar cap a una millor gestió i dels deures futurs per complir respecte del que exigeix la legislació actual i dels reptes que ens vindran amb el desenvolupament cada cop més estret entre dades, arxius i intel·ligència artificial.

Especialment important, va ser sentir com diverses vegades es va remarcar la importància del desenvolupament del govern de les dades, tant la governança com la mateixa gestió. Un tema que interpel·la directament el personal tècnic dels arxius, ja que és un dels grans reptes que comencem a tenir sobre la taula i en els que hem de participar activament, pel fet que ens interpel·la com a professió. Hem de ser capaços d’entendre que la unitat mínima de treball ja fa anys que ha deixat de ser el document, i la centralitat cap a la dada en context, ens obliga a passar de la concepció en conjunt de la documentació a concretar en la granularitat de les dades i una gestió i avaluació molt més concreta encara de la informació.

Finalment, sí que cal indicar que vam trobar a faltar que no s’anomenés les bases de dades, els conjunts de dades o datasets, ni cap forma documental concreta que és on queden fixades les dades i esdevenen informació gràcies al context. Però aquest és el gran repte que tenim al davant com a professió als arxius, fer valer la nostra expertesa, i fer entendre el valor útil de les dades en context, aspecte rellevant en la presa de decisions i en la governança pública, i en com veiem el progrés col·lectiu com a societat, evitant els cants de sirena i les promeses grandiloqüents. Aportant l’experiència històrica de quins són els requisits bàsics i essencials per assegurar un bon govern de les dades.