XIII Laboratori d’Arxius Municipals: EstratègIArxius – Arxius Municipals amb Intel·ligència Artificial?

Organitzat conjuntament per la Subdirecció d’Arxius i Gestió Documental de la Generalitat de Catalunya, l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, l’Arxiu Municipal de Barcelona i l’Associació de Professionals de l’Arxivística i la Gestió de Documents de Catalunya (AAC), el XIII LAM va reunir experts i professionals del sector per abordar els reptes, les oportunitats i els dilemes ètics d’una revolució tecnològica que, tot i tenir la capacitat d’oferir-nos innovacions extraordinàries, també planteja molts interrogants. 

En una de les edicions més multitudinàries del LAM, tal com va destacar Francesc Giménez, president de la AAC i encarregat de l’obertura de la jornada, es va posar en relleu la voluntat de les institucions de promoure una programació àmplia i diversificada, concebuda amb l’objectiu de propiciar l’intercanvi de coneixements i experiències entre els professionals dels arxius i altres sectors experts, així com fomentar el debat i la reflexió. La benvinguda institucional per part dels representants de les entitats organitzadores, va destacar la importància d’adaptar-se als nous canvis tecnològics amb visió de futur, tot subratllant la necessitat d’una reflexió prèvia sobre què implica i què ens pot oferir.

La ponència inaugural, a càrrec de Bert de Vries i Marc Holtman de l’Arxiu de la Ciutat d’Amsterdam, va abordar les innovacions en la digitalització d’arxius mitjançant tecnologies avançades com el reconeixement de textos manuscrits (HTR). Van destacar l’ús d’eines com Transkribus per al reconeixement de text, i la generació augmentada de recuperació (RAG) per a la recuperació d’informació millorada per IA, amb l’objectiu d’agilitzar la recerca i consulta de documents històrics, fer-los accessibles a un públic més ampli i, alhora, alleugerir la tasca dels arxivers.

Després d’una pausa pel cafè, va ser el torn de Mariola Dinarés. La periodista, divulgadora i comunicadora freelance va exposar una proposta d’allò més entretinguda, on va presentar-nos un seguit d’eines gratuïtes d’IA que poden ser de gran utilitat en l’àmbit dels arxius. Després de donar resposta, per part d’experts, a preguntes tan quotidianes sobre la IA, com ara: quins oficis perillen?, ens controlarà la IA?, la ponent va mostrar de manera pràctica algunes de les eines, que, a banda de ser assequibles, són fàcils d’incorporar en les tasques quotidianes dels arxius. Per finalitzar, gràcies a la participació del públic assistent i mitjançant una d’aquestes eines d’IA generativa, es va crear una cançó sobre la professió, en què el resultat va generar un dels moments més divertits de la jornada.

A continuació, es va dur a terme un diàleg compartit entre el professor Rodrigo Cetina, de la Universitat Pompeu Fabra, i Montserrat Guàrdia Güell, presidenta del Consell Social de la Universitat Politècnica de Catalunya, amb la moderació de Laia Bota, consultora en interoperabilitat semàntica i transformació digital a Astrea. La conversa va girar entorn de la regulació de la IA i els límits que caldria establir per promoure’n un ús ètic i que respecti la confidencialitat de les dades, evitant així possibles vulneracions dels drets fonamentals. La xerrada ens va oferir una visió plena de reflexions provinents d’altres sectors afins, als quals convé escoltar amb atenció. Tal com es va mencionar, només treballant conjuntament, mitjançant equips interdisciplinaris, podrem conèixer totes les arestes d’una tecnologia que avança ràpidament, però que amb la regulació, la consciència i el coneixement necessaris, pot oferir-nos grans possibilitats.

Per concloure la primera part de la jornada, es van presentar diverses experiències breus, en què els representants d’arxius i organismes catalans van exposar els seus projectes amb l’ús de la IA. Els exemples presentats per part de la Xarxa d’Arxius Comarcals, el Centre de Visió per Computador de la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Ajuntament de Girona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, van mostrar iniciatives tan diverses com la transcripció de text manuscrit referent a documentació històrica, la recuperació del patrimoni musical i la transcripció automàtica de partitures, la classificació i transcripció de fotografies o la georeferenciació d’obres privades de la ciutat de Barcelona. Totes aquestes iniciatives, però, compartien uns objectius comuns: millorar el servei, facilitar l’accés i promoure la difusió del patrimoni cultural del qual disposen per posar-lo a disposició de la ciutadania. Una tasca fonamental per preservar la història i la cultura del nostre territori.

La segona part de la jornada es va iniciar amb la ponència a càrrec de Carme Torras, investigadora de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (IRI) de la Universitat Politècnica de Catalunya, en la qual ens va convidar a reflexionar sobre la gestió de la identitat i la memòria en un context cada vegada més digital. Partint de tres eixos principals – identitat, memòria i cultura -, va posar èmfasi en el valor de la memòria col·lectiva i en com la IA pot contribuir a la seva preservació. Alhora, però, va alertar dels riscos que implica la dependència dels algoritmes per gestionar records, i en definitiva, la nostra memòria. En aquest sentit, es va remarcar la importància de conèixer les limitacions d’una eina en constant transformació, així com els errors que pot generar. Per concloure, va subratllar la necessitat de promoure un ús ètic de la IA a través de dos pilars vertebradors: la regulació, per tal de garantir una IA fiable, i la formació tècnica i ètica, que permeti educar de manera integral i orgànica a les noves generacions sobre aquestes noves eines, que permet anticipar-nos als possibles escenaris futurs, i establint així una responsabilitat tant individual com col·lectiva. 

Tot seguit, la ponència va donar lloc a diverses intervencions per part del públic, en les quals es van manifestar les inquietuds per part del sector, i en què es va qüestionar fins a quin punt la tecnologia pot influir en les nostres tasques i, en definitiva, en el nostre entorn. 

La jornada va concloure amb una taula rodona moderada per Pilar Campos, arxivera a l’Institut Municipal d’Hisenda de Barcelona, i amb la participació d’Albert Cañigueral del Barcelona Supercomputing Center; Miquel Àngel García Alvira, comissari dels Mossos d’Esquadra; Lluís Nacenta, escriptor i investigador en tecnologia i ciència, i Albert Sabater Coll, de l’Observatori d’Ètica en Intel·ligència Artificial de Catalunya (OEIAC). En aquesta sessió, els ponents van debatre sobre els límits que cal imposar a la IA per evitar abusos i preservar els valors ètics. Alguns aspectes com l’accés i la seguretat, la confidencialitat, la justícia i equitat, el codi ètic i la sostenibilitat, van ser especialment remarcats pels experts a l’hora de mantenir uns límits responsables en el desenvolupament i ús de la IA. A més, es va emfatitzar el paper fonamental dels arxivers en mantenir la consistència i fiabilitat de les dades al llarg del temps, un requisit indispensable per a una adequada governança de la informació. Una vegada més, es va destacar la importància de la formació com una eina essencial per a un ús de la IA conscient i crític, basat en principis ètics que orientin el seu desenvolupament. També es va remarcar la necessitat de comptar amb perfils multidisciplinaris que aportin una visió integral i fomentin un diàleg enriquidor sobre aquestes noves eines. En conclusió, la sessió va posar de manifest la complexitat d’un futur en què els algorismes tindran un paper cada vegada més rellevant en la presa de decisions, especialment en entorns governamentals, on la responsabilitat envers la ciutadania és essencial.

En definitiva, la XIII edició del Laboratori d’Arxius Municipals es va consolidar com un espai d’intercanvi i debat imprescindible per als professionals dels arxius. La trobada va permetre als assistents no només la possibilitat de conèixer casos pràctics sobre l’ús de la IA, sinó també l’oportunitat de reflexionar sobre els reptes ètics i legals que comporta, gràcies a l’expertesa d’altres sectors afins. En conjunt, han estat unes jornades necessàries i molt enriquidores que han permès aprofundir en la comprensió d’una tecnologia en constant evolució. Tot plegat amb l’objectiu de seguir adaptant les pràctiques arxivístiques que garanteixin una integració justa, transparent i sostenible, assegurant així la preservació dels arxius com a fonts fiables per al futur.